Visites a Badalona

Com sempre quan fem un concert, i la setmana passada en vam fer un a Badalona, fem una visita cultural. Aquell dia en vam fer dues perquè un dels organitzadors va insistir molt i molt.

La primera va ser a la fàbrica de l’Anís del Mono, on també fan els Aromes de Montserrat. Ens va atendre el Sr. Antonio Guillén, el director de l’empresa.

Ens va explicar d’on ve aquest nom. En aquella època a la platja de Badalona hi havia moltes fàbriques d’anís. Per saber a quina anaves s’havia de buscar algun sobrenom. En aquella, els amos tenien una mascota exòtica: un mono. I el van posar a les etiquetes, perquè la gent no sabia llegir, el dibuix del mono. La curiositat és que l’etiqueta porta, encara avui, una falta d’ortografia.

El dibuix diamantat de l’ampolla és perquè l’amo es va inspirar en una ampolla de perfum que li havia regalat a la seva senyora un cop que va anar a París. Després va tornar a França per demanar permís per utilitzar aquell disseny.

Del procés de fabricació des dels productes inicials (aigua de l’aixeta de Badalona, alcohol, sucre i matafaluga). Aquesta planta ens la van deixar tastar, i rosegar els grans de llavor. A alguns els va agradar molt, i a d’altres no tant. El Sr. Guillén ens va insistir molt que els menors d’edat no podíem tastar l’anís, i que de grans se n’ha de fer ús amb moderació.

També ens van ensenyar el lloc on fan els Aromes de Montserrat. Hi havia una bóta firmada pel pare Abat Josep Maria Soler.

Després vam anar a fer una visita llampec al Museu de Badalona. Està construït sobre d’un poblat romà que és allò que nosaltres vam visitar. Ens van agradar especialment les termes, amb tres sales de temperatures diferents: de la més calenta a la més freda. Primer la calenta obria els porus, després la tèbia on els homes es depilaven abans d’anar a la guerra per evitar infeccions a la pell, i finalment la freda per tancar els porus.

Equip de redacció