Concert al Miracle

Hola centpeuaires,

El diumenge 1 de juliol va ser l’últim dia de la gira pels Pirineus. Ens vam llevar a les 8, ens vam dutxar, vestir i fer la maleta. Després vam anar a esmorzar. Ens vam despedir de les monges i els vam agrair la seva acollida. Llavors vam agafar amb calma les maletes i les vam pujar a l’autobús i ens en vam anar cap al Santuari del Miracle. El viatge va ser molt llarg. Arribàrem justos a la missa conventual. A la conventual ens van fer seure en uns bancs que hi ha al costat de l’altar. Després de la conventual vam anar a dinar a l’edifici que hi ha a allà que en diuen la casa d’espiritualitat. El dinar era molt bo i ens va donar forces per aguantar l’últim dia de la gira. Després ens van ensenyar tot el monestir amb detall. Ens van explicar que hi ha una formatgeria. Ens van explicar moltes coses, però la que ens va sorprendre més és que allà tenen un detector de terratrèmols.

Llavors va ser l’hora de fer la prova de so. Va anar molt bé. Després ens van donar un berenar-sopar. Vam anar a la sala on ens canviàvem i vam començar a concentrar-nos (tot i que ens va costar molt) i a canviar-nos. Llavors va ser l’hora de començar el concert. Tot el concert va anar com una seda i va ser molt aplaudit, amb gent dreta i tot. 

Foto de: FeMAP

Després va ser el moment trist de despedir-nos dels nois de segon (en Marc, en Joan Maria, en Miquel, en Jomari, en Kevin, en David P., en David G., en Bru i en Roc), del Roger, d’en Firmin (el nen alemany de sisè) i de la Marta (l’educadora de la tarda) que aquest any deixen l’escolania.

Fins el curs que ve, centpeuaires, i que passeu un molt bon estiu!

Oleguer E.

Concert a Puigcerdà

Bon dia, centpeuaires!

Ahir dia 30 vam anar a fer un concert a Puigcerdà.
En començar el dia vam anar a visitar el Museu Diocesà d’Urgell. Allà ens van ensenyar el llibre Beatus, un llibre que explica la història de l’Apocalipsi. En acabar la visita vam anar al claustre de la Catedral i ens vam fer una foto de grup. El claustre era tan antic com l’Escolania!

Després de la visita vam estar esperant davant de St. Domènec que vingués l’autocar. El viatge va ser d’una hora. Quan vam arribar vam allotjar-nos a l’escola Vedruna de Puigcerdà. Vam dinar allà, i el menjar era molt bo. 
A la tarda vam anar al camp de Golf de St. Marc a fer unes activitats. Vam fer tres grups i anàvem fent una ruta per aprendre els diferents passos del golf. Va ser divertit. 

Quan vam acabar, vam tornar a pujar a l’autocar que ens va portar fins al llac de Puigcerdà, i vam fer una volta. Aprofitant aquella volta, vam pujar al campanar de l’antiga església que van enderrocar per la Guerra Civil. Des d’allà dalt es veia tota la comarca. 
Després de baixar del campanar vam anar cap a la parròquia a fer la prova de so. L’església tenia un orgue que abans tocava l’Efrem, el Prefecte de l’Escolania. En acabar la prova de so vam anar a sopar a la mateixa escola. 
I al final vam anar a fer el concert. Hi havia molta gent escoltant-nos, tots molt interessats. La música era antiga, i se l’escoltaven com si mai l’haguessin sentit. 

A la nit, després d’acabar el concert, vam tornar a dormir a La Seu d’Urgell. 
Estàvem cansats i l’endemà encara teníem un concert per davant. 
Adéu! Esperem que us hagi agradat. 
Martí G.

Concert a La Seu d'Urgell

Bon dia centpeuaires!
Divendres ens vam llevar, vam anar a esmorzar i al matí vam anar a fer unes activitats al riu Segre. Hi havia 3 activitats, i cadascú n’havia d’escollir dues: ràfting, piraguïsme i rocòdrom. Ens ho vam passar molt bé. Quan ja arribàvem al lloc on havíem de deixar les barques del ràfting, el monitor del meu grup ens va dir: tireu-vos tots a l’aigua! I ens vam tirar, l’aigua estava congelada, no podíem aguantar i tots vam nedar molt ràpid, però era divertit.

Quan ja vam acabar les 3 activitats vam anar a la residència i vam anar a dinar, el menjar va ser molt bo. Després vam anar cap a l’església i vam deixar les maletes de saies i roquets a un edifici al costat de l’església. Vam fer la visita cultural, vam anar al Palau Episcopal, on hi ha l'Arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan Enric Vives, i ell mateix ens va fer la visita. Era molt bromista i durant la visita ens feia riure, també ens va explicar coses de quan tenia reunions amb ambaixadors o presidents, ens ho vam passar molt bé.

Quan ja vam acabar la visita vam anar a fer la prova de so, el lloc era molt bonic. Vam tornar a la residència a sopar i ja vam anar a l’edifici del costat de l’església. Vam fer la concentració i ja vam fer el concert, va venir molta gent i ens van aplaudir molt, al concert hi eren el bisbe i l’alcalde de la Seu d’Urgell. Vam cantar cançons d’autors del segle XVIII, perquè al festival el que havíem de cantar eren peces com Cererols, Victoria, Palestrina, etc.

Al final del concert la gent ens va aplaudir molt i els va agradar molt. Vam sortir de l’escenari i vam anar a la sagristia, on el Bisbe, el Conseller i l’Alcalde ens van felicitar, i ens vam fer una foto amb ells. Vam anar a l’edifici del costat de l’església a treure’ns la saia i el roquet i vam anar caminant cap a la residència i ja vam anar a dormir. 
Ens ho vam passar molt bé, un dia molt cansat però divertit.
Adéu, centpeuaires, fins un altre!


Jomari

Cap als Pirineus!

Hola centpeuaires! Benvinguts a la nova crònica. 

Dijous vam baixar de Montserrat amb autocar per anar cap al Festival de Música Antiga dels Pirineus, on participem, i vam passar pel túnel del Cadí. Després d’haver passat el túnel vam fer una parada per menjar el nostre mig matí, que eren galetes i suc de pinya. I després vam anar directes a l’hípica de Prats, on vam muntar en cavalls. A l’hípica hi havia el renebot del P. Cassià, en Marc, i ens va ensenyar a pujar als cavalls, i vam fer una bonica excursió pels voltants.

Després de l’hípica vam anar anar cap a La Seu d’Urgell, per instal·lar-nos a la residència. I després vam fer una volta per La Seu d’Urgell, però malauradament, quan vam arribar a la catedral va començar a ploure i vam haver de tornar cap a la residència. Allà vam mirar una pel·lícula, Hotel Transilvania. 

Al mig de la pel·Lícula vam parar per fer un assaig pel concert. Després vam anar a sopar, i vam continuar el que quedava de pel·lícula. Abans d’anar a dormir vam anar a l’església i una de les monges del convent ens va explicar qui era la seva fundadora, la beata Anna Maria Janer, que l’endemà celebraven el seu 159è aniversari. Després li vam poder fer algunes preguntes, i ja ens en vam anar a dormir. 

Eldrene J.

Ens acomiadem!

Benvolguts Centpeuaires,

Avui comencem dient adéu. Aquesta crònica és l’última que us fem perquè com tots ja sabeu ja s’acaba el curs, i per això aquesta crònica us la fem tots junts. Us volem expressar el nostre agraïment amb algunes paraules:

“ Avui és el dia que m’he de despedir d’aquest blog, adéu centpeuaires, aquest any m’ho he passat molt bé compartint cròniques i comentaris!”

“ Avui ha arribat el dia d’acomiadar-me d’aquest blog, però sempre hi ha d’haver un dia que comences i un dia s’ha d’acabar. Ara estem a punt d’arribar a les 200.000 visites i ja passem de les 350 cròniques. Gràcies per llegir les meves cròniques i les dels meus companys. M’ha agradat molt compartir amb vosaltres aquest blog. Gràcies!”

“Avui és l’última crònica del curs, tot i que podreu veure les cròniques de la gira als Pirineus de finals de mes. Us dic gràcies perquè heu llegit les cròniques i heu fet comentaris i això m’ha fet estar molt content.”

“Aviat s’acabaran les classes i el nostre torn com a escriptors. Ara s’apropa la gira als Pirineus. Després d’aquest curs serem a secundària i tindrem bastanta feina, i els de cinquè d’aquest any passaran a ser sisè l’any que ve i seran els nous redactors.”

“M’ho he passat molt bé escrivint cròniques durant un any i espero que els de l’any vinent ho facin tan bé com nosaltres!”

“Avui estem molt tristos i adolorits perquè us deixem, m’ha agradat molt fer les cròniques d’aquest any i això m’ha fet estar molt content.”

“Abans de dir-vos adéu, vull agrairvos tot el que heu fet pel blog Centpeus. Bé, ara ja començo, ja s’acaba el curs a l’escolania, però encara no s’ha acabat tot, falta una gira als Pirineus. Com l’any passat, es fa a l’estiu; us esperarem amb molta il·lusió, gràcies per tot! M’ha agradat molt ser redactor del blog, ha sigut una experiència molt divertida, perquè us he pogut escriure cròniques, m’ha agradat molt.”

“Ha sigut un plaer fer-vos arribar la informació de gires, xerrades, concerts, intercanvis amb cors… També sempre recordaré que vaig escriure en un bloc de l’Escolania de Montserrat. També us he de dir que estem a punt d’arribar a 200.000 visites. Bé, espero que us agi agradat el que us he explicat.”

“Ara, els de sisè d’aquest any, ja no formarem part de l’equip de redacció del centpeus, però a les gires, encara podrem escriure alguna cosa. Ha estat un plaer informar-vos de les nostres activitats. Fins una altra.”

“Ha estat un plaer per a mi ser un dels redactors del Bloc Centpeus, però ara ens toca passar el relleu. Tot i que encara ens queden moltes coses per fer abans que s’acabi el curs, aquesta és l’última crònica que us escric. No m’entretinc gaire, però m’ha agradat molt l’experiència d’escriure el dia a dia dels escolans. Fins una altra.”

Adéu Centpeuaires!

Postdata: Tranquils, l’any que bé estareu en bones mans!

Exposició d'art

L’art és per l’individu, l’art és per nens i per adults, l’art és per ser i no ser-hi. És per fer volar la imaginació, per descobrir racons amagats, per relaxar-se i passar l’estona. L’art simplement et fa mirar la realitat i tenir el poder d’imaginar i canviar-la al teu gust.

Però sobretot, l’art, igual que la música, és per compartir-lo.

Us convidem a gaudir de l’exposició que recull els treballs artístics que s’han realitzat durant aquest any a l’Escolania, des dels més petits fins als més grans. Cadascun d’aquests nens ha desenvolupat a partir de textures, materials, colors, sensacions, eines i coneixements artístics els seus projectes, basats en èpoques artístiques, artistes o simplement en idees. Esperem que entre aquestes quatre parets pugueu fer-vos a la idea de l’esforç, el temps i la il·lusió requerit en tots els treballs.

Esther Sànchez, professora de plàstica

Concert a les Coves del Salnitre a Collbató

Hola centpeuaires,

El passat 8 de juny vam anar a fer un concert a Collbató. Més ben dit a les coves del Salnitre. Com que per arribar a les coves cal pujar moltes escales i les maletes de partitures, saies i roquets pesen molt, a cadascú ens van donar una bossa amb la saia, el roquet i la carpeta.

Vam sortir del monestir a quarts de quatre i vam arribar a Collbató a les quatre. L’autobús ens va deixar a l'àrea de la Salut. Vam caminar durant un quart d’hora. Era un camí asfaltat que es perquè els cotxes es puguin acostar a la cova, però els autobusos no poden perquè hi a revolts molt tancats. Llavors vam berenar i quan vam acabar de berenar i ho teníem tot a punt, vam començar a pujar les 244 escales. Semblaven moltes, però ens van passar molt ràpid. 

Un cop a dalt vam començar la visita. Primer vam veure l’audiovisual i després vam visitar la cova. La visita va ser molt interessant. Després vam fer una mica de prova de so i vam sopar. Després ens vam canviar ràpid i ens vam preparar pel concert. Vam fer dos concerts de tres quarts d’hora perquè només hi caben 150 persones i hi havia moltes més persones que volien venir. El primer concert va ser a les set i el segon a les vuit. 

Vam marxar molt més d’hora que els altres concerts. Després vam baixar a baix, vam agafar la maleta i ens en vam anar cap a casa.

Fins aviat!

Oleguer