20/6/18

Ens acomiadem!

Benvolguts Centpeuaires,

Avui comencem dient adéu. Aquesta crònica és l’última que us fem perquè com tots ja sabeu ja s’acaba el curs, i per això aquesta crònica us la fem tots junts. Us volem expressar el nostre agraïment amb algunes paraules:

“ Avui és el dia que m’he de despedir d’aquest blog, adéu centpeuaires, aquest any m’ho he passat molt bé compartint cròniques i comentaris!”

“ Avui ha arribat el dia d’acomiadar-me d’aquest blog, però sempre hi ha d’haver un dia que comences i un dia s’ha d’acabar. Ara estem a punt d’arribar a les 200.000 visites i ja passem de les 350 cròniques. Gràcies per llegir les meves cròniques i les dels meus companys. M’ha agradat molt compartir amb vosaltres aquest blog. Gràcies!”

Avui és l’última crònica del curs, tot i que podreu veure les cròniques de la gira als Pirineus de finals de mes. Us dic gràcies perquè heu llegit les cròniques i heu fet comentaris i això m’ha fet estar molt content.”

“Aviat s’acabaran les classes i el nostre torn com a escriptors. Ara s’apropa la gira als Pirineus. Després d’aquest curs serem a secundària i tindrem bastanta feina, i els de cinquè d’aquest any passaran a ser sisè l’any que ve i seran els nous redactors.”

M’ho he passat molt bé escrivint cròniques durant un any i espero que els de l’any vinent ho facin tan bé com nosaltres!”

Avui estem molt tristos i adolorits perquè us deixem, m’ha agradat molt fer les cròniques d’aquest any i això m’ha fet estar molt content.”

Abans de dir-vos adéu, vull agrairvos tot el que heu fet pel blog Centpeus. Bé, ara ja començo, ja s’acaba el curs a l’escolania, però encara no s’ha acabat tot, falta una gira als Pirineus. Com l’any passat, es fa a l’estiu; us esperarem amb molta il·lusió, gràcies per tot! M’ha agradat molt ser redactor del blog, ha sigut una experiència molt divertida, perquè us he pogut escriure cròniques, m’ha agradat molt.”

Ha sigut un plaer fer-vos arribar la informació de gires, xerrades, concerts, intercanvis amb cors… També sempre recordaré que vaig escriure en un bloc de l’Escolania de Montserrat. També us he de dir que estem a punt d’arribar a 200.000 visites. Bé, espero que us agi agradat el que us he explicat.”

Ara, els de sisè d’aquest any, ja no formarem part de l’equip de redacció del centpeus, però a les gires, encara podrem escriure alguna cosa. Ha estat un plaer informar-vos de les nostres activitats. Fins una altra.”

Ha estat un plaer per a mi ser un dels redactors del Bloc Centpeus, però ara ens toca passar el relleu. Tot i que encara ens queden moltes coses per fer abans que s’acabi el curs, aquesta és l’última crònica que us escric. No m’entretinc gaire, però m’ha agradat molt l’experiència d’escriure el dia a dia dels escolans. Fins una altra.”



Adéu Centpeuaires!

Postdata: Tranquils, l’any que bé estareu en bones mans!

19/6/18

Exposició d'art

L’art és per l’individu, l’art és per nens i per adults, l’art és per ser i no ser-hi. És per fer volar la imaginació, per descobrir racons amagats, per relaxar-se i passar l’estona. L’art simplement et fa mirar la realitat i tenir el poder d’imaginar i canviar-la al teu gust.

Però sobretot, l’art, igual que la música, és per compartir-lo.

Us convidem a gaudir de l’exposició que recull els treballs artístics que s’han realitzat durant aquest any a l’Escolania, des dels més petits fins als més grans. Cadascun d’aquests nens ha desenvolupat a partir de textures, materials, colors, sensacions, eines i coneixements artístics els seus projectes, basats en èpoques artístiques, artistes o simplement en idees. Esperem que entre aquestes quatre parets pugueu fer-vos a la idea de l’esforç, el temps i la il·lusió requerit en tots els treballs.


Esther Sànchez, professora de plàstica










13/6/18

Concert a les Coves del Salnitre a Collbató

Hola centpeuaires,

El passat 8 de juny vam anar a fer un concert a Collbató. Més ben dit a les coves del Salnitre. Com que per arribar a les coves cal pujar moltes escales i les maletes de partitures, saies i roquets pesen molt, a cadascú ens van donar una bossa amb la saia, el roquet i la carpeta.

Vam sortir del monestir a quarts de quatre i vam arribar a Collbató a les quatre. L’autobús ens va deixar a l'àrea de la Salut. Vam caminar durant un quart d’hora. Era un camí asfaltat que es perquè els cotxes es puguin acostar a la cova, però els autobusos no poden perquè hi a revolts molt tancats. Llavors vam berenar i quan vam acabar de berenar i ho teníem tot a punt, vam començar a pujar les 244 escales. Semblaven moltes, però ens van passar molt ràpid. 



Un cop a dalt vam començar la visita. Primer vam veure l’audiovisual i després vam visitar la cova. La visita va ser molt interessant. Després vam fer una mica de prova de so i vam sopar. Després ens vam canviar ràpid i ens vam preparar pel concert. Vam fer dos concerts de tres quarts d’hora perquè només hi caben 150 persones i hi havia moltes més persones que volien venir. El primer concert va ser a les set i el segon a les vuit. 



Vam marxar molt més d’hora que els altres concerts. Després vam baixar a baix, vam agafar la maleta i ens en vam anar cap a casa.

Fins aviat!

Oleguer

Intercanvi amb el Saint John's Boys' Choir de Minnesota


Hola Centpeuaires, com esteu?

El passat 8 de juny, al matí, vàrem fer un intercanvi amb un cor de Minnesota anomenat Saint John's Boys' Choir. Nosaltres estàvem a classe i no els vàrem veure fins l’hora del pati. Mentre fèiem classe, els nostres voluntaris els van fer una visita guiada per l’escolania. Mentre cantàvem la Salve i el Virolai, ells ens van escoltar asseguts al cor. Quan vàrem haver acabat, ells van cantar quatre o cinc cançons, de les que canten ells a Minnesota.


Quan ens vàrem haver acabat de canviar, vàrem anar al pati i ens vàrem esperar que arribessin, i quan per fi van arribar, vam agafar el menjar que hi havia en unes safates (arròs tres delícies, patates xips, calamars a la romana i iogurt), vam seure i vam parlar una estona de coses de cada país.




Ens vàrem acomiadar i després ja van marxar, perquè nosaltres auqella mateixa tarda teníem un concert. Va ser una molt bona experiència.

Adéu-siau, Centpeuaires.

Martí i Ferran


12/6/18

Intercanvi amb l'Escolania de la Catedral d'Oslo


Hola centpeuaires!

El passat dilluns dia 4 vam fer un intercanvi amb el cor de la catedral d’Oslo. Al matí els integrants d’aquesta escolania van arribar i van visitar la nostra escolania, i després de Salve els vam sentir canta‍r.‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍‍ Van cantar molt bé!
Després vam dinar junts al menjador, barrejats per poder-nos conèixer i practicar l’anglès. A l’hora de la recreacio i del berenar vam poder jugar amb ells, per exemple a futbol, a bàsquet…


A l’hora de la primera classe de la tarda, els de 2n d’ESO els van fer una explicació del nostre país, o sigui Catalunya. I ells van fer el mateix, ens van explicar coses d’Oslo i Noruega. 

Després vam fer una estona d’assaig conjunt i després vam cantar plegats a Vespres. I finalment ens vam anar a acomiadar i ens van donar 4,5kg de xocolata!



Fins aviat!

Oriol, Miquel A i Firmin

8/6/18

Una visita interessant


Hola centpeuaires!

Com esteu? Avui us explicaré que el passat dilluns 28 de maig va venir a visitar-nos Mossèn Valentí Miserachs. Com que és compositor, els professors de llenguatge musical van creure que era important que ens vingués a fer una xerrada. Va venir a escoltar la Salve i el Virolai i després ens va venir a fer la xerrada a l’hora de llenguatge musical. Perquè el conegueu una mica, Valentí Miserachs va néixer a Sant Martí de Sesgaioles (Anoia) el 17 de Juliol de 1943. Als sis anys ja començava a estudiar música. Entre els quinze anys i els divuit anys va anar al seminari de Vic a fer-se capellà. Després va anar a Roma i va anar a estudiar i a treballar com a mestre a l’Institut Pontifici de Música Sacra durant vint anys. Després va ser director del mateix institut disset anys i va estar-s'hi tres anys més de mestre. Un temps després va ser canonge de la basílica de Santa Maria la Major de Roma. Li van demanar ser el director de la basílica i ho va acceptar. Llavors es va dedicar a escriure més obres, com els seus vuit oratoris. Va coincidir un temps amb Bartolucci.

Com sempre que ve una visita a fer-nos una xerrada, l’Efrem va fer-li l'última pregunta. Li va demanar un consell per a la vida. Llavors ens va respondre que cal tenir resistència, perseverança i autoestima, i cal estar units però amb diferència. Després l’ancià va donar-li, com a agraïment per la seva visita, un CD i l’últim número de la revista de l’escolania. I després ja va marxar.

Fins aviat!

Oleguer E

7/6/18

Concert a Granollers

Hola centpeuaires, com esteu?

El divendres 25 de maig vàrem anar a Granollers a fer un concert. Hi vàrem anar per dos motius: pel 10è aniversari de la inauguració de l’orgue de St. Esteve, i per comemorar el 80è aniversari del bombardeig de Granollers.

Ens va venir a recollir l’autobús com és habitual, i vàrem trigar una hora per arribar a Granollers. Un cop allà, varèm anar al lloc que ens havien reservat per canviar-nos i preparar-nos pel concert, vam deixar-hi les nostres coses i vàrem berenar. Després, vam anar a fer una visita a un refugi antiaeri sota una plaça que estava a davant de l'església. O sigui que només vàrem haver de caminar 2 minuts i ja hi érem.




Ens van explicar de què estava fet, la història, l'arquitectura i moltes coses interessants més. Com que no hi havia gaire llum, vàrem trigar una mica a acostumar-nos-hi, però després ja està.
Va ser molt divertit.



Llavors vàrem fer la prova de so, va durar 2 hores perquè el concert l'havíem de fer a dos llocs de l'església: a l’altar i al cor, que és aquell balcó que en aquell cas era on hi havia l’orgue. L'última peça era d’un compositor que va ser escolà, en Pol Requesens. Aquesta obra l'estrenàvem a Granollers, era cantada per un solista, narradora, cor i orgue. 

Quan es va haver acabat la prova de so, vàrem anar a un restaurant que estava a l’altra banda de la plaça a sopar, vàrem menjar un plat combinat i unes postres que estaven boníssimes. Els treballadors del restaurant eren gent que no tenien feina i el restaurant els la donava.

Vàrem tornar al nostre compartiment i ens vàrem canviar. La primera part del concert va ser esgotadora però, la veritat, molt bonica. Com que el cor estava en direcció contrària de la pocició dels bancs, a la segona part van posar una pantalla per tal que la gent ens pogués veure sense necessitat de girar el cap. El concert es va acabar amb aplaudiments, bravos i de tot.

Va ser molt emocionant!

Fins una altra, centpeuaires. 

Martí