L'últim concert

Ahir divendres vam marxar de Szeged per anar a fer l'últim concert a Pécs.

Quan vam arribar, cap a l'hora de dinar, vam conèixer l'organitzadora dels nostres concerts i de tota la gira, l'Emi. Ens van acollir molt bé a Pécs. I tot just arribar, ja ens van dir on passaríem la nit: en dos albergs diferents. Un grup de Primària, i l'altre grup de Secundària amb alguna excepció. Era com una espècie d'alberg amb habitacions grans amb lliteres. Ens vam instal·lar, i vam anar cap a dinar en un restaurant a prop de la basílica on anàvem a cantar.

El dinar, a diferència dels altres dies, constava de primer plat, segon plat i postres. I el menjar era el típic d'allà. Després de dinar, cada grup va anar al seu alberg a agafar les partitures per fer la prova de so a la basílica. Però en lloc de fer directament l'assaig, vam fer la visita cultural. Una part de la visita va ser a una de les torres dels 4 campanars que tenia la basílica, que per cert, estava molt alt (hi havia 133 graons). Allà dalt hi havia una vista magnífica de la ciutat de Pécs. L'altra part de la visita va ser a una bodega antiga del segle XVIII que va servir d'amagatall als cristians durant l'època del comunisme per poder fer reunions, a 5 metres sota terra.

Després d'aquesta visita tan interessant vam anar a fer la prova de so. La basílica tenia molt bona acústica, i un orgue molt bo (que, segons el Llorenç, era com una joguina nova per la Mercè). Vam repassar el repertori durant una hora, i després vam anar a visitar una mica més la ciutat. Els de Primària vam anar a la plaça major de Pécs, i els de Secundària van anar a fer un tomb per allà. Tots vam prendre un refresc, i després d'aquesta visita amb refresc inclòs, vam anar a berenar a la part de dalt de la bodega que també era un museu.

Ens vam canviar allà mateix i hi vam fer la concentració pel concert. El concert ens va anar molt bé. El públic estava entregadíssim i van aplaudir molt amb el seu estil característic. Vam fer dos bisos, ja que els va encantar el concert.

Després del concert, a l'hora de sopar (que va ser el mateix lloc on havíem dinat), el director del festival ens va dirigir unes paraules molt agradables i nosaltres també a ell. Estava contentíssim de com havia anat els nostres concerts, i ens va agrair la feina i el caràcter que vam tenir a cada moment. Li va impressionar la concentració que teníem a les hores d'assaig, i a la prèvia del concert.

En acabar el sopar, vam anar a dormir ja que dormiríem poques hores perquè l'endemà sortia l'autocar bastant d'hora. I avui, abans de marxar, hem acomiadat l'Emi que ens ha ajudat en cada moment. Per exemple: un escolà ha tingut una cadira de rodes, i moltes altres coses.

Ara, escrivint aquesta crònica, estem a l'aeroport d'Amsterdam, on hem fet escala. D'aquí unes hores agafarem un avió cap a Catalunya i tornarem a casa.

Esperem que us hagi agradat i fins una altra crònica centpeuaires!

Pep i David P.