100peus

Mòbil en concert

2012-01-27T14:45:00.003+01:00

Aquesta setmana us volem presentar un vídeo del violista (de "viola") eslovac Lukas Kmit. Aquest vídeo es caracteritza per un fet que passa durant el concert. Al mig del concert comença a sonar un mòbil i... descobriu-ho vosaltres mateixos! :)

Bona setmana a tots i un record especial per la Marta que avui no hi és (encara que ens hagis d'aguantar, t'estimem!)

Equip de Redacció.

Concerts de Nadal

2012-01-20T14:52:00.005+01:00

Avui volem parlar sobre els concerts que hem fet durant els dies de Nadal.

Recuperem el canal del 100peus al YouTube amb un petit vídeo, on hi parla el nostre company Robert (l'Ancià). Explica com ens sentim en aquests concerts solidaris. Disfrutem molt quan els fem, encara que siguin cansats.

L'altre concert que vam fer va ser a Roma on vam cantar per la cloenda de l'exposició d'Antoni Gaudí. Vam interpretar les cançons tradicionals catalanes del Nadal de Francesc Civil.

Esperem poder editar nous vídeos per al 100peus del YouTube.

Equip de redacció

Visita a l'antiga Roma i concert

2012-01-13T14:35:00.011+01:00

Avui ens hem despertat a les 7h del matí. Hem anat a esmorzar, i hem agafat l'autocar per anar a l'antiga Roma. Allà ens hem retrobat amb el P. Manel Nin, i des del principi, molt il·lusionats amb la vista del Coliseu, però també molt atents per si algú ens robava. Hi havia molts venedors ambulants que, quan ens veien, s'acostaven per vendre.
Llavors hem anat als voltants del Fòrum, on el P. Manel Nin ens ha explicat la base de les cases quan Roma tenia poder, etc. Just després d'això, hem comprat alguns records i hem visitat el Coliseu.
Dins del Coliseu, hi havia dues parts. Quan entres al principi, tot són figures i estàtues, i una espècie de museu però només per curiositats. En canvi, quan veus la part de les graderies, és molt més impressionant, encara que faltin trossos i estigui una mica trencat (ja hem fet moltes fotos).
Després, hem sortit a fora a menjar una miqueta. I el P. Manel Nin ens ha explicat com es van construir l'Arc de Constantí i l'Arc de Titus. Ens hem fet una foto de grup amb uns senyors vestits de romans.
Hem anat a l'autocar, ja per dinar.
Després de dinar, hem descansat durant una estona, i hem agafat l'autocar per anar a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Quan hem arribat, hem fet la prova de so i ens hem concentrat per al concert.
No ens pensàvem que fos un concert tan important, però després hem vist que hi havia gent molt important, com el Secretari d'Estat del Vaticà, l'Arquebisbe de Barcelona, el P.Abat, etc.
El concert ha anat molt bé. Tot i que ha estat un concert breu (una hora), ha estat una mica cansat. La gent estava molt emocionada. I tots ens ho hem passat bastant bé.
Després, ens hem trobat amb les famílies que estaven a Roma. I hem anat a sopar a una pizzeria, on la majoria ho hem trobat tot molt bo.
Acabat el sopar, tots molt cansats hem anat cap al llit.

Guillem Burjons i Mark Lilagan.

Viatge a Roma

2012-01-12T22:35:00.006+01:00

Avui hem viatjat fins a Roma. Ha estat un dia molt cansat, ja que no hem parat. Hem començat a les 6'45h del matí, i hem acabat a les 22h aproximadament.
Primer, ens hem llevat (aplaudiments per la frase de l'Eduard),hem agafat les coses que necessitàvem i hem pujat a l'autocar. Aleshores hem anat cap a l'aeroport, on ens hem trobat amb el Bernat, el Vicenç i el Climent. Hem facturat maletes, i tot seguit hem esmorzat i hem anat al control de policies. Ha anat bé com sempre, i hem embarcat a l'avió quan faltava mitja hora pel vol.
El vol ha anat molt bé, i l'estona ha passat volant :)
Quan ens n'hem adonat, a Roma havíem arribat (més aplaudiments per l'Edu).
Amb l'autocar, hem anat fins a Sant Pere del Vaticà, on ens hem trobat amb el P. Manel Nin. Allà ens hem fet una foto de grup i hem visitat la Basílica de Sant Pere, on hi havia la Pietat de Miquelàngel. Després, la Capella Sixtina (molt impressionant!).
Quan hem sortit, hem anat a berenar al Col·legi Grec, i hi hem assajat una mica.
Hem vist que a Roma hi ha gent molt pobra. Fins i tot hem vist un home que dormia al carrer amb una manta. Ha fet impressió, perquè després de conèixer Arrels, que ajuden la gent que viu al carrer... ara sabem més què és.
Llavors hem vingut a la Casa d'Acollida, on ens han dit les habitacions i hem sopat pasta.
I hem anat a dormir... bé, ara hi anirem.

PD: Hem rebut un missatge del Llorenç dient que els de 4t han cantat prou dignament. Estem contents per aquesta notícia, perquè sabem que seran el futur de l'Escolania.

Eduard Delgado, Pau Tolosa i Jordi Ruiz.

Concert Solidari

2011-12-09T15:00:00.010+01:00

Aquest és el 3r cop que l'Escolania canta en un concert solidari organitzat en part per nosaltres mateixos. Serà per ajudar a la fundació Arrels. Estem molt contents de poder participar en projectes com aquests, perquè sabem que els donatius de la gent que vindrà a escoltar-nos, aniran a parar a mans de persones que viuen molt malament: no tenen casa, els falta menjar, vestits... A molta gent els sembla bé això perquè ajudem a aquestes persones de la millor manera que sabem: cantant.

Els dos concerts anteriors van ser un èxit total. A Santa Maria del Mar vam cantar per ajudar la gent d'Haití que van patir aquell terratrèmol amb col·laboració de la Institució Teresiana.

El segon al Monestir de Sant Cugat (el vam fer l'any passat) varem col·laborar amb Intermón Oxfam per ajudar a situacions de pobresa extrema a l'Àfrica.

Equip de redacció

Bisbetons 2011

2011-11-25T14:58:00.011+01:00

Aquests dies s'ha proclamat el bisbetó de 5è i el de 4t. És una festa que ens agrada molt als escolans perquè és una festa que només la fem nosaltres. El bisbetó és el protagonista de la festa ajudat per tot el seu seguici, entre d'altres, el vicari i el secretari, que també van ser elegits.

Us posem l'enllaç d'un documental de tv3 de l'any 84 que parla de com es vivia el bisbetó en aquell moment a l'Escolania, que no és gaire diferent de com es viu ara.
Cliqueu la imatge i accedireu al vídeo.

Inaugurem el concurs 100peus d'aquest curs!!!

2011-11-18T15:06:00.008+01:00

Anirem publicant fotografies de detall de llocs de l'Escolania, haureu d'endevinar quin lloc és i de què es tracta.
Avui posem una imatge que coneixereu tots. Hi haurà premi pel primer que l'endevini.

A més, avui us posarem el videoclip de l'Escolania per a la Marató de TV3, ens agradaria que el miréssiu perquè és una cançó molt emocionant i perquè la vam gravar amb moltes ganes i sobretot per a la gent que ha de passar per un transplantament.

Sessió de música

2011-11-11T15:05:00.003+01:00

Us presentem el primer vídeo del curs. Us proposem que descobriu en quin lloc es troben les cançons de la Lady Gaga, Beatles i Superman.
Esperem de veure com amb 4 acords es pot fer molta música.

Deixeu-nos un comentari amb la resposta i si teniu alguna altra idea de videos ens la feu arribar.

Equip de redacció

Castanyada

2011-11-05T08:54:00.003+01:00

Aquest dimarts dia 1 de Novembre vam celebrar la Castanyada i també vam fer un concurs de panellets, que el van fer les famílies. Hi va haver molta participació de part de tots els pares dels escolans. El jurat del concurs van ser: l'Efrem, el Sergi, el Bernat, l'Andrew, el Robert i un pare d'escolà. Van tastar tots els panellets i no en va quedar ni un. Per l'Andrew, era la primera vegada que en menjava i els va trobar molt bons. Va ser una festa molt bonica.

Al matí vam celebrar la festa de Tots Sants, va ser un bon moment per recordar els nostres parents difunts i els monjos que han mort durant aquest any, entre ells el G.Odiló M. Planàs. Que fins aquest era un dels professors de violoncel de l'Escolania

Masia del Barça a Montserrat

2011-10-28T14:55:00.006+02:00

Fa uns dies, la Masia del Barça va pujar a Montserrat per a fer una ofrena floral a la Moreneta. El G. Sergi d'Assís (prefecte de l'Escolania) va parlar d'una llàntia que el Barça va regalar a Montserrat temps enrere (anys quaranta) i que mai s'ha apagat.

Està al costat del nou Orgue i envoltada per tres angelets. També va recordar-nos a tots que el dijous farien la inauguració de la nova Masia, a la qual van anar el mateix Sergi, el Robert i el Ricard, ancià i sub-ancià.

Després del parlament del Sergi i de l'ofrena, vam cantar la “Nigra Sum”i el Virolai i els va agradar molt. En aquest últim, van començar a aplaudir només començar a cantar-lo. Va ser un dia molt bonic per a a recordar.

Welcome Andrew!!!

2011-10-14T16:39:00.004+02:00

El dilluns dia 10 va arribar l'Andrew Stevens. Viu a Minnesota, dels Estats Units.

Ha vingut a l'Escolania per ajudar-nos a parlar anglès, però ell parla anglès americà. Quan va arribar a les 12 del migdia, per a ell, eren les 4 de la matinada i estava molt cansat perquè no havia dormit en tota la nit.
Dimarts va fer esport amb els de secundària (futbol). Ell als EEUU juga a futbol americà i amb el nostre futbol se'n va sortir força bé, encara que el seu equip (1r d' ESO) va perdre.
Esperem que ens ho puguem passar molt bé tots junts. Welcome to the Escolania, Andrew.

Equip de redacció

Tornada de la gira

2011-10-07T15:46:00.006+02:00

El dilluns 3 a les 23:45 vam arribar a l’Escolania i ens vam trobar amb els companys de 4t i de 5è que no havien vingut a la gira. El sopar va ser de pizza, truita de patates i flam. Estàvem molt cansats i de seguida vam anar a dormir.
La setmana ha estat una mica dura perquè no havíem estudiat durant una setmana, però tot així l’hem pogut resistir bé.

I aquest dijous els de 2n vàrem anar al Palau de la Música a escoltar el concert de piano del Ricard Rovirosa, antic escolà de Montserrat. Va ser molt interessant i després vam anar a parlar amb ell. Com que ja era molt tard, vam dormir amb sacs en una escola de La Salle de Barcelona.

Equip de Redacció

Concert i Missa

2011-10-02T23:02:00.004+02:00

Ahir, quan vam acabar de dinar, vam anar a fer la prova de so a l'església de Dechsendorf, on ho vam fer molt bé tot i que hi havia molt poca ressonància. En arribar a la casa on ens havíem de preparar pel concert, ens havien preparat un molt bon berenar, on tots vam quedar molt tips. Després, ens vam concentrar pel concert posant-nos la saia i el roquet, en Bernat dient els solistes, etc.
Llavors vam fer la processó cap a l'església on vam fer el concert. Va ser molt cansat, perquè amb gent encara hi havia menys ressonància, i en Bernat va dir que per ell havia estat molt dur dirigir amb aquella ressonància. Tot i que, després del concert i dels aplaudiments, per exemple la família que m'havien acollit van dir que la “Nigra Sum” havia estat molt emotiva. I després del concert, també ens havien preparat un molt bon sopar, on tots vam quedar molt tips, tant o més que pel berenar.
Al final, vam tornar a casa de les famílies on hem dormit i esmorzat.

Avui ens hem llevat molt d'hora per anar a preparar-nos per la Missa a Röttenbach, on tota l'església estava plena i també els ha agradat molt el nostre cant, i a més a més hi havia més ressonància. I també molt amable, en Joan Vinyeta ha fet la Missa en alemany i català per nosaltres. Després de la Missa, ens hem canviat amb molta rapidesa, i hem tornat amb les famílies on (almenys a la meva) ens havien fet un dinar típic d'aquí: un puré de patata molt pastosa (tant que semblava xiclet més o menys), porc, i de postres fruita. I després, amb menys d'un quart d'hora, ho hem hagut de preparar tot per anar al concert amb autocar.

I en aquest moment estem anant cap a Bamberg a fer el concert.

Gràcies pels comentaris que esteu deixant aquests dies, i desitgeu-nos sort per al concert!

Guillem Burjons.

El primer dia a Alemanya

2011-10-01T13:37:00.004+02:00

Ahir, dia 30 d'octubre, vam marxar de Ghent cap a Brussel.les per agafar el tren per anar a Alemanya. Ens hi vam estar 3 hores. Quan vam arribar a Frankfurt, ens va rebre el Joan Vinyeta, que és el capellà que ens ha organitzat tota aquesta gira a Alemanya. Finalment, cap a les 10 de la nit, vam arribar a Röttenbach, on vam sopar i després ens van acollir les famílies.
Avui hem esmorzat a casa les famílies, i tothom estava molt content. I fins i tot ens han donat llaminadures. Després ens hem trobat tots a la Placa de l'Ajuntament. Ens han presentat a tots i ens han explicat que a Montserrat hi han hagut canvis de feines. Tot seguit, hem anat a una piscina amb molts tobogans, i ens hi hem passat 2 hores. Per exemple, hi havia un tobogan que era tot fosc i amb llums de diferents colors. I marcava el temps que tardaves a baixar fins a baix. També n'hi havia un que havies de baixar amb uns pneumàtics d'una o dues persones. I ens ho hem passat superbé!
Ara anem a dinar espaguetis i pollastre al saló parroquial de Röttenbach.

Ja us anirem informant de tot el que fem. Si podem, més tard penjarem alguna foto.

Eduard Delgado.

Concert final a Ghent

2011-09-30T10:04:00.008+02:00

Hola a tots i totes!
Perdoneu la intriga, però és que vam acabar el concert molt tard i estàvem molt cansats per escriure una crònica.
El dia va començar així: ens vam llevar a l'alberg i vam esmorzar, i tot seguit vam fer vocalització. Després, vam anar a visitar la Catedral de Ghent, on hi havia una pintura molt important dels germans Van Eyck i de fa 500 anys aproximadament. També vam visitar l'Ajuntament, on hi havia un tron autèntic.
A continuació, vam anar cap a dinar a un hospital, i després vam tornar a l'alberg, i aleshores vam veure una pel·lícula. Més tard, ens va a venir a buscar l'autobús i ens va portar cap a l'església on havíem de fer el concert.
Vam fer la prova de so, i després vam cantar davant d'autoritats tal com dèiem en la crònica anterior. Un dels que hi havia era el president del Comitè Olímpic Internacional.
Llavors vam fer un berenar-sopar. I després, el concert. Com que era molt llarg, vam fer una mitja part. I el resultat va ser que ens va sortir molt bé. A l'església hi van posar una catifa vermella al passadís del mig, ben llarga, per fer bonic. També van afegir unes cadires en unes grades (unes 15 files) perquè hi capigués més gent.
Després del concert, va venir el compositor Vic Nees a saludar-nos, i estava molt content de veure'ns una altra vegada. Li vam fer un regal (una foto de tots amb ell quan va venir a Montserrat), i es va emocionar molt.
Quan vam tornar del concert, estàvem tan cansats que vam anar directament a dormir.

Fins aviat i aneu seguint el 100peus!

Pau Tolosa i Jordi Ruiz.

El primer concert

2011-09-28T20:42:00.007+02:00

Avui al matí ens hem despertat a les 7'30h, amb unes habitacions bastant còmodes com per estar en una residència. Només de llevar-nos, ens hem vestit i hem anat a esmorzar. Hi havia tot tipus de coses: galetes, iogurt, ous durs, etc. I tothom ha agafat el que volia. Després, alguns hem anat al jardí de davant de la residència. I més tard, hem vocalitzat una mica per escalfar veus. I just després d'això, hem fet la primera visita del viatge a un castell!!! Ens han ensenyat moltes coses sobre la vida medieval: com vivien els comtes, quines armes feien servir, com torturaven a la gent. I hem aprofitat la visita al castell per veure de més amunt el poble.

Al migdia, ens han recollit amb autocar fins a l'hospital de Jan Palfjin. En arribar, hem anat a dinar però, com que ells a l'hora del dinar no fan un àpat gaire fort, només ens han donat uns entrepans, una peça de fruita i una beguda. Immediatament després d'això, ens n'hem anat a assajar a un auditori. I després, hem fet la concentració d'abans del concert.

Quan ja hem estat preparats i hem entrat a l'auditori on havíem de fer el concert, encara que ja ens ho havien dit, ens hem trobat un públic molt especial. Hi havia tot de persones malaltes i infermeres que ajudaven. I tots els malalts que hi havien estaven tan contents que molts s'han emocionat, un altre dirigia imitant el Bernat, i altres estaven molt atents pel que nosaltres cantàvem.

Després del concert, hem anat a comprar records. I al cap d'una estona, hem anat a sopar en un menjador d'un hospital (on mengen els metges i infermers). Després, ens hem dividit en dos grups: uns que volien fer una volta, i els altres a descansar una mica per demà.

Bona nit i fins demà, que és un dia especial per nosaltres perquè cantarem un altre concert i també cantarem davant de les autoritats.

Mark Lilágan i Guillem Burjons.

Primer dia a Flandes

2011-09-27T21:57:00.006+02:00

Hola a tots i a totes! Avui hem viatjat cap a Flandes, un lloc molt bonic. Tot ha començat així: ens hem llevat a les 8 en punt, i amb pla de preparar-nos per marxar. A 2/4 de 10, hem agafat l'autocar per anar a l'Aeroport del Prat. Allà hem fet el típic: facturar maletes, detector de metalls... A la 13'15h ens hem enlairat amb destinació a Brussel·les. Hem arribat cap a les 15h de la tarda, i hem anat cap a Ghent amb autocar. Després d'hostatjar-nos en un convent de Carmelites, hem anat cap a sopar, on ens han donat una mena de pollastre i bolets amb patates fregides. Hem anat a fer un passeig pel poble de nit i tot il·luminat, i hem vist coses molt boniques. També ens hem fixat que és un lloc molt tranquil i pacífic, i per aquest motiu la gent sol anar amb bicicleta. Els edificis són antics i bonics.
Bàsicament ha estat un dia de viatge.

Us seguirem informant sobre aquesta gira dia rere dia.

Bona nit a tothom!

Jordi Ruiz i Eduard Delgado.

Preparació Gira Per Flandes i Alemanya

2011-09-23T15:29:00.009+02:00

Aquesta setmana estem preparant les cançons que cantarem per la gira. Per a la majoria dels nois de 5è és el primer concert que faran, alguns estan nerviosos i alhora molt contents.

El nostre redactor de 5è, el Pau, diu que:

- “No m’imagino què deu ser que algunes famílies de tan lluny t’acullin a casa seva.
Jo sé una mica d’anglès però d’alemany res de res. Em costa saber què se sent al cantar davant de molta més gent que a la basílica.”

Nosaltres els que hem estat de gira més vegades, no estem tan nerviosos però també ens impressiona i estem emocionats, perquè anem molt lluny i encara és principi de curs!!!!

Ahh!! i cantarem també per persones malaltes en un hospital.
Si aneu seguint el 100peus podreu llegir les cròniques del nostre viatge i dels concerts.

VESTICIÓ DELS NOUS ESCOLANS DE 4t

2011-09-16T15:19:00.003+02:00

El diumenge dia 11 de setembre (Diada nacional de Catalunya) vam celebrar la vestició dels escolans que estan fent 4t de primària i de dos de 5è, que han entrat aquest any i són nous a l'Escolania.

El G.Sergi d'Assís (Prefecte de l'Escolania) va dir coses molt interessants durant la celebració, per exemple, que, al canal YouTube, hi anava molta gent de tot el planeta: russos, japonesos, irlandesos... tot això ho va explicar amb una bola del món. Va ser un dia molt especial i molt bonic pels escolans, pares i germans.

La setmana anterior ja van estar tres dies a l'Escolania i els vam poder conèixer, parlar amb ells. El diumenge següent, es van presentar amb els seus familiars i ho vam celebrar amb una mica de berenar (coca, begudes, etc...).

Equip de redacció

NOU CURS NOU EQUIP DE REDACCIÓ

2011-09-09T19:21:00.003+02:00

Hola som els nous reporters del 100 peus i volem que aquest any sigui molt divertit i interessant. Us volem explicar el dia a dia de l'Escolania i esperem que us ho passeu molt bé mirant el 100peus.

CARTA D'AGRAÏMENT A NÚRIA (FÈNIX)

2011-06-15T21:25:00.004+02:00

La Núria (fènix) és la fan número u del nostre blog 100peus i avui en volem dedicar un article.
A causa de sentir-nos en el passat concert de Manresa ens ha regalat un llibre "Paraula de PEP". Aquest llibre està extret del documental de TVC (Televisió de Catalunya) que ens parla de l'home que, per molts blaugranes, s'ha convertit un gran heroi.

Des de l'equip de redacció volem agraïr-li aquest regal tan bonic. I també agraïr-li la seva visita puntual totes les setmanes i els seus bonics comentaris.

Ben sincerament, moltes gràcies!

Equip de redacció

ELS DE 2N VAN A VISITAR EL LLIBRE VERMELL

2011-06-15T21:21:00.008+02:00

El 15 de juny els alumnes de 2n van anar a visitar el famós Llibre Vermell de Montserrat" un dels llibres més importants i simbòlics de la biblioteca del Monestir". Un noi de 2n ens explica l'experiència viscuda:

"El P. Damià Roure ens ha ensenyat aquest migdia als companys de 2n el Llibre Vermell, el llibre catalogat com a número 1 de tota la Biblioteca Montserratina. Respectant totes les normes del P. Damià, sense tocar i amb molta cura, hem pogut veure el llibre i descobrir la seva impresionant història.

Després de desaparicions durant la Guerra del Francès i passant per altres mans, el Llibre Vermell es va recuperar i tornà a Montserrat pels volts del 1880.

Fou escrit com un llibre pastoral del santuari, amb escrits i homilies. La part més important són el recull de cançons que la gent cantava a la plaça al voltant de un foc, miracles. Aquestes cançons s'escrivíren perquè la gent que vetllava a la plaça no cantés amb lletres vulgars a la muntanya de Nostra Senyora. Aprofitant la melodia, els monjos canviaren la lletra i , així, vetllaven cantant amb lletres religioses. Entre elles es troben les famoses peces de Maria Matrem o Stella Splendens, entre d'altres.

Els de 2on pogueren gaudir d'aquest llibre reformat, però original. Ha estat una experiència especial perquè només es treu de tant en tant i en ocasions molt especials. El llibre no es treia des de feia tres anys."

Joan Nieto Puig

LA RECOMANACIÓ DE LA SETMANA

2011-06-15T21:18:00.008+02:00

A la recomanació de la setmana us presento un llibre que m'estic llegint i que és molt interessant. Es diu Finis Mundi, de l'escriptora castellana Laura Gallero García. El llibre original està en castellà, Tot i que també el podeu trobar en català, com m'ha passat a mi!

El llibre explica que en Michael, un jove monjo francès de l'edat mitjana, s'embarca a una aventura junt amb el joglar Mattius i la Lucía tot per aconseguir els tres eixos del temps per invocar a l'Esperit del Temps... ningú sap on són i, com descobriran més endavant, no són els únics que els estan cercant.

És un llibre molt interessant que val la pena llegir-lo. A mi m'ha enganxat i no puc parar de llegir-lo.
Segur que us agradarà.

Fins a la propera setmana!!!!!!

Pau Rubinart

SKATER DOG

2011-06-07T21:38:00.003+02:00

Actualment a l'Escolania s'ha ficat de moda els monopatins. El que no saben els escolans és que fins i tot els gossos poden fer skate! Amb aquest vídeo ho podeu comprovar.

Marc Garcia

LA RECOMANACIÓ DE LA SETMANA

2011-06-07T21:18:00.010+02:00

Aquesta setmana us recomanaré una pel·lícula que va tenir molt poc èxit en el seu temps però ara està molt ben valorada pels crítics del cinema. Aquesta pel·lícula es diu "La nit del caçador" (The Night of the Hunter). Aquesta pel·lícula es bastant antiga però val la pena veure-la!

Segurament no la trobareu en DVD però la podeu mirar pel youtube.
La pel·ícula explica que Harry Powell, un fanàtic religiós, es casa amb una vídua, mare d'en John i la Pearl. Es fa dir Reverend, però és un assasí en sèrie, i duu tatuada la paraula LOVE (amor) als nusos de la mà dreta i HATE (odi) als de l'esquerra.

Posteriorment atemoreix els nens per tal que li diguin on va amagar el seu pare el botí d'un robatori, però aquests fugen riu avall i es refugien en una casa on són acollits com a fills propis.

Jo crec que aquesta pel·lícula està molt ben feta ja que tothom que l'ha vist li ha agradat. A mi les coses que m'han agradat més és quan arriba corrent el pare i amga els diners en un lloc on després serà decobert. També m'ha fet gràcia molt quan els troba una velleta i els diu que vinguin a casa seva i els comença a picar amb una espiga com si fos un fuet.

Ah! Aquesta pel·lícula la vam veure al treball de síntesi. Espero que us agradi molt, a nosaltres ens la va recomanar l'Àlex Gorina, us sona? Per si no us sona, és un crític del cinema molt famós a Catalunya.

Val la pena veure-la!

Fins la pròxima setmana!!

Pau Rubinart

MÀGIA REIVAJ

2011-06-07T21:18:00.004+02:00

A continuació us presento aquest vídeo d'un mag conegut meu. És en Reivaj!

És un mag poc famós, però molt bo!

Joan Nieto

LA RECOMANACIÓ DE LA SETMANA

2011-05-31T21:18:00.010+02:00

En Pau Rubinart ha obert un nou apartat al 100peus: La Recomanació de la Setmana. Un espai os uns recomanarà llibres, pel·lícules, música i molt més.

Avui us recomanaré una col·lecció de tres llibres d'en Philip Caveney.
Són per nois d'entre 10 i 12 anys.

Va d'un noi que és més aviat patós....

El primer es diu Sebastian Darke Príncep dels Bufons.

Sebastian Darke té un problema: és un bufó, però ningú no riu mai amb els seus acudits. No té la gràcia del seu pare, un dels bufons més famosos de la història, però està ben decidit a seguir les seves passes. Per això, emprèn un llarg viatge a terres desconegudes per oferir els seus serveis al rei. Una història fantàstica, original i divertida en què no hi ha bruixes ni fetillers, sinó humor a cabassos.

El segon es diu Sebastian Darke Príncep dels Pirates.

El bufó Sebastian Darke, el seu Bufalop xerraire i el nan Cornelius posen rumb cap a una nova aventura que tindrà com a punt de partida el bulliciós Port de Ramalat. Des d'allà salparan en un viatge perillós a la recerca del fabulós tresor perdut del rei dels pirates. En el seu periple hauran d'enfrontar-se a una multitud d'obstacles com ara una poderosa bruixa amb un terrorífic secret, enèrgiques batalles navals, pirates i bèsties marines. Descobriran el tresor perdut? Viurà Sebastian per a contar l'aventura? Serà vençut Cornelius en combat? I el més important: pararà Max, el bufalop, de queixar-se alguna vegada? Quina llauna! En aquesta història repleta de bon humor, els protagonistes, continuaran coneixent personatges estrambòtics que et faran riure sense parar.

I el tercer i últim es diu Sebastian Darke Príncep dels Exploradors.

La història comença amb els nostres protagonistes Sebastian, Cornèlius i en Max en una de les selves perdudes de Sud Amèrica, d’aquestes plenes de vegetació i molta humitat. En Max no és una persona, és un bufalop de 200 quilos per a portar càrregues. També hi van dos homes estrangers, grassos, grans i calbs i una mula de càrrega. El rei els ha encomanat buscar una ciutat perduda al cor de la selva. Mentres tots estant avançant pel camí, un dels homes grans i calbs cau a terra amb una fletxa a l’esquena i, després, algú mata l’altre home i la mula fuig espantada amb totes les provisions. Sebastian i companyia arriben a un poblat indígena els habitants del qual qual ajudaran als nostres amics a trobar la ciutat perduda.

Espero que us agradin tan com a mi!! Ja ho veureu, no podreu parar de riure!!

Pau Rubinart

UNA IMATGE BEN CURIOSA

2011-05-31T21:18:00.006+02:00

Aquesta vegada la "imatge de la setmana" és ben curiosa. No som nosaltres però admireu-la per què no us deixarà indiferents.

Arnau Buch

EXCURSIÓ DELS NENS DE 4T A L'HORT DE LA CULLA

2011-05-31T21:14:00.005+02:00

Els nens de 4t de primària van anar a l'hort de la Culla situat a Manresa i ens expliquen la seva experiència.

Pau-Joan Pratsobreroca Andreu

L’hort i els fruiters

El divendres 20 de Maig del 2011 els alumnes de 4t de primària vam anar a visitar la casa de la Culla de Manresa. L’activitat era sobre l’hort i els fruiters. Va ser molt divertit, ara us ho explicarem.

Aquest dia ens vam llevar amb moltes ganes de fer la sortida. Era un dia calorós de primavera i vam ser els més ràpids en tot, perquè a les vuit en punt havíem de ser a la classe. Allí alguns vam veure per primera vegada la Conxita, una monja Benedictina que és la professora de religió de 1r d’ESO i que ens va acompanyar. Tot baixant en el cremallera, vam parlar amb ella i ens ho vam passar molt bé.

A Monistrol Vila, va pujar amb nosaltres la Montserrat, tots vàrem estar molt contents de veure-la. Uns minuts més tard a Monistrol enllaç, des d’on hi havia una vista espectacular, vàrem agafar el ferrocarril fins a Manresa. Ens va sorprendre que en el tren hi hagués diaris i els vam llegir.

Desprès de caminar per carrers, carrerons i passos de zebra, vam arribar a una casa rocosa i vella, una antiga masia catalana. Vam trucar i ens va rebre en Miquel, un senyor simpàtic. La casa era una mica fosca, però tot i així vàrem poder veure les eines antigues que feien servir els pagesos.

Ens va fer preguntes del nostre hort i després ens va explicar com era aquell.

Ens va ensenyar l’hivernacle. Quan hi vàrem entrar hi feia calor i sensació d’humitat. Allí hi cultiven les plantes petites com enciams, pebrots, cebes, escaroles ... Hi havia de tot!!!. Ens va explicar que algunes plantes es planten de forma diferent. Llavors en va ensenyar les cebes, que eren ben grosses, i sabeu que ens mengem de la ceba?... Les fulles!!!!

Vàrem sortir de l’hivernacle i ens va portar a l’hort que era immensament gran. Hi tenien gairebé de tot: mongeteres, faveres, patateres, carxoferes, carbassons... Ens vam quedar emocionats de veure l’extensió que tenia.

Ens va portar a les tomaqueres, encara no hi havien sortit els tomàquets, però el més interessant va ser veure que plantaven enciams sota les tomaqueres. L’explicació és que així s’aprofita l’espai, el tipus de terra i la humitat.

En una part de l’hort hi havia plantes aromàtiques i vam fer un concurs. Ens va fer tancar els ulls i ens va passar dos tipus de plantes per sota els nas. Havíem d’endevinar el seus noms a partir de l’olor. Es va fer un gran silenci i tots vàrem encertar la menta. La marialluïsa va costar, només la va endevinar en Pau C.

A la part dels arbres fruiters hi tenien plantats cirerers, oliveres, ceps i ametllers. En Miquel, quan era petit, va tallar una branca de prunera i la va enganxar a l’ametller, i així va sorgir aquest invent tan pràctic de dos arbres en un a partir d’un empelt.

Ens va dir com es podia matar el pugó, com regaven gota a gota i ens va ensenyar algunes tècniques per fer al nostre hort.

Després d’esmorzar vam anar a la bodega i ens va explicar com conservaven el vi. També l’ús d’aquelles cabanes mig destrosades que trobem en els camps. Les construïen els homes que treballaven a les vinyes, ja que normalment vivien força lluny de les terres. S’hi podien aixoplugar quan plovia, guardar-hi les eines, dormir-hi...

Per acabar la trobada ens va explicar la llegenda de la casa de La Culla, una història de por. A tots ens va espantar alguna cosa, va ser al·lucinant!

Després de la visita, vàrem fer el mateix camí de tornada cap a Montserrat. Vàrem arribar-hi a l’hora de dinar.

Ens va agradar molt. Ens ho vam passar molt bé i tots estàvem satisfets.

Alumnes de 4t de primària

UTXÍ-LLOP VALENT. UN CONTE D'STEEN KNUDSEN

2011-05-25T08:59:00.007+02:00

Aquí teniu el conte "Utxí-Llop Valent" d'Steen Knudsen, guanyador del concurs Pilarín Bayés de la categoria de Cicle Superior de Primària.

Bona Lectura.

UTXÍ-LLOP VALENT

Com tots els dies d'hivern a la regió del Colorado, en Utxí-llop valent es va reunir amb Osmat-dent d'or, el seu pare i el vell cap de la tribu. Es va encaminar al tipi capital color beix, aromatitzat amb olor de pipa. Allà assegut, hi havia un vellet de cabells llargs i canosos, barba abundant i blanca amb els ulls cansats d'una vida tant llarga. Osmat va saludar Utxí amb veu cansada i li va dir:

-Beneït siguis, fill del Ós pare i fill meu!

-How, vell cap!- va respondre Utxí.

-Utxí, vull que sàpigues- va continuar Osmat-dent d'or- que la gran àguila de la mort em cridarà aviat i se'm emportarà al paradís. Tu, fill meu elegit, heretaràs un poble, una tribu, un imperi!

Aquestes paraules van causar impacte en la ment de l'Utxi ja que no es veia conduint un poble tan grandiós com el dels indis Navajos. Va pensar i pensar tot el dia i no es podia treure del cap les paraules del seu pare. Ja a la nit va visitar el tipi de Xena, la seva promesa. Va sopar amb tota la tribu arran de foc iva anar a dormir, pensant en el dia de demà, dia esplendorós i de caça. Peró no va ser així, ja que a la matinada, el so del corn de la mort es va fer sentir. Osmat-dent d'or acabava d'expirar, se l'havia emportat la Gran àguila de la mort. Com havia deixat escrit, Utxí-llop valent havia de ser el successor, i tothom ja preparava la seva investidura, que seguiria després de la cerimònia d'incineració. Peró el germà menor d'aquest, Mohave-mussol del desert, estava enfurismat, ja que pensava que li pertanyia a ell, la gran corona de plomes del seu pare. Així que, només sentir que ell havia mort, va agafar el seu cavall i, enfadat, s'en va anar al bosc de la Plana verda. Utxí, el buscava per parlar i que no s'enfadés, però com que no el trobava, va decidir anar a parlar amb els vigilants, per preguntar-lis si en sabien res. Li van explicar que de bon matí havia sortit a caçar a la Plana verda i després havia anat al bosc. Ell decidit a cercar- lo, hi va anar. I tal dit tal fet ja teníem el nostre home i el seu cavall expectant, anant a galop fins al bosc. Antigues llegendes explicaven que era un bosc encantat i altres que era màgic i fins i tot n'hi havia que deien que allà havia nascut el primer home d'una fulla dels grans arbres. Pero ha Utxí no li feia por el bosc, si no que el trobava molt bonic i benaurat. Només entrar va començar a cridar:

-Mohave-mussol del desert, fill petit del gran cap, contesta el teu germà desesperat! Mohave-mussol del desert, fill petit del gran cap, contesta el teu germà desesperat!

I així consecutivament, fins que va veure el cavall del seu germà i el d'uns occidentals, que estaven lligats a uns arbres. Es va acostar en silenci a uns arbustos, i va veure clarament el seu germà amb un home d'uns 50 anys, vestit ricament i un jove cow-boy d'uns 3O anys amb la barba mal afaitada i dos pistoles que lluïen en el seu cinturó.

-Rostres-pàl·lids ajudar a mi a tenir el poder i jo donar a canvi terres petrolíferes del meu regne, inclòs aquest bosc.- va dir Mohave-mussol del desert.

-Si és així, tracte fet, oi Jack?- va dir el senyor ric.

-Si senyor Jenkinks, no serà molt difícil muntar una revolució-va respondre el cow-boy- en tinc la mà trencada amb aquests indígenes!

Utxí va córrer cap al poblat, però a mig camí va pensar que no el creurien i que el millor era avisar el Gran Bruixot Misteriós, que vivia en un tipi al mig d'una clariana de dintre el bosc. El Gran Bruixot Misteriós era un gran savi que no s'explicava directament, sinó amb metàfores i versos. Va pujar al seu cavall i es va dirigir cap a l'Est. Al arribar a la clariana del bosc ja començava a fer-se fosc i Utxí-llop valent va fer pastar el seu cavall en la herba seca de la clariana. De dintre el tipi procedia una llum tènue d'espelma. Va entrar-hi i va trobar el Gran Bruixot Misteriós assegut i fumant pipa.

-How oh gran cap, esperava que vinguessis, fill de dent d'or.

-How, Gran Bruixot Misteriós. Tinc un problema: El meu germà menor, Mohave-mussol del desert, vol quedar-se com a cap de tribu i vol fer una revolució en contra meu. No sé que fer , i vinc a demanar-te consell.

“Dos germans s'encreuaran. Un serà destronat i tindrà un tron per sempre més. L'altre seurà en un tipi i regnarà valentament. El primer,amor tindrà, el segon, solitud viurà. Quin germà ets tu ? Només tu ho saps.”

Utxí va sopar amb el Gran Bruixot Misteriós en silenci i després va estar pensant en la resposta que li havia donat. Qui era ell? El cap valent en solitud o el que tindria un tron i amor?
Va arribar a la conclusió de que havia de tornar al poblat passés el que passés.
Quan va arribar al poblat, uns quants tipis cremaven i els vigilants de l'entrada estaven assassinats. Les seves dones ploraven sobre els seus cosos pàl·lids i inerts. Entre tot el caos i la por, una veueta de nen, plena de esperança va cridar:

-Utxí-llop valent, el nostre cap, és aquí!

Tota la multitud, dominada per la por va cridar: “Ajude'ns llop valent, ajude'ns!”. Entre la multitud hi havia la bella Xena, la promesa de Utxí. Utxí li va dir que volia parlar amb ella i ella el va conduir cap al seu tipi. Allà, Utxí va preguntar que havia passat. Xena li va que Mohave-mussol del desert havia vingut i havia explicat als habitants calumnies sobre ell. Alguns l'havien cregut i s'uniren a ell, però la majoria no. Els revolucionaris incendiaren els tipis i anaren cap al bosc a refugiar-se, després de haver matat els vigilants, que no els deixaren sortir. Després, Utxí li va explicar la resposta del Gran Bruixot i van sopar. Finalment Utxí llop-valent va reunir amb tota la tribu i els-hi va dir:

“Germans meus, no vull ser el causant de tanta sang. El meu germà vol ser cap; i ho serà. Quan vingui, digueu-li que he desertat, i que li desitjo que sigui un bon cap. M'he n'he d'anar. Sobretot, tingueu-me present al cor i no oblideu que no guardo rancor als qui han dit mentides contra mi, han matat ànimes innocents, ja que algun dia es recordaran de que la guerra ennuvola el seny, fa dir mentides als ben parlats i fa matar a les persones bones. Adéu germans, i que el gran manitú us doni més fills que a la llebre de la plana verda.”

Utxí va acomiadar-se de tota la tribu, va agafar roba, arc i fletxes i el seu amulet atrapa-somnis, i galopant, va marxar. Peró al darrere seu va veure que Xena corria per atrapar-lo.
Parant el seu cavall li va preguntar que volia.

-Ets el meu promès, l'home que jo estimo. No et deixaré marxar així com així. Vinc amb tu.

-Estàs segura, Xena? Potser correrem molts perills...- va dir l' Utxí.

-Si. La profecia del bruixot deia: Un serà destronat i tindrà un tron per sempre més. L'altre seurà en un tipi i regnarà valentament. El primer,amor tindrà, el segon, solitud viurà. Tu no seuràs en un tipi però has de tenir amor.

-D'acord, puja al cavall.

Tots dos junts, es van encaminar al bosc. Utxí-llop valent va caçar unes llebres i Xena les va cuinar. Mentrestant Utxí va sentir una veu que deia:

-Utxí, has fet ben fet...

A Utxí li va semblar la veu del seu pare.

-Utxí, has fet ben fet...- es repetia.

Utxí va cridar:

-Ets tu pare?

La veu va respondre:

-Si, sóc jo, Utxí. Sóc l'Esperit del bosc. Et protegiré...

Utxí i Xena van menjar les llebres. Poc després, va ploure. Ells no tenien, on aixoplugar-se, i feia molt fred. El foc s'havia apagat. Es van adormir.
L'endemà, uns nens els van trobar morts. Arraulits un al costat de l'altre, s'abraçaven. Utxí lluïa un estrany somriure. Ara tenia el tron del bosc. Regnaria per sempre més amb la seva estimada al costat. Ell, el fill de dent d'or protegiria el seu poble, com no ho havia fet mai ningú, com el seu pare havia fet en ell.

STEEN KNUDSEN. GUANYADOR DEL VIII PREMI PILARÍN BAYÉS

2011-05-24T21:14:00.010+02:00

Avui entrevistem al nostre company de 6è Steen Knudsen, guanyador del VIII Premi Pilarín Bayés.
Aquest premi consisteix en escriure una redacció sobre una temàtica en particular. Aquest any el tema tractava sobre els boscos. Diferents nens i nenes d'arreu de Catalunya han presentat les seves obres en les diferents categories. L'Steen Knudsen ha estat un dels cinc guanyadors en la categoria de Cicle Superior.

Equip de Redacció: Steen, com t'has sentit al rebre la notícia de ser un dels guanyadors?
Steen Knudsen: Em va agafar totalment desprevingut, perquè era Dissabte Sant i no recordava que aquell dia era la Diada de Sant Jordi i en feien el veredicte.
E.R: Ja saps quin és el premi?
S.K: Em dónen 10 exemplars de les quinze històries guanyadores en el premi editades en un sol llibre.
E.R: Ja saps que aquesta edició és especial... Saps per què?
S.K.: La meva història l'il·lustrarà la dibuixant Pilarín Bayés.
E.R.: Explica'ns de què va el conte i el seu títol.
S.K.: La història es titula "Utxí-llop valent" i tracta d'un cabdill indi que és destronat pel seu germà.
E.R.: Què et va inspirar a fer una història d'indis?
S.K.: El fet que els esperits dels boscos estan molt arrelats a la mitologia i tradició dels nadius americans.
E.R.: Et va ser difícil escriure la història?
S.K.: No, ja que des del principi tenia l'argument molt elaborat.
E.R.: Com és que sent escolà i dedicant gran part del temps a la música no et va inspirar un argument més musical?
S.K.: Perquè la música de l'Escolania, tot i ser important, no influeix en els meus escrits. Una cosa és el món de la música i, l'altra, el món de la literatura. Són dos móns importants, però diferents.
E.R.: Els teus companys, la teva tutora i el director t'acompanyaran en l'entrega del premi el proper dijous. Estàs content de rebre'n el suport?
S.K.: Sí, perquè és bonic rebre el suport a una cosa que fas i, a més, perquè ens pensàvem que no hi podríem anar i es van fer mans i mànigues per a poder assistir.
E.R.: Moltes gràcies Steen. Per finalitzar, quin consell donaries als lletraferits.
S.K.: Que no deixin de llegir ja que la lectura influeix molt a l'hora d'organitzar els paràmetres d'un conte. "I a més, fas menys faltes d'ortografia!".

Equip de Redacció.

UNA MICA DE MÀGIA

2011-05-18T14:21:00.003+02:00

Ara feia molt de temps que no us posàvem un vídeo de màgia. Però un membre de l'equip de redacció, en Joan Nieto, n'és un gran aficionat, i ens presenta aquest vídeo. Sereu capaços de trobar el truc amagat???

Pau Rubinart

EL MAMBO DE BEETHOVEN

2011-05-10T21:18:00.005+02:00

Avui us mostrem una peça molt curiosa: la simfonia num. 5 de Beethoven però una mica "actualitzada". Només cal que la mireu, i segur que disfutareu molt.

Arnau Buch

SORTIDA DE 6È AL PROJECTE BONGOH

2011-05-10T21:17:00.008+02:00

El diverndres dia 6 de maig els escolans de sisè de primària, vam anar a Sallent, on es feia la trobada del BONGOH. El BONGOH és un projecte que fem diferents escoles de Catalunya. Hi havien escoles de Salt, de Santpedor, de Badalona, d'Igualada...

El que havíem de fer els participants era trobar-nos en una situació en què arribàvem a un arxipèleg anomenat Bongoh on hi havien sis illes. Cada escola tenia una illa i havia de explicar les peripècies que li passaven en aquesta. Nosaltres teníem la illa O nord. Havíem de fer diferents activitats com la manera d'arribar a l'illa, qui ens hi trobàvem ...
Després d'això, ens vam reunir tots al poliesportiu de Sallent. Allà cadascuna de les escoles va portar una espècie fitxa i de caselles per muntar un Joc de l'Oca gegant. Abans d'això, però, tots els grups van cantar una cançó treta d'una melodia coneguda, però amb una lletra que inventada per nosaltres que parlava sobre el projecte, que aquest any estava dedicat als boscos. Els de sisè vam reinterpretar una melodia de Celtas Cortos, "La Senda del Tiempo". Aleshores, després de les nostres interpretacions, vam jugar al Joc de l'Oca.
La jornada va acabar amb el dinar i un partit de futbol que es va fer en un camp proper.

Pau-Joan Pratsobreroca i Joan Nieto

ENS VISITA L'ÀLEX GORINA, CRÍTIC DE CINEMA

2011-04-20T14:08:00.004+02:00

Avui, dia 20 de Abril, ens ha visitat l'Àlex Gorina, crític de cinema i presentador de Catalunya Ràdio i Tv3. Ens ha visitat en motiu del Crèdit de Síntesi, que aquest any el dediquem al món del cinema. Amb aquesta xerrada em donàvem el punt i final.

Ens ha parlat sobre la pel·lícula "La Nit del Caçador", una pel·lícula de Charles Laughton, del qual ell n'és molt admirador. Hem parlat de molts aspectes sobre la película, principalment dels aspectes més simbòlics. Ha sigut molt intreressant i finalment ens hem fet una foto i l'hi hem regalat un CD i un llibre.

Arnau Buch

EXCURSIÓ DELS NOIS DE SISÈ AL MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

2011-04-19T21:22:00.007+02:00

Els alumnes de sisè de primària vam anar d'excursió al Museu d'Història de Catalunya a visitar una exposició de l'Edat Moderna.

Vam sortir de Montserrat amb el primer cremallera descendent. Vam arribar a l'estació Cremallera Enllaç on vam agafar el tren que ens va portar cap a Barcelona. Ens acompanyaven la Laura Domènech (tutora de sisè) i en Jordi Arderiu (tutor de cinquè). Després de baixar del tren vam enllaçar amb el metro. Vam baixar a l'estació de Drassanes. I finalment, després de travessar tot el Port vell, vam arribar al Museu.
Primer ens van fer deixar els abrics i les motxilles en uns armaris. Tot seguit vam començar la visita. La nostra guia era una noia que es deia Bea. Ens va explicar com vivien a l'Edat Moderna, qui eren els privilegiats i els no priveligiats, com vivien els artesans, els monjos, els nobles, els bandolers... i també algunes guerres com la dels Segadors (s.XVII) i la de Successió.(s.XVIII). Quan vam haber acabat la visita, vam sortir del museu i vam anar a dinar un picnic allà fora al museu. Els profes en van convidar a un gelat al Maremagnum.

Pau-Joan Pratsobreroca

ENREGISTRAMENT DEL CONCERT DE LA UER

2011-04-19T21:20:00.006+02:00

Dijous 13 vam fer un concert molt important a la Basílica de Montserrat. El concert era un enregistrament en directe per a Catalunya Música i per a moltes ràdios del món a través de la UER (Unió Europea de Radiodifusió).

El concert va començar amb uns discurset del director de Catalunya Música, l'Àlex Robles. Va prosseguir amb els sis Responsoris de la Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria: Amicus Meus, Judas Mercator Pessimus, Tenebre Facte Sun, Caligaverunt, O Vos Omnes i Ecce Quomodo. Amb aquests sis responsoris vam acabar la primera part. La segona part va començar amb dos responsoris, també de Setmana Santa del P. Narcís Casanovas. En acabar els dos responsoris, vam cantar una peça molt bonica: O crux, de Ferran Sors.
L'última peça va ser la més espectacular: Es deia "El Davallament de la Creu" del nostre director del cor, Bernat Vivancos. És una obra que dura un quart d'hora més o menys, és a 24 veus amb un solista i dos orgues en Fortissimo. L'orgue de Montserrat sonava tan fort que semblava que havia d'enderrocar la Basílica. Va ser impresionant!!!

Cal dir que en aquest concert, com que es gravava en directe, la gent estava el màxim quieta i callada possible per evitar que els sons quedessin gravats. Com a anècdota a això cal dir que en Bernat Vivancos no estava gaire fi de la veu i es va passar tot el concert tossin, entre peça i peça. Cap al final es va menjar tres caramels per la veu de cop!

A banda d'això, tot va anar molt bé i va ser un concert inoblidable!

Pau Rubinart

QUART DIA DE CRÒNICA EN LA NOSTRA ESTADA A SANT PETERSBURG

2011-03-31T19:05:00.010+02:00

Avui ha estat un dia molt bonic. Ens hem llevat entre les 8 i un quart de 9, ja que el nostre sistema per despertar-nos consisteix que l'educador ens truca amb el telèfon. Hem baixat a esmorzar i hem gaudit com cada dia dels plats que ens han donat. A les 10 ens hem trobat tots al Hall de recepció per ja agafar l'autocar, que ens ha portat fins al bonic poble de Pushkin. Durant el viatge, la Mila (una de les nostres guies) ens ha anat explicant algunes coses que tenien interès que sabéssim. Un cop hem arribat allà, hem anat dirigint-nos cap al Palau Tsarkoe Selo. Pel camí hem trobat una estàtua honorària al famós escriptor rus Pushkin. Hem entrat al palau, i ens han donat com uns peücs de plàstic per no embrutar el terra. Després, ens hem dividit amb Secundària i Primària. Primària ha començat primer la visita, mentre Secundària els seguíem. Ha estat molt interessant, i hem vist unes sales espectaculars on els tsars de la distania Romanov passaven l'estiu (Déu n'hi do quin estiu!). Algunes de les coses més destacades que hem vist han estat: els grans frescos al sostre, les grans parets adornades amb pa d'or o bronze daurat, unes estufes immenses que ocupaven tota la cantonada d'algunes sales i eren fetes de ceràmica d'Alemanya, totes les sales on els convidats feien l'aperitiu o menjaven, i finalment la famosa sala d'àmbar (una sala que pràcticament totes les parets estan fetes d'àmbar pur). Un cop hem acabat la visita, ens hem dirigit cap al Tsarkoselsiy Liseo, l'escola dels nobles i destacadament d'aquest escriptor que parlàvem, Alexander Pushkin. Allà també ens hem posat una mena de peücs que cobrien la sabata. També ens hem dividit en Primària i Secundària, i aquest cop Secundària ha començat la visita. D'aquesta escola dels tsars n'hem visitat la sala d'esbarjo o de gala, la petita biblioteca, algunes classes, la sala de música, d'esgrima, i les habitacions dels nois. Hem vist les notes d'escola i l'habitació de Pushkin. Un cop acabada la visita, hem anat cap a un restaurant, on hem menjat molt bé i ens han servit igual de bé. Hem tingut un petit malentès a causa que ens han portat cafè, pensant-se que en preníem.
Després de dinar, hem anat a una botiga de records (que semblava un supermercat), que les guies ens han recomanat. Pràcticament tots hi hem comprat alguns records que, famílies, us agradaran molt. Hem tingut poc temps per triar d'entre la gran gamma de productes de la botiga. I un cop hem acabat, ja ens hem dirigit cap a l'hotel, on no hem entrat, sinó que hem anat a donar una volta per veure el famós Golf de Finlàndia.
Allà ens hem fet una foto que surt al principi, i hem jugat una bona estona amb la neu que hi havia sobre el mar congelat. Tots ens hi hem divertit, fins i tot el Marcos (l'educador amb qui fem el 100peus a Montserrat) s'hi ha afegit. Després d'una estona ben divertida, hem anat a l'hotel, per canviar-nos si calia i anar a sopar.
Havent sopat, hem tingut opció d'anar a comprar a la botiga de records de l'hotel, i els que no ho necessitaven han anat a dormir.

Arnau Buch.

TERCERA CRÒNICA DES DE SANT PETERSBURG

2011-03-31T06:29:00.007+02:00

Ahir va ser el dia més important perquè era el dia que teníem el concert. Ens vam aixecar a 2/4 de 9, ens vam arreglar i ens vam dutxar. I vam anar a esmorzar a l'hotel. Després, vam tornar dalt les habitacions per fer-nos els llits i arreglar-nos l'habitació. Vam anar al vestíbul de l'hotel i llavors vam pujar a l'autocar, que ens va portar fins a l'Hermitage.
L'Hermitage és el museu més important de Rússia, que parla dels tsars i com vivien al seu Palau d'Hivern. És molt gran, però nosaltres en vam visitar una part molt petita. També hi vam veure quadres com el del Fill Pròdig, de Rembrandt. Una dona que es deia Lucía, que ens va fer l'explicació en castellà a Primària, ho va fer molt bé. I un senyor va fer de guia a Secundària. Després, alguns van comprar coses a la botiga de l'Hermitage. I llavors ja vam marxar a dinar cap a la Filarmonia. Allà vam dinar en silenci, perquè era l'àpat abans de fer el concert. I quan vam acabar de dinar, vam anar a fer una prova de so de dues hores. Després, ja ens vam anar a concentrar en una sala de la Filarmonia i, després de vestir-nos, ja vam anar tirant cap a la Sala.
Primer, un grup de cantaires russos va cantar l'himne del festival, i seguit d'uns parlaments vam sortir nosaltres, que vam entrar en processó. El concert va ser tot un èxit, la gent que omplia la sala de gom a gom ens va aplaudir molt. Quan es va acabar el concert, vam anar a sopar també a a la Filarmonia. I en acabat de sopar, vam marxar cap a l'hotel. Allà, ja vam anar a dormir perquè estàvem molt cansats.
El concert va inaugurar el festival coral de Sant Petersburg en l'any Espanya - Rússia. Els parlaments, però, també van fer referència a Catalunya.

Pau Rubinart i Pau-Joan Pratsobreroca.

SEGON DIA A SANT PETERSBURG

2011-03-29T19:36:00.007+02:00

Aquest matí ens hem llevat, i encara que moltes persones no sabien com engegar la dutxa, tothom s'ha dutxat. I hem baixat a esmorzar. Després, hem fet una explicació de com aniria el dia, i hem marxat cap a l'autocar. Avui hem anat a visitar dos museus i una catedral, la Catedral de Sant Pere i Sant Pau. La catedral era molt bonica, i tenia un campanar molt alt, pintat de color or. I a dintre, estaven enterrats els tsars. També hem anat a visitar el Museu Etnogràfic, on ens han explicat com treballaven els camperols de l'antiga Rússia. A part d'això, hem vist el museu Kunstcamera de coses curioses. El que ha impressionat han estat els nens que no havien nascut i que estaven mal formats. Allà també hi havia un bonic globus terraqui i una sala on hi havien telescopis i coses d'astronomia. Després, hem anat a dinar a la Filarmònica de Sant Petersburg, que justament és el lloc on farem el concert. Ens hem trobat que no hi havia aigua per beure, i ens han donat una mena de suc de cirera. Directament, hem anat a la Gran Sala de la Filarmònica per fer un assaig llarg, i hem pogut contemplar els bonics detalls de la sala. Hem tornat a l'hotel, hem sopat i hem anat a comprar a la botiga de l'hotel. Ara, tothom està dormint, i esperem que demà ens llevem amb les piles posades per fer un bon concert.
Saludem a tots els qui llegiu el bloc 100peus i esperem que escriviu molts comentaris.

Marc García.

EL PRIMER DIA: 10 HORES DE VIATGE

2011-03-28T19:03:00.004+02:00

Avui ens hem aixecat a dos quarts de quatre de la matinada! No ens hem fet el llit ni ens hem dutxat: hem anat el més ràpid que hem pogut perquè l'autocar sortia a les 4h. Després ha estat una hora de viatge fins l'aeroport, i molts hem aprofitat per dormir. Hem fet tots els controls i a molts ens han registrat per si algú tenia alguna arma (per sort, ningú en tenia). Després hem agafat l'avió fins a París. Allà ens han tornat a fer els controls, i hem pujat a l'altre avió. Ens hem estat esperant mitja hora sense que l'avió marxés, i després ja ens hem enlairat. Quan era l'una del migdia, hora russa, ens han portat el dinar: bledes, macarrons, peix i pa. En acabat del dinar, hi han hagut dues hores en les quals hem pogut fer moltes coses. Al final l'avió ha aterrat a Sant Petersburg i llavors hem agafat l'autocar fins a l'hotel Park Inn Pribaltiyskaya. És un hotel de 4 estrelles, amb unes habitacions gegantines, un menjador amb buffet lliure i habitacions de 2. Una passada d'hotel... vaja, senzillet, però és el que hi ha. :)

Joan Nieto.

LA FOTO DE LA SETMANA

2011-03-23T14:14:00.008+01:00

Estrenem un nou apartat al canal: La Foto de la Setmana.
Serà un apartat que mostri fotos curioses de l'Escolania. Esperem que en puguem penjar sovint i que us agradin.

Joan Nieto i Puig

L'Equip de Redacció davant la Sabateria "CENTPEUS" a
Sant Cugat

NOVA SALVE MONTSERRATINA DE R. HUMET

2011-03-22T21:12:00.003+01:00

El diumenge 6 de Març de 2011 (perdoneu l'endarreriment de la notícia) vam estrenar una nova Salve Montserratina. Es tracta de la Salve d'en Ramon Humet, que a més de ser un gran compositor és el pare d'en Roc Humet i l'oncle d'en Jordà Humet, tots dos escolans de Montserrat.

Aquí us posem el vídeo per què podeu gaudir d'aquesta gran peça.

Pau-Joan Pratsobreroca

ELS DE SECUNDÀRIA VISITEM L'ABOCADOR I LA DEPURADORA DE MANRESA

2011-03-15T21:21:00.009+01:00

El dijous 10 de març els de 1r d'ESO vam anar a la Depuradora d'Aigües de Manresa i els de 2n d'ESO van anar a l'Abocador Municipal. Van ser unes visites força interessants i ens va acompanyar una guia molt simpàtica.
Vam baixar ben d'hora fins a Monistrol amb el cremallera i des d'allà fins a Manresa amb un autocar un pèl petit però molt còmode.

Un cop a la depuradora, vam començar mirant l'aigua bruta que arribava de les clavegueres i que es filtrava per unes reixes cada cop més petites, per després passar pel tractament dels greixos (olis de fregir principalment) i pel dessorrador, que extreia la sorra amb un tub subterrani.
Després vam anar cap als decantadors primaris on s'extreia el fang que s'anava acumulant al fons. Tot seguit, vam anar cap a unes basses on es feia un tractament biològic per mitjà de microorganismes. Aquesta aigua anava a parar als decantadors secundaris i es separava del fang que quedava sota. L'aigua neta sortia per sobre i després anava a parar cap al riu, pràcticament neta però no potable.

Després vàrem esmorzar a la sala on els treballadors prenen un cafè o es mengen un entrepà. En acabar d'esmorzar vam anar a veure tot el tractament que es fa dels fangs que sobren. Primer vam veure com s'espessien els fangs en uns decantadors i , a continuació , eren tractats amb gasos fins a ser traslladats a la planta de compostatge on ,barregant-se amb estelles de pi i marro de cafè, arribaven a ser un compost no molt bo però bastant barat.

No podem explicar-vos la visita dels de 2n d'ESO al l'Abocador perquè no hi ha cap redactor del bloc que sigui d'aquest curs però us adjuntem una imatge perquè us en pogueu fer una idea.

Arnau Buch i Pau Rubinart

CONCERT SOLIDARI A SANT CUGAT DEL VALLÈS

2011-03-09T21:23:00.011+01:00

Els escolans volem ser solidaris i a vegades ens en sortim. Aquest curs hem organitzat una comissió de solidaritat que intenta col·laborar en diferents tasques.

Cartell realitzat per Marcos Navas, educador de l'Escolania de Montserrat

I davant l'èxit del concert de l'any passat a Santa Maria del Mar de Barcelona, aquest any l'Escolania de Montserrat torna a celebrar un concert solidari, aquesta vegada per als refugiats del Sudan al Txad. Els diners els donarem a la ONG d'Intermón Oxfam.
El concert, al principi, anava destinat al Pakistan. Però va venir el director d'Intermón Oxfam, per fer-nos una xerrada sobre les tasques que duen a terme i ens va proposar que destinéssim els diners recaptats per als refugiats de la Guerra del Sudan. I així ho vam decidir.

L'Escolania realitzarà el concert el dia 18 de març, a les 21.00h al Monestir de St. Cugat del Vallès.

La primera part del concert estarà dedicada al G. Odiló i a les seves composicions. La segona part estarà dedicada a peces del nostre repertori habitual, com el Nigra Sum o la Marinada. Aquest concert serà diferent als que fem normalment, perquè hi participaran deu violoncels i dos contrabaixos. En Joan Palet, el nostre professor de violoncel, també hi participarà. També hi participaran antics escolans. Us imagineu el Cant el dels Ocells, tocat per deu violoncels? Doncs si veniu, ho podreu escoltar.

Si esteu interessats i no sabeu com aconseguir entrades, encara les podeu comprar a la pàgina web www.atrapalo.com

Us hi esperem.

Joan Nieto i Marc Garcia

VESTICIÓ DELS DE 4t

2011-03-09T14:11:00.018+01:00

El passat 6 de març vàrem vestir amb la saia i el roquet als nois de 4t de primària. Va ser un dia molt bonic per tothom però sobretot pels nous escolans perquè l'acte de vestició sempre s'ha fet a 5è. Però aquest any, i de cara a cursos vinents, s'ha hagut d'avançar la vestició per questions de veu. L'acte va començar amb una carta a la Moreneta que va llegir una mare. Després els nois de 4t agafaven, un per un, un paper on hi havia alguna paraula que definia els requeriments per ser un bon escolà i, a continuació, la penjaven en la saia i el roquet que hi havia exposada a l'altar. A un noi li va tocar la paraula "BARÇA" i és veritat que el Barça és important, però no és necessari per ser escolà. L'acte va prosseguir amb la vestició mentre els escolans cantaven la peça "Sota la Vostra Protecció" del P. Ireneu Segarra.

Quan els de 4t ja van estar vestits del tot, els escolans veterans els hi vam donar la mà com a benvinguda al cor, tot començant pel prefecte, el director de la residència i de l'escola, l'ancià, el sub-ancià, alguns professors i educadors.

Al final, quan va acabar l'acte, vam sortir de la Basílica i vam poder felicitar els nois de 4t més informalment i, després, van anar a fer unes fotografíes. amb les seves famílies. Va ser molt bonic i ens ho vam passar molt bé. Sempre és bonic rebre nous companys a l'Escolania.

L'Equip de Redacció dóna la benvinguda i felicita als nous escolans: Lluís Aymerich, Roger Casals, Marc Cintas, Pau Clusellas, Jaume Diport, Arnau Gòdia, Pablo Morales, Josepmaria Pla, Miquel Rovira, Pau Senserrich i Pau Tolosa.

Pau Rubinart

JORNADA DE PORTES OBERTES A L'ESCOLANIA

2011-03-09T14:11:00.017+01:00

El dissabte dia 5 de març hi va haver com cada any, la Jornada de Portes Obertes a l'Escolania. Van venir uns trenta nens de tot Catalunya. En total, comptant pares dels candidats, germans i germanes i alguns avis que van venir a veure-ho i a ajudar-nos, vam ser un total d'unes 300 persones a tot l'edifici.

A cada escolà li tocava una família i li havíem d'ensenyar totes les instal·lacions.

A les 10h, o una mica abans i tot, van començar a arribar els primers nens. Tot seguit els vam acompanyar al poliesportiu on hi havia coca amb xocolata desfeta per menjar. Vam estar esmorzant fins a dos quarts d'onze i, aleshores, vam començar la visita. Vam haver de recórrer tots els pisos de l'Escolania explicant detalls i detallets. Els nens estaven molt atents i encuriosits. Quan vam acabar la visita vam tornar al poliesportiu i allà els hi vam donar un obsequi. L'obsequi era un buff de l'Escolania, el disc dels Responsoris de Setmana Santa del Pare Casanoves, la "Petita Història de l'Escolania" i l'últim número de la nostra revista. Llavors els pares dels candidats van anar a una reunió que es feia a la Sala de la Façana i els candidats van anar amb nosaltres a la Sala d'Assaig on hi havia preparada una activitat musical on s'explicava les característiques de cada instrument.

Després vam anar a cantar Salve. Vam cantar el Nigra Sum de Pau Casals, la Salve d'ecos del P. Casanovas i el Virolai de J. Rodoreda.

Llavors escolans i candidats vam marxar a casa.

Pau-Joan Pratsobreroca Andreu

ENS VISITA EN TOMÀS MOLINA

2011-03-09T14:10:00.012+01:00

El dimarts passat, dia 8 de Març, ens va visitar el meteoròleg i periodista Tomàs Molina.

Va arribar a les 9.30h i el nostre professor Xavi Padrissa el va acompanyar a fer una visita per l'Escolania.

Després del pati, els alumnes de Secundària vam anar a la sala Ireneu Segarra (sala d'assaig) on ens va parlar sobre la meterologia i tots els seus àmbits. Ens va acompanyar el responsable de l'estació meteorològica de Montserrat el Germà Oranies i Orga.

La xerrada amb ell va durar una hora i mitja, la qual va ser molt interessant i divertida en tot moment. En Tomàs Molina es mostrava molt atent a les nostres preguntes i les seves explicacions eren enteses per tots. Després d'una hora d'explicacions vam anar cap a l'estació meteorològica del monestir, on ens va explicar cadascun dels instruments de mesura que hi havien. Allà ens vam fer una foto amb ell.

Al migdia va anar a dinar amb alguns dels nostres professors i després van venir a escoltar la Salve. Segons ell ho vam fer molt bé.

Després de cantar la Salve vam anar tot els escolans (primària i secundària) a la sala d'assaig on en Tomàs ens va parlar de manera molt divertida, amb anèctotes que ens van fer riure una bona estona. La sala d'assaig estava plena amb més professors que abans i amb alguns fills i filles dels nostres professors, a causa de la Setmana Blanca.

Al final de la "conferència" li vam regalar l'últim CD de l'Escolania gravat fa tres anys i un llibre sobre Montserrat.

Arnau Buch

COM ES FAN ELS NENS?

2011-02-22T21:22:00.001+01:00

Una de les preguntes que més es fem és com es fan els nens i les nenes. Aquí penjem un video que ens resol tots els dubtes.

Joan Nieto

How to Make a Baby from Cassidy Curtis on Vimeo.

UN RENTAT DE CARA AL 100PEUS

2011-02-16T14:11:00.002+01:00

Després d'una quants dies barallant-nos amb decoradors, enginyers, constructors i promotores ja hem acabat les obres del 100peus. Ja tornem a ser aquí, amb una cara renovada però amb les mateixes ganes d'informa-vos i penjar coses noves sobre l'Escolania. Esperem que us agradi aquest nou disseny i desitgem que continueu amb tots nosaltres.

Equip de Redacció

TANCAT PER REFORMES

2011-02-09T14:20:00.003+01:00

Aquesta setmana no es penjaran articles al bloc ja que l'equip de redacció està modificant la pàgina per donar-li un nou aire. Així que temporalment la tindrem "tancada per obres" i com diuen els constructors professionals "disculpin les molèsties!"

Equip de Redacció

MÉS MÚSICA, MESTRE

2011-02-02T14:01:00.004+01:00

I per si en l'últim vídeo no n'heu tingut prou, us proposem aquests altres dos del mateix grup, que segur que us agradarà.

Arnau Buch

LA MODERNA MÚSICA CLÀSSICA

2011-02-01T21:29:00.006+01:00

Us presentem un vídeo ben divertit, d'un quartet de corda de Polònia on tenen molt d'èxit. Només cal que veieu la seva forma especial de tocar. Esperem que us agradi!

Pau Rubinart

L'Escolania de Montserrat guanya el premi ¡Bravo! de música

2011-01-25T21:11:00.009+01:00

El divendres passat, dia 22 de gener l'Escolania de Montserrat va rebre el premi ¡Bravo! de música, per la Conferencia Episcopal. L'ancià Josep Vilardell i el sub-ancià Eudald Buch van anar a recollir-lo juntament amb el P. Abat.

Ens expliquen la la seva experiència:

"Josep: Moments abans de l'entrega de premis, el Pare Josep Enric Perallada (monjo de Montserrat i treballador de la Conferencia Episcopal) ens va ensenyar l'edifici de la Conferencia Episcopal Espanyola"

"Arnau: Era gaire gran?"

"Josep: Home, doncs tenia cinc pisos i estava molt ben il·luminat. Després vam arribar a la sala de conferències i ens van saludar els diferents bisbes".

"Eudald: Aleshores, va començar l'acte. Entre els galardonats, hi havia la Paloma Gómez Borrero, que havia sigut corresponsal de La 1 al Vaticà. Fa fer una xerrada força interessant explicant anècdotes diverses. "

"Pau: Com va ser l'entrega del vostre premi? "

"Josep: Després d'explicar els motius pels quals l'Escolania rebia el Premi ¡Bravo! de Música, el P.Abat va sortir a recollir el premi acompanyat per nosaltres. "

"Marc: I què va passar després?"

"Eudald: En acabar l'acte hi va haver un aperitiu molt bo. "

"Equip de Redacció: Moltes gràcies per explicar-nos la vostra experiència al 100peus"

Equip de Redacció

Welcome Rodrigo!!!

2011-01-19T14:11:00.002+01:00

I comencem un nou any amb noves coses i notícies al canal 100peus. A l'Escolania ha arribat un noi anglès per passar la resta de curs amb nosaltres. Es diu Rodrigo i ha vingut per ajudar els educadors en algunes tasques de l'Escolania. Té 19 anys i és molt bon noi. Esperem que amb ell puguem aprendre molt anglès.

Equip de Redacció

Cronica des de Russia!!

2011-01-08T20:32:00.004+01:00

Avui ens hem llevat a les 8h i hem esmorzat. Despres hem pujat a l'autocar, que ens ha portat fins al centre de Moscou. Hem visitat la Placa Roja, que era molt gran i tambe molt bonica. La catedral de Sant Basili es la que ens ha impactat mes, i la mes famosa que hem vist. Llavors hem tornat a la residencia per dinar, i de seguida ja hem tornat a pujar a l'autocar. Hem visitat el museu de Vastnesov, que era un pintor, i els seus quadres es basaven en histories populars russes. A la guia que ens acompanyava (que era del mateix museu) li ha fet il.lusio que cantessim una peca, i hem cantat el petit fragment del Pikovaia Dama que vam cantar l'any passat al Liceu. Aquest museu era la casa del senyor Vastnesov, i hem vist el menjador on ell vivia i el dels convidats que era tot de fusta i era bastant bonic.
Despres, ens han acompanyat a una altra casa, on tambe hi havia un tros del museu, i hem berenat com uns russos: amb te, amb xocolatines i dolcos. Tambe hem signat tots en un llibre de firmes que tenien alla.
Quan hem acabat del museu, hem anat a un mirador que es veia tota una part de Russia i tambe la Universitat de Moscou, on la gent pot aprendre catala. Despres ja hem anat a la residencia i hem sopat.
Hem fet un assaig bastant cansat. Era com el primer assaig "general", perque ja era amb piano de cua i hem fet la Salve d'ecos amb instruments.
Despres ja hem anat a dormir.

Des del bloc agraim totes les persones que han deixat comentaris i que ho han mirat.

I vinga! Que el bloc creixi.

Bona nit.

Pau-Joan Pratsobreroca Andreu.

Ja som a Russia!!

2011-01-07T19:46:00.002+01:00

El dia 6, a les 12h, ja erem tots a l'Aeroport. Estavem ben preparats i abrigats pel viatge que ens esperava. Vam dir adeu als pares amb una forta abracada (el nostre teclat no te alguns signes, com per exemple la ce trencada), i vam comencar a fer tot el proces de facturacio de les maletes, control policial i finalment embarcament. El vol va ser molt tranquil i al cap d'una hora i quart ja haviem aterrat a Zurich.
A l'Aeroport de Zurich vam haver-hi d'estar unes 4 hores fent escala. Vam aprofitar l'estona donant voltes per les botigues, alguns van comprar i d'altres nomes van mirar. Ens vam dividir amb grups: Secundaria i Primaria.
A les 18h ens vam trobar tots per anar a berenar-sopar al Burger King. Un cop vam haver embarcat a l'avio, vam volar fins a Moscou. A l'avio tambe ens van donar sopar.
Quan vam arribar, tots teniem moltes ganes de sortir, pero en el moment de sortir, va comencar a fer un fred siberic! Estava tot nevat. Despres vam anar amb autocar fins a la residencia, on vam fer una dormida molt esperada.

Ens hem despertat molt tard, ben be a les 12h perque vam arribar a les tantes de la nit. Ens hem dutxat i hem anat directament a dinar. Nomes de veure el plat que ens han posat, alguns ens hem quedat molt parats: ens han fet sopa de remolatxa, que semblava suc de maduixa. De segon, una mena de croqueta gegant acompanyada d'una mica d'amanida.

Despres, hem fet el canvi de diners per poder comprar algun record. Hem agafat l'autocar per dirigir-nos cap al Kremlin. Ens ha acompanyat la Natalia, una noia russa que ha estudiat catala, i que durant aquests dies sera la nostra guia. Hem entrat a dins del Kremlin, i hem anat caminant cap a la placa de les Catedrals, on hi ha 3 catedrals. Despres que la Natalia ens ha fet una explicacio, hem entrat a la Catedral de l'Assumpcio. Alla dins, ens ha ensenyat ben be la majoria de coses, excepte les dues parets laterals. Hem sortit, i hem anat cap a una altra catedral, la dels Arcangels, on hi ha alguns tsars enterrats, com Ivan el Terrible.
Despres hem anat caminant cap al museu de l'Armeria. I tot anant-hi, ens hem trobat un cano gegant, i probablement la campana mes gran del mon.
Un cop hem arribat al museu, la Natalia ens ha donat uns auriculars per sentir-la en tot moment. Hem comencat pel 3r pis, on hi havia moltes coses de vestir i els carruatges d'alguns tsars. Despres, hem baixat al 2n pis, on hi havia una sala amb moltes icones i plats. I hem continuat fins una altra sala, plena d'armes de l'epoca dels tsars. Finalment, la Natalia ens ha volgut fer una sorpresa ensenyant-nos una mena de Kinder Sorpresa, pero de l'epoca antiga (imagineu-vos-ho com un ou de vidre i una petita sorpresa a dins). Hem baixat fins al 1r pis, on hi havia una botiga i el guarda-robes on haviem deixat les jaquetes. Alguns han anat a comprar per primera vegada, a la botiga del museu.

Despres hem tornat cap a la residencia per sopar. Un cop hem acabat, hem anat a fer un assaig a la Catedral, que ha durat una hora bona. I en acabar, ens hem dirigit a escriure-us des de Russia.

Arnau Buch i Pau Rubinart.

L'ESCOLANIA A RÚSSIA

2011-01-07T11:29:00.002+01:00

Hola a tots! Del 6 al 10 de gener els escolans ens trobarem a Moscou per cantar en un festival de Nadal.

Equip de Redacció

BON NADAL CENTPEUAIRE!

2010-12-21T21:14:00.002+01:00

L'equip de redacció del 100peus us desitga un Bon Nadal i un Feliç Any Nou ple d'articles molt interessants i divertits. Amb aquestes paraules ens acomiadem amb un vídeo molt curiós, en portuguès, que segur que entendreu, perquè... com hagués estat el naixement de Jesús al s.XXI?

Els escolans marxem de vacances que ja toca! Només diem...

ARREVEURE!!!!!!
Equip de Redacció

ANEM A CAN BARÇA

2010-12-14T21:23:00.008+01:00

El dia 7 de Desembre vam anar d'excursió de Sant Nicolau a "can Barça". És una excursió molt esperada pels escolans que fem tots els anys, però enguany va ser diferents als altres.
Al matí vam anar cap a la pista de patinatge sobre gel, on vam passar una estona fantàstica patinant per la pista. Aquí vam demostrar les habilitats de cadascú: els que ens sabien més jugaven a fer curses o anar en conjunt agafats de la mà, els que en sabien justet lluitaven per no caure i els que no en sabien amb prou feines s'aixecaven del terra. A la mitja hora de patinar van haver de fer una repassada a la pista perquè quedés més llisa amb una màquina molt grossa. Va ser molt divertit.

A la tarda vam anar al Museu del Barça, que van renovar fa poc. Només el van obrir per nosaltres. Una guia ens ensenyar tot el museu i ens va explicar l'evolució i la història del Barça des de la seva fundació el 1899 a l'actualitat. Vam veure des de la primera samarreta del Barça, les primeres botes, fotografies antigues, copes de campionats guanyats i finalment vam veure les sis copes que van guanyar fa dos anys i la bota d'or de Messi. El més divertit va ser que el museu disposava d'unes pantalles tàctils interactives que et donaven informacions de molts tipus. Allà tots nosaltres ens vam emociononar tocant a tort i a dret totes les pantalles per veure què ens oferien.

Al Vespre va arribar el plat fort del dia. Vam entrar al Camp Nou, per veure un partit de la Champions: Barça vs. Rubin Kazan. Malgrat el Barça ja estava classificat, va ser un partit molt entretingut. Vam veure de lluny alguns jugadors com Bojan, Piqué, Messi i Pinto, i també al Pep Guardiola des de la banqueta. Vam celebrar dos gols del Barça, de Fontàs i de Victor Vàzquez.

Va ser un dia molt emotiu. Vam arribar esgotats a Montserrat a quarts d'una de la nit.

Arnau Buch i Marc Garcia

FOTOS DE LA FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

2010-12-01T17:17:00.012+01:00

Presentació dels murals als candidats
Presentació dels mítings a favor dels candidats

Els membres de la terna van seguir els mítings des d'una llotja presidencial

Guerra de Paperetes

Moments abans de les votacions. Tots expectatius.

Moment en què l'Ignasi es elegit bisbetó 2010

L'Ignasi rep per part del Pare Abat les insígnies de Bisbetó

CRÒNIQUES DE SANTA CECÍLIA: JA TENIM BISBETÓ

2010-11-30T21:22:00.011+01:00

El dia 26 de Novembre vam fer l'elecció del Bisbetó. Va ser un dia molt intens, carregat d'activitats i actes molt importants. Cal dir que aquesta festa és pròpiament nostra, dels escolans. Nosaltres en som els únics protagonistes. En un dia com avui els adults només s'encarreguen de vigilar-nos i que tot rutlli sense inicedències.

Al matí vam fer una missa matinal, presidida per el P. Lluís Juanós, professor del centre i acompanyada musicalment per alguns companys nostres. Després de la missa vam anar a esmorzar, xocolata desfeta i una ensaïmada. A partir d'aquí va començar la part més important del dia, la campanya electoral.

Per començar vam ensenyar als de la terna els murals que havíem fet a les aules (cal dir que ells no els havien vist durant tota la setmana). A continuació vam passar a realitzar els mítings a favor dels candidats. Els mítings es van fer en un escenari que un grup d'escolans havia muntat expressament per l'ocasió. Després va venir la part més divertida: la guerra de paperetes, que consta en llançar-se els uns als altres les paperetes emplenades amb el nom del candidat.

Després de dinar i de cantar la Salve va arribar el punt culminant: les eleccions. Un per un els escolans vam anar dipositant les nostres paperetes a favor del candidat que més ens esqueia. Aquesta és la part més solemne, ja que mentre es realitzen les votacions, hi ha un silenci i una concentració absoluts. Després de dues rondes, va sortir el bisbetó, enmig d'un clima d'emoció , en segon i tercer lloc, el Vicari i el Secretari. Aquest any el bisbetó és...

L'Ignasi Prunés de Granollers.

Com a Vicari Episcopal va sortir en Biel Torres de Torroella de Montgrí.

I, en tercer lloc, com a Secretari en Jordi Sellez de Sant Fruitós de Bages.

A la tarda, el Bisbetó va anar al despatx del P. Abat a rebre les insígnies de bisbe (bàcul, solideu, anell i creu) i tots els seus companys el vam acompanyar.

Ara toca esperar al 6 de desembre, festa de Sant Nicolau, tots els escolans esperem que el nou Bisbetó faci un bon paper pel càrrec que li pertoca ( i ens triï un bon dinar de festa).

Equip de redacció

CRÒNIQUES DE SANTA CECÍLIA: LA CAMPANYA ELECTORAL

2010-11-24T16:46:00.007+01:00

Aquests dies, després de proclamar-se la terna, els escolans hem iniciat la campanya electoral. Són dies de molta feina: els escolans treballen en equip, agrupats en tres campanyes donant suport a cadascun dels nois de la terna, tot fent milers i milers de paperetes, pintant un gran mural i preparant un míting per tal d'aconseguir vots al seu representant i convertir-lo en bisbetó.

Tot i que la campanya electoral dóna molta feina, ja que en ocupa totes les recreacions, tots treballem de valent, amb moltes ganes i amb molta il·lusió, en un ambient d'allò més agradable i divertit.

Marc García

CRÒNIQUES DE SANTA CECÍLIA: LA PROCLAMACIÓ DE LA TERNA

2010-11-23T21:13:00.008+01:00

Ha començat una de les setmanes més intenses, emocionants i més importants del curs: la Festa del Bisbetó. Durant aquesta setmana penjarem una sèrie de cròniques perquè pugueu seguir des del canal totes les activitats de la campanya i l'elecció del bisbetó.

Tot va començar la setmana passada, quam vam votar els tres candidats a la terna. El dia de Santa de Cecília, després de sopar, es va realitzar la proclamació de la terna amb la presentació dels escuts. Els escolans de 2n d'ESO ens van presentar una pel·lícula que havien gravat durant aquests dies, el guió del qual era del professor Lluís Juanós. La història tractava de tres cavallers de l'Edat Mitjana que havien de superar tres proves d'una princesa malcarada i malvada. Quan la princesa es disposava a matar-los durant la tercera prova, un mag els va enviar als nostres dies. Aleshores els tres cavallers es van presentar a la Sala d'assaig (vestits a la moda, ja que, abans, havien passat pel Corte Inglés) amb els seus tres escuts i, tot seguit, van entregar-los al Director de la Residència. Darrera d'aquests tres escuts s'amagaven les cares dels tres elegits de la terna.

Després d'un moments de grans nervis, es van revelar els tres candidats. Aquests han estat:
Jordi Sellez de Sant Fruitós de Bages
Ignasi Prunés de Granollers
Biel Torres de Torroella de Montgrí

Un cop proclamada la terna es va iniciar la campanya electoral que farà que un d'ells sigui nomenat Bisbetó de l'Escolania 2010. Qui serà? Això no ho sabrem fins el divendres 26 de novembre.

Mentrestant, tots els escolans els felicitem amb efusivitat i els recomanem que es prengui aquesta setmana amb molta calma.

Arnau Buch i Pau-Joan Pratsobreroca

JA EN SÓN MÉS DE 25.000 VISITES

2010-11-16T21:20:00.003+01:00

Aquesta setmana hem arribat a més de 25.000 visites. L'equip de redacció vol agraïr la col·laboració a tots els centpeuaires que ens han visitat i tots els antics escolans que han participat i han fet possible que aquest blog hagi perdurat fins els nostres dies.

Aprofitem l'avinentesa per saludar a Núria (fenix) i Euterpe, dues centpeuaires que són fidels a la nostra cita cada setmana. I animem a tota la resta a escriure comentaris i a seguir les nostres passes.

Equip de Redacció

ENS VISITA L'ESCRIPTORA MARIA CARME ROCA

2010-11-10T14:20:00.007+01:00

Aquest dimarts, dia 9 de novembre, han tingut a 2n d'ESO la visita de l'escriptora Maria Carme Roca.

A classe van llegir el llibre EL FAEDOR DE MENTIDES, i han parlat d'aquesta novel·la juvenil però també de la seva vida, de com va començar a escriure, de la seva professió... Ha publicat ja 41 llibres, i és feliç escrivint. Han conversat amb ella durant 90 minuts, i cal dir que ha estat d'allò més interessant.

Si voleu saber més sobre aquesta escriptora entre a la seva pàgina web: http://www.mcarmeroca.com

Marc García

Cantem davant el Papa

2010-11-09T21:32:00.006+01:00

Aquest Diumenge el Papa Benet XVI va consagrar el Temple Expiatori de la Sagrada Família. Vam anar-hi a cantar en una Basílica plena de gom a gom. I davant de milers i milers de persones que ens observaven atentament.

Com que val més una imatge que mil paraules (i no ens volem enrotllar massa) us mostrem aquest vídeo on cantem el Nigra Sum de Pau Casals davant el Papa. Amb aquest vídeo resumim totes les nostres emocions en un dia històric.

Pau Rubinart

CRÒNIQUES DE MADRID

2010-11-08T21:23:00.017+01:00

Ja tornem a ser aquí (com us vam prometre) després d'una setmana intensa i estressant. Com us vam dir a l'article anterior, la setmana passada vam anar a Madrid.

Dimecres de bon matí vam sortir amb autocar des de Montserrat cap a Madrid. Ens acompanyava el Josep, que és el xofer que ens porta a molts indrets per cantar. També ens va acompanyar en Manel Gasch (el nostre antic i estimat Prefecte). Després de moltes hores, molts quilòmetres i molts "Toros Osborne" vam arribar a Madrid. En arribar, ens vam instal·lar a un alberg de la Casa de Campo, al costat del parc d'atraccions.

L'endemà va ser el dia més intens. A les 10 vam anar al Museo del Prado i hi vam fer una visita escolar anomenada "El arte de educar", explicada per una guia molt simpàtica. Gràcies a uns auriculars vam sentir com ho explicava tot. Ens van ensenyar algunes obres com La Fragua de Vulcano de Velàzquez, Les Pintures Negres de Goya, i tots els quadres més importants.

A la tarda, després de dinar, vam fer l'assaig del concert amb tots els cors. En el concert hi participaven altres cor a més de nosaltres: La Escolanía del Monasterio de San Lorenzo del Escorial, Escolanía EASO i la Escolanía Nuestra Señora del Recuerdo. Després de l'assaig vam anar a fer un tomb pel centre de Madrid, passant per llocs emblemàtics com el Palacio Real, la Puerta del Sol, la Plaza Mayor, i la Catedral de la Almudena, tot fent un gelat deliciós.

Al vespre va arribar el concert, a les 19.30h. Va ser un concert especial perquè estava presidit per els Prínceps d'Astúries. L'Efrem i el Bernat van tenir ocasió de parlar amb ells. Fins i tot la Princesa es va interessar per les veus blanques. Al final del concert ens van venir a saludar.

Al acabar vam tornar cap a l'alberg, per tenir una bon descans, ja que el dia següent ens esperava un llarg viatge de tornada.

Joan Nieto

TANCAT PER VIATGE

2010-11-02T23:25:00.002+01:00

L'Escolania se'n va tres dies de viatge a Madrid per fer un concert el dijous al Auditorio Nacional. Són moltes les coses que hem de preparar i fer, així que, ens sap molte de greu però aquesta setmana no podem penjar cap comentari al blog. Esperem que tinguem l'oportunitat de penjar alguna crònica durant el viatge però no us prometem res.

En tot cas ens veiem la setmana vinent amb moltes novetats.

Atentament

Equip de Redacció.

JORNADA A L'ESCOLA ÀGORA

2010-10-26T21:30:00.015+02:00

El passat divendres 22 d'ocubre vam anar a l'escola Àgora, de Sant Esteve de Sesrovires (població d'en Pau Rubinart, redactor del blog). Vam anar-hi per a fer unes dues hores d'Esport. Això es va poder dur a terme gràcies a un conveni entre els dos centres, firmada aquest estiu passat i del qual ens cedeixen les seves instal·lacions esportives.

A les 9 del matí vam sortir de Montserrat, vam agafar el cremallera de Montserrat per baixar de la muntanya on ja ens esperava l'autocar. No vam trigar gaire a arribar a l'escola i ja ens esperaven a les instal·lacions esportives per començar les activitats. Ens vam separar per Primària i Secundària per fer mitja part de piscina i una altra de bàsquet Vam acabar molt cansats i al sortir vam menjar unes galetes i un suc.

Arnau Buch

GUANYADOR DEL CONCURS 100PEUS!

2010-10-26T21:22:00.002+02:00

La solució de l'anterior concurs 100peus era:

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA:ELS DOS DIRECTORS DEL COR DE L'ESCOLANIA HAN TINGUT FA POC DOS NENS: L'ORIOL VIVANCOS I EN MARÇAL CASTELLÓ, DOS FUTURS ESCOLANS DE MONTSERRAT EN UN FUTUR NO MOLT LLUNYÀ.

Calia treure algunes lletres que sobraven per tal de descobrir la frase que s'amagava.

El guanyador ha estat en Gil Puig Surroca de 2n d'ESO. Ha guanyat una flauta dolça. Des de la redacció el felicitem. I de pas, felicitem als directors del cor per la bona nova que en ens han donat.

Equip de Redacció

1r CONCURS 100PEUS DE LA TEMPORADA

2010-10-19T21:24:00.006+02:00

Us presentem el primer concurs d'aquest "curs". Es tracta de resoldre aquest enigma, però com? Això és el que heu descobrir vosaltres: Cal que esbrineu la frase que s'amaga dins aquest rebombori de lletres. El primer que ho aconsegueixi serà obsequiat amb una flauta dolça de fusta que sona com els àngels!

NLOKTFITCEIDAGDH'GURLJTXCILMGAGHSOKRQAU:
ELSPDONSTSGHDIRECTOGRSDESLCORTDELD'EGSCFOLDACNVIHA
HNANSTIDNGUTHFAGPOGCDGOSFNEJNS:
L'ORIOLTVIVGANCHOSVIENFMARÇALKJCASTELLÓ,
DODSFFUFTURTSEFSCOSLANFSDEGFMOGNTSEGRRAT
GENUNFUFTURSNOMOLFTLLUGNYÀ.

Recordem que en el concurs només hi poden participar els escolans. Animeu-vos a participar!!!

Equip de Redacció

Per participar en el concurs només cal que escriviu la resposta correcta a comentaris.

JA EN TENIM DOS MÉS!

2010-10-12T21:13:00.003+02:00

Des del 100peus, us comuniquem que l'Escolania de Montserrat ha donat la benvinguda a Guillem Burjons i Marc García (redactor del bloc) per la seva recent incorporació al cor. Els felicitem pel seu esforç diari i els animem a cantar amb moltes ganes.

La resta de nois de 5è també han rebut una bona notícia: cantaran la Salve i el Virolai tots els dies i alguns motets fàcils de les Vespres. També el felicitem ja que ajudaran molt al cor i esprem que aviat la seva total incorporació.

Pau-Joan Pratsobreroca i Andreu (de Gurb)

WELCOME SIMON ORROCK

2010-10-12T21:05:00.004+02:00

El dia 3 d'octubre va arribar a l'Escolania en Simon Orrock des de Dublin (Irlanda) per passar tres mesos d'intercanvi i conviure amb tots nosaltres. Toca l'orgue i el piano i ens farà de "germà gran" durant aquest temps. L'hem rebut amb molta il·lusió esperant que ens ho passem molt bé amb ell i puguem practicar l'anglès en el dia a dia.

Des del bloc 100peus el rebem amb un WELCOME SIMON ORROCK!

Joan Nieto

EEEEI! QUE PREPAREM EL TELEMÀTIC!!!

2010-10-06T14:08:00.008+02:00

El darrer dijous els de secundària vam començar a preparar el Projecte Telemàtic.

El projecte telemàtic “Montserrat, un munt d’aventures” té per objectiu donar a conèixer Montserrat i el seu entorn de manera interactiva.
Així, els alumnes participants en el projecte (més d'un miler) descobreixen les singularitats i la vida quotidiana de l'Abadia i el seu entorn a través dels qui en són uns dels protagonistes, els escolans, esdevinguts guies en aquest projecte.
A partir de diferents itineraris i grups, ens apropem a Montserrat des de diferents àrees: música, natura, socials, religió, matemàtiques... Cada grup és guiat per un escolà que respon i orienta els participants sobre preguntes i consultes que se’ls proposen.

Per començar van venir els professors de les escoles que participaran en el projecte, els escolans els vam anar a buscar a la sala d'assaig i vam anar anar al Pati de la Figuera per fer una foto de grup de l'escolà amb els professors de l'escola que representa i fer una xerrada de coneixença. Després vam cantar la Salve on van assistir els participants i vam anar a dinar al Mirador dels Apòstols. Finalment els professors van anar a la biblioteca per fer una reunió.

Els escolans posem molta il·lusió en aquest projecte ja que hi participem acitvament tot esperant que la Jornada Presencial que es farà en un futur sigui un èxit.

Pau Rubinart i Arnau Buch

CLASSE DE TECNO AL MUSEU

2010-09-28T21:16:00.011+02:00

L'altre dia, els de primer d'ESO vam anar al Museu de Montserrat a veure l'escriptura cuneïforme i vam fer unes activitats molt interessants. El professor Joan Canton de Naturals, Tecnologia i Matemàtiques ens en fa una petita explicació tècnica:

"Amb els alumnes de primer de secundària estem aprenent què és la tecnologia. Per fer-ho, hem anat a buscar un dels exemples més antics que tenim a Montserrat: les tauletes d'escriptura cuneïforme del museu.
No tant sols hem vist aquestes restes, també hem reproduït el seu procés d'elaboració: amb fang i amb un càlam fet amb canya hem fabricat les nostres pròpies tauletes d'escriptura cuneïforme.

Amb tot hem vist que la tecnologia és el conjunt de giny construïts per l'ésser humà, en qualsevol moment de la seva història, per resoldre les seves necessitats".

Apa profe quina explicació que ens has donat! Espero que tothom ho hagi entès! Per si de cas us posem unes fotos de l'activitat!

Pau Rubinart

ENTREN AL COR TRES ESCOLANS DE 5è

2010-09-22T14:20:00.005+02:00

Us informem que el dimarts 21 de setembre de 2010 tres escolans de 5è van entrar a formar part del cor de l'Escolania. Ells són, el Jordi Prim, l'Ignasi Prunés i el Jordi Séllez. Ells, juntament amb els seus companys es van vestir amb la saia i el roquet aquest mes d'agost i, després de durs assajos, el director els ha incorporat per cantar a la Mare de Déu. En el seu debut al cant de Vespres, es van mostrar atents i nerviosos per ser el primer cop, però tots tres estan molt contents i il·lusionats.

Des del 100peus els felicitem i els animem perquè cantin amb moltes ganes. I a la resta de companys de 5è els donem suport perquè continuïn cantant amb ganes i s'incorporin al cor el més aviat possible.

Arnau Buch

ENS DEIXA EL PARE JOSEP Mª CARDONA

2010-09-21T21:34:00.004+02:00

El dilluns dia 20 de setembre de 2010, el nostre estimat P. Josep Mª Cardona ens va deixar després d'una llarga lluita de quatre anys contra la malaltia del càncer. Entre altres tasques, el Pare Cardona va treballar durant llargs períodes a l'Escolania (primer com a prefecte als anys vuitanta i, després, com a director de la residència a principis del 2000). Durant aquests anys, va fer molt per l'Escolania i pels escolans, dels quals, tots i cadascun d'ells en guarden un bon record. La seva mort ha estat un cop dur per a tots nosaltres, ja que (malgrat uns el coneixïen més que els altres) sempre s'ha fet estimar.

El dia següent, dimarts, vam celebrar el seu enterrament, en una església plena d'antics escolans i de gent que el coneixia. D'aquesta manera i davant una comunitat de monjos trista i emocionada, s'acomiadava de tots nosaltres. D'ell ens queda el seu desmesurat afecte, el seu somriure i la seva infinita fe.

Des del bloc 100peus volem recordar-lo i l'encomanem en la pregària. "Pare Cardona, no ens oblidis i vigila les nostres entremaliadures des del cel!"

Pau Pratsobreroca

UN NOU CURS CENTPEUAIRE!!!

2010-09-21T21:22:00.004+02:00

Hola nois! Som el Pau Rubinart, l'Arnau Buch, el Joan Nieto, el Pau-Joan Pratsobreroca (i Andreu) i el Marc García i som el nou equip de redacció del bloc 100peus. Aquest any ens proposem treballar de valent i posar-vos al dia de totes les novetats de l'Escolania de Montserrat. A més, a més, tornem amb més vídeos, més acudits, més concursos, més fotos... Esperem que ens seguiu la pista durant aquest curs.

No ens falleu!

Equip de redacció.

I, ara, una mica de riure!

2010-05-12T17:14:00.002+02:00

A continuació us presentem un vídeo perquè pogueu riure molt ja que la primavera és una època molt alegre.

Esperem que passeu una bona estona!

Pau Rubinart.

Aprofitem l'avinentesa per presentar-vos el nou membre de l'equip 100peus, en Pau Rubinart, que esperem que ens ajudi i col·labori en tota la tasca periodística.

Estada dels de 2n a Londres

2010-05-10T22:57:00.003+02:00

El divendres passat els de 2n vam agafar un vol des de Barcelona fins a Anglaterra. Ara ja som a Londres, però no sabem si podrem tornar. Ahir van tancar els aeroports de Barcelona i altres. Però de moment estem passant uns dies feliços.
Quan vam arribar, cadascú va anar amb la família que li havia estat assignada. I algunes es van ajuntar per organitzar activitats divertides per nosaltres.
Diumenge ens vam trobar tots junts per anar a Missa, i vam comentar que estàvem contents de l’estada amb les famílies. Avui al matí hem assistit a les classes dels nois que participaven en l’intercanvi, i després de dinar hem anat a uns camps de l’escola per disputar el partit Catalunya – Anglaterra. Ha estat un partit molt ajustat, i hem guanyat 3 – 4. Per tant, el trofeu torna a Catalunya!
Ara ens acabem d’instal·lar a l’hostatgeria de l’Abadia. Sembla una casa familiar, però hi ha moltes habitacions.
Tots estem contents, i no sembla que tinguem problemes amb l’anglès.
Joan Seguí.

LA NOVA FACETA D'EN JOSEP CUNÍ

2010-04-13T21:24:00.002+02:00

Com que a l'Escolania ens falta ritme i a en Cuní n'hi sobra, hem decidit seguir les seves pases.
Aquest vídeo ens ensenya que totes les persones tenen cops amagats.
Reflexioneu i penseu quin cop amagat teniu vosaltres i si no en trobeu cap imiteu-lo.
JA LI AGRADARIA A LA MARE DÉU QUE A LA SALVE CANTÉSSIM AIXI!!!!!

Steen Kundsen

NEVADA A MONTSERRAT

2010-03-17T17:13:00.007+01:00

No us confongueu: No és que l'estat de Nevada (EEUU) ara es trobi a Montserrat, sinó que el passat dilluns, ens vam despertar amb gairebé 20 centímetres de neu.

No us penseu que vam estar tot el dia tancats a l'Escolania. Mentres la major part de Catalunya estava col·lapsada, nosaltres vam sortir a jugar amb la neu. I mireu quin ninot vam fer!!

Montserrat estava més bonic que mai i nou dies després encara es pot trobar neu. I és que aquesta nevada va ser històrica, d'aquelles que no ens trobem tots els anys.

Joan Seguí, Cap de Redacció

Foto: Eva Manteca

CELEBREM UN ANIVERSARI MOLT MUSICAL

2010-03-02T21:24:00.002+01:00

Ahir, dilluns 1 de març Chopin va complir 200 anys, i que bé que es conserva!(no és una broma d'en Joan Seguí). Malgrat la seva vellesa les seves peces no han perdut ni una engruna de prestigi.

L'equip 100peus vol commemorar aquesta data penjant un vídeo del que ara es considera el millor intèrpret del compositor: Yundi Li. Esperem que us agradi i que li feu un bon regal d'aniversari.

Niels Knudsen

GUANYADOR DEL CONCURS 100PEUS!

2010-02-25T19:28:00.004+01:00

Hola a tots, especialment salutacions al Pau-Joan Pratsobreroca i Andreu, i... per què ell?

Perquè ell és el guanyador del lot que oferia l'equip de redacció del 100peus. Enhorabona!!!
I els altres continueu participant als següents concursos que oferirà el 100peus (el blog, no l'animal!!!).

Per cert, el personatge que s'amagava darrera la mà era en Josep Miquel, professor de religió de 6è i monjo de Montserrat.

Joan Seguí, cap de redacció.

L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT AMB HAITÍ

2010-02-16T21:18:00.005+01:00

L'Escolania de Montserrat es solidaritza amb la població d'Haití que pateix unes situacions crítiques. I la millor manera que se'ns acut per solidaritzar-nos és cantant. Aquesta idea va sorgir dels alumnes de segon d'ESO (la degania de la qual, treballa el tema de cooperació cap als més necessitats).

Per això mateix l'Escolania de Montserrat juntament amb la Institució Teresiana (en la qual una educadora nostra i col·labora i s'encarrega del tema de paperassa) ha organitzat un concert benèfic, la recaptació del qual anirà a parar a Haití.

El concert tindrà lloc en un dels temples més simbòlics de Barcelona: Santa Maria del Mar. Es realitzarà el dia 5 de març a les 20.30h. del vespre i esperem omplir el temple de gom agom.

Us esperem centpeuaires, no ens falleu!

Niels Knudsen

2a part del Concurs Centpeuaire!!!

2010-02-02T21:27:00.007+01:00

Ja que en l'anterior edició del concurs ningú ha encertat, el personatge misteriós noves pistes ens ha donat. El personatge ens ensenya tota la seva mà i només pels matins acostuma a ensenyar (i no pas pels matins de TV3) Nostra Senyora de Montserrat ajudeu-nos a trobar el personatge amagat!

Steen Knudsen
(Recordem que les bases i el premi són els mateixos que la primera edició del concurs).

CONCURS 100peus!

2010-01-27T21:15:00.007+01:00

Encetem nou any (i amb retard) però volem començar-lo amb força: el primer article del 100peus, és un concurs.
A veure si encerteu el propietari d'aquests dos dits. Per a fer-ho més fàcil, el personatge ens ha facilitat algunes dades:
Ens ha declarat que el seu color preferit és el vermell, que el nom de la seva mare és Matilde i que calça un 42.

No dubteu a participar al primer concurs de l'any 2010 del 100peus, podeu ser afortunats i guanyar un magnífic lot compost per motxilla, samarreta, bufanda, gorro i bolígraf.

Animeu-vos!

Equip de Redacció i personatge X.
(Recordem que als concursos 100peus només poden participar els escolans)

BONES I CENTPEUAIRES FESTES DE NADAL

2009-12-24T16:43:00.002+01:00

L'equip de redacció vol desitjar a tots els que visiteu el canal 100peus, un Bon Nadal i els millors propòsits per al 2010!

Ens veiem al tornar de vacances!

EQUIP DE REDACCIÓ

Toccata & Fuga de Bach a quatre peus!!!

2009-12-22T21:32:00.004+01:00

Escolans, a veure si sou tan valents (especialment els organistes) i us atreviu a tocar aquesta peça de J. S. Bach amb els peus. Però, si us plau, no ho intenteu amb els pianos de l'Escolania.

Equip de Redacció

Festa del bisbetó: Proclamació de la Terna

2009-11-17T19:35:00.011+01:00

Un any més ja som a Santa Cecília, una festa molt important a l'Escolania: Santa Cecília és la patrona de la Música, i ho lliguem amb la festa de Sant Nicolau, patró dels nens. Durant aquests dies us oferirem un seguit de cròniques i reportatges l'objectiu dels quals és fer conèixer a tothom aquesta festa històrica de l'Escolania.Durant Santa Cecília, escollim el bisbetó entre tres escolans de cinquè, cosa que posa més intriga en qui serà l'escollit. D'això se'n diu la Terna. I la Terna es proclama al principi de la campanya.

Era dilluns 16 de Novembre, i tothom sabia que els de segon prepàravem alguna cosa, es pensaven que era una obra de teatre o alguna cosa per l'estil, però no era del tot així. Tot va començar al sopar d'aquell vespre. El Sergi va rebre la notícia que un desconegut rondava per l'Escolania. I com a mesura de seguretat, havíem d'estar en silenci a la Llar. Alguns estaven molt espantats. Després el Sergi va rebre instruccions que podíem tornar a l'Escolania per la porta dels gronxadors, però en silenci i d'un en un(després de dos en dos i finalment en petits grups, per acabar de reunir-nos tots a la sala d'Assaig.

El que no sabien era que s'estaven ficant dins d'un espectacular recorregut de por organitzat pels de segon: Homes penjats, assasins, velles psicòpates, fantasmes... Més d'un va xisclar. Va ser molt emocionant.

Després de l'ensurt, ens vam reunir a la sala d'assaig i van proclamar la Terna, enguany els tres escollits són:

PAU-JOAN PRATSOBREROCA
NIELS KNUDSEN
STEEN KNUDSEN
(Aquests dos últims, redactors del 100peus)

A tots tres els felicitem des del 100peus!
Després d'aquesta emoció, ara els toca passar uns dies de nervis esperant el veredicte final. Qui serà escollit bisbetó?

Des del 100peus, us mantindrem informats.

Joan Seguí, cap de redacció.

Els dos dies de concert

2009-11-14T21:39:00.003+01:00

Ahir a la tarda, després de dinar, vam estar una estoneta a les habitacions i després vam anar cap a San Sebastián. Un cop arribats a San Sebastián, vam anar cap a l’auditori Kursaal i un cop allà vam fer la prova de so. Després de la prova, vam anar cap a una muntanya i allà vam berenar i vam mirar una mica la vista de la platja de la Concha, que era molt bonica.
Després de la moguda, vam baixar un altre cop cap a l’auditori, però ja era per fer el concert. Ens vam canviar, vam estar una estoneta concentrant-nos i, quan va començar el concert, vam anar cap a dalt de l’auditori a escoltar els altres dos cors. Després d’haver escoltat els dos cors, ja vam baixar per cantar nosaltres. Quan vam acabar de cantar nosaltres sols, ja ens vam col•locar per cantar amb els altres dos cors. Va ser un concert cansat, però bonic.
Llavors vam marxar cap a l’alberg, on vam sopar i descansar.
Avui ens hem despertat com sempre a les 8h. Hem esmorzat amb els del Escorial, com el dia abans. Llavors, després d’esmorzar, hem anat cap a l’autocar per marxar cap a Arantzazu. Hem tingut una mica de problemes en marxar perquè hi havia l’autocar del Escorial que no ens deixava passar. Un cop hem pogut passar, ja hem fet via cap al santuari d’Arantzazu. Allà hem mirat una mica com ens col•locaríem. Ha estat poca estona.
Un cop feta aquesta col•locació, hem anat cap al cor de dalt de l’església a sentir els nostres companys, com vam fer anteriorment al Kursaal. Després hem cantat les mateixes peces d’ahir, però hi havia una cançó (o més ben dit: himne) d’aquell santuari.
Després del concert hem anat a dinar en un restaurant que era bastant lent, però que el menjar era bo. I hem fet un intercanvi de regals amb els del Escorial. Nosaltres els hem regalat un DVD de Montserrat, i ells ens han donat una llibreta de composició i un CD.
Després de dinar, alguns han marxat amb els pares i dotze persones ens hem quedat aquí el País Basc amb l’Escolania.

Pau Díaz

Comença la trobada de cors

2009-11-13T16:33:00.002+01:00

Després de la pel·lícula, vàrem anar a fer assaig al centre del cor Easo, on vam estar una hora i mitja assajant el que havíem de fer l’endemà al concert. Quan vàrem acabar, vàrem berenar i vam fer una visita a la platja de Zarautz, on vàrem estar una estona. I caminant vam anar fins a l’alberg. Vam sopar sopa de fideus, llibret de carn, amanida i poma. Just després, vam continuar i acabar de veure la pel·lícula. I quan es va acabar, vam estar esperant el cor de l’Escorial fins a l’hora d’anar a dormir.
L’endemà al matí ens hem llevat i hem anat a esmorzar amb els del cor de l’Escorial. I tots junts hem anat cap a l’auditori Kursaal de Donostia, on hem estat fent la prova de so de les peces comunes junt també amb els del cor Easo. Quan ja hem acabat, ens han fet la benvinguda les autoritats de Guipúzcoa, i després hem fet un aperitiu i hem anat a dinar. Hem dinat mongetes, carn i plàtan. De moment, ens ho estem passant molt bé al País Basc.

Genís Gaya

Primer dia al País Basc

2009-11-12T16:16:00.002+01:00

Després d’un llarg viatge de més de 7 hores, vam arribar esgotats al País Basc. Ens vam allotjar en un alberg de Zarautz. Aquest alberg es troba a deu minuts a peu de la platja, i a un quart d’hora de San Sebastián amb cotxe.
Després d’un bon descans, hem iniciat un nou dia. Ens hem despertat a un quart de nou, mentre la llum del sol entrava per les finestres. I tres quarts d’hora més tard, estàvem esmorzant a la planta de baix. L’esmorzar consistia en llet, cacau, torrades, suc, cereals i magdalenes. Era com un buffet lliure.
A les 10h pujàvem a l’autocar per anar a San Sebastián, on ens hem dirigit al passeig marítim, i després d’una llarga estona observant les onades, hem anat a l’Aquarium. La visita l’hem començada pel museu de l’aquari. I seguidament hem anat a observar els peixos. Hem vist com els donaven menjar. Hi havia una multitud de peixos. A les 13h tornàvem a l’autocar, on hem recollit el Vicenç i el Bernat, que arribaven amb el tren. Mitja hora més tard, hem dinat espaguetis, mandonguilles i peres. I ara estàvem mirant “El Reino de los cielos”.
Al País Basc tots estem bé.

Joan Seguí

Solució del concurs 100peus

2009-10-07T21:38:00.001+02:00

La cançó va ser interpretada per en Xavi Padrissa, psicopedagog del centre (frase passiva, eh, Xavi). Hem vist que aneu ben fixats escolans, perquè no era fàcil i tots els que heu participat ho heu encertat.
Però cada concurs només té un guanyador i en el concurs de la setmana passada el guanyador va ser en Jofre Gibert. Felicitats i que gaudeixis del teu premi!

Joan Seguí, cap de redacció

"Saben aquèl que dise..."

2009-09-30T21:33:00.004+02:00

Qui no coneix l'Eugenio? Aquest humorista català ens va deixar un recull d'acudits molt bons. Aquí en teniu una petita mostra. Qui ha assistit alguna vegada a un eclipse solar? Aquest és un de molt especial.

Si sabeu algun acudit de l'Eugenio escriviu-lo a comentaris!

Equip de Redacció

Concurs 100peus!

2009-09-23T21:12:00.011+02:00

Endevina, endevinalla, qui s'amaga darrera d'aquesta veu de ferralla?

En el món de l'Escolania tots sabem de música. Cadascú a la seva manera. I entre nosaltres tenim un professor que canta amb una veu molt peculiar. Endevina qui s'amaga darrera d'aquesta veu i podràs guanyar una pilota de futbol. Seràs capaç resoldre el misteri?

Recordem que en aquest concurs només poden participar els escolans.

Pau Díaz, Niels i Steen Kundsen.

Nou Curs Centpeuaire!

2009-09-03T09:21:00.011+02:00

Hola Centpeuaires! Comencem un nou curs a l'Escolania i, amb ell, una nova temporada del 100peus amb un nou equip de redacció ben eixerit: Joan Seguí, Genís Gaya, Pau Díaz, Niels i Steen Knudsen. Tenim el cap bullint d'idees que volem posar en pràctica i esperem que siguin del vostre gust.

Una salutació ben cordial als membres dels antics equips de redacció tot desitjant el seu recolzament.

Us mantindrem informats i ben divertits

Equip de Redacció

Concurs 100peus: quins noms són?

2009-05-21T21:30:00.004+02:00

Ei, Centpeuaires!
Aquí teniu el tercer concurs d'aquest any, i últim :(
Aquest concurs és diferent dels altres, per canviar una mica d'aires. Heu de descobrir els dos noms de treballadors de l'Escolania que hi ha en aquest nom imaginari d'un possible personatge. O sigui: hem barrejat el nom i primer cognom de dues persones que treballen a l'Escolania, i ens ha sortit aquest nom tan llarg:

LÍDIA-ROSER GENBLET-XARPELLÍS MESGLICS

Ja sabem que no és fàcil, però és que el premi és una pilota de futbol!! El guanyador serà el primer que encerti els dos noms amagats, sense faltes d'ortografia.

Xavier Gonfaus.

Fer música amb les paraules

2009-05-11T21:20:00.003+02:00

Hola Centpeuaires!
Avui tenim un vídeo molt divertit de fa uns quants anys. És del programa Persones Humanes. Tot i que no sigui gaire actual, és molt divertit. Hi veiem el Mikimoto, no anant amb moto, sinó tocant el piano! Com podreu veure, fa una trucada parlant a través d'un teclat... i no us expliquem res més. Que us divertiu!