Dia de visites a Nova York


Avui ens hem despertat cadascú amb la seva família acollidora, i a un quart de vuit ens hem trobat tots a l'església de Newton. Des d'allà hem agafat l'autocar per anar fins a Nova York. Durant el viatge, alguns escolans hem explicat la impressió que ens havia fet la convivència amb les famílies que ens han rebut. A tots ens ha agradat molt com ens estan tractant.

Hem arribat a Nova York i hem anat a l'estació del ferry. Ens hem hagut d'esperar una estona a la cua fins que hi hem entrat. Era de dos pisos, i es veien molt bé totes les vistes de Manhattan i després també de l'Estàtua de la Llibertat. Primer ha parat en una illa que es diu Ellis Island, on hi ha un museu de la immigració perquè allà és on arribava tota la gent que venia a Estats Units des d'Europa.

Llavors ha parat a l'illa de la Llibertat, que és on hi ha l'Estàtua de la Llibertat. Hem baixat del ferry i hem anat a un mirador on es veien els gratacels més importants de Manhattan. En aquest mateix lloc ens hem fet una foto de grup. Després hem anat avançant pel passeig fins que teníem l'estàtua molt a prop. Allà el Joan Canton ens ha fet una explicació de com va arribar l'Estàtua de la Llibertat a Estats Units, de com estava feta i què simbolitzaven tots els objectes.

Seguidament, hem pujat fins al pedestal de l'estàtua, i des d'allà hi havia molt bones vistes i es veia l'estàtua just damunt nostre.

Hem tornat a baixar, hem menjat el picnic que ens havien donat les famílies i hem anat un altre cop fins al ferry. Aquesta vegada era de tres pisos, i ha fet les mateixes parades que abans. Quan hem arribat a la ciutat, hem baixat i ens hem aturat en una paradeta de gelats on hem pogut escollir entre un gelat o una beguda.

Llavors hem anat fins al lloc del Memorial 9/11, que recorda les víctimes que van haver-hi en els atemptats de les Torres Bessones. Just al lloc on hi havia cada torre, ara hi ha un forat dins d'un altre forat on hi cabria una de les torres, i allà hi vessava aigua. Ens ha fet molta impressió que fos tan gran i que morís tanta gent. Abans d'arribar-hi, ens han explicat els conflictes que hi havien en aquell temps i, arran d'això, la relació que tenia Estats Units amb altres països. També hem vist l'arbre que va sobreviure a aquests atemptats.

Després hem passejat una mica per la ciutat i ens hem trobat una botiga de records on hi hem pogut comprar.

Ara estem a l'autocar, anant fins a Newton. I està previst que tornem a anar amb les famílies, sopem amb elles i ens n'anem a dormir després d'aquest dia tan bonic.

Espero que us hagi agradat, i fins demà!

Miquel C, de 1r

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt bones cròniques i sobretot els vídeos, aprofiteu aquests moments al màxim que passen volant, ja tenim ganes de veure i sentir els primers concerts! També amb Periscope?
Txell Solef ha dit…
Bon dia nois! un dia molt intens i bonic, amb les vostres cròniques els que estem a casa compartim ni que sigui una mica les vostres experiències.
Gaudiu molt!!
Toni Hortal ha dit…
Quina sort teniu, escolans, de comptar amb un entusiasta de les noves tecnologies com és el Sergi, que ens permet seguir-vos a diari pràcticament com si us estéssim acompanyant. Twitter, Periscope, Blogger... no ens cansem de rebre informacions vostres. Que continueu gaudint del viatge. Salutacions des de Terrassa.

Toni Hortal
Unknown ha dit…
Esperem amb il·lusió les vostres cròniques. Ens fan sentir part de la vostra gran aventura americana. Gaudiu, viviu i canteu amb el cor com sempre ho feu.
Una forta abraçada
Jaume i Judit
José Becerra ha dit…
Gran experiencia en la Estatua de la Libertad, donada por Francia a EEUU, símbolo de una sociedad de inmigrantes todos.
El Monumento de las Torres Gemelas sirve de testimonio del odio que tenemos que trascender como Humanidad. Ustedes, como mensajeros y embajadores de la PAZ a través de la música, son parte de la energía de sanación que necesita el mundo.
Recuerden a Don Pablo Casals en Nueva York por su trabajo por la paz en la Organización de las Naciones Unidas.
http://www.unausapr.org/pablo-casals-en-las-naciones-unidas.html
Jose Becerra
Joan Capdevila ha dit…
Hola escolans! Avui la crònica està farcida de novetats, totes elles transpuen il·lusió i fascinació per la ciutat de Nova York. Visitar la mítica estátua de la Llibertat deu ser una passada; en quantes pel·lícules ha sortit. Es possiblement el símbol de la ciutat i de tot un país. Aprofiteu aquests dies per poder visitar aquests llocs tant emblemàtics; us emportareu un bon record i sobretot feu fotos per les vostres famílies. Així quan torneu ens ho podreu explicar amb tots els detalls. I sobre la zona 0 podríem dir molt però segurament no acabaríem. Es un lloc que porta a la memòria una situació molt dràmatica per tanta gent que va morir o que va quedar mutilada per un acció sense sentit. En fi, ja ens explicareu més coses sobre aquest país.
Jordi Arderiu ha dit…
Bona tarda nois... tot molt interessant. Una molt bona experiència.
Una petició... us recordareu de portar-me etiquetes d'ampolles d'aigua? Amb la vostra col·laboració farem la cole més gran.
Mokltes gràcies.
Nuria (Fenix) ha dit…
Hola nanos!!!
Quina alegria les vostres croniques!!!
Fan tanta companyia aquest cop.
Cert sembla que us acompanyem!!!aquesta vegada amb aixo del periscope encara mes.
Gaudiu molt de tot !!!!
Bona musica!!!!
M. Teresa Costa ha dit…
És un goig poder llegir les impressions d'aquest meravellós viatge. Hi copsem les vostres il·lusions i sabem que aquestes vivències formaran part, per sempre, de la vostra vida. Gaudiu de l'acolliment de les famílies.
Continuarem a prop!
Unknown ha dit…
Que més dir que no s'hagi dit encara, de les vostres treballades i boniques cròniques, del periscopic aquest tant xulo que ja només pel nom val la pena tornar-ne a fer enfàsi i entertolligar-lo.
Quin valor poguer fer cròniques escrites diàries com feu vosaltres. Pocs ens aturem per fer quelcom així en el nostre dia a dia. Gràcies per aturar el temps o relentir-lo si més no amb aquests petits bocins d' històries privades.
Bona continuació d'aquest gran i fascinant viatge!
(Txell Sitja)
Anònim ha dit…
Quina experiència tan bonica nois! Esteu vivint coses extraordinàries. Gaudiu molt i cuideu-vos.
Sense saber-ho amb la vostra música desperteu moltes emocions i feu molt de bé.
Una abraçada ben gran per a tots els escolans i per als grans que us acompanyen. Cuideu-los molt també a ells que també ho necessiten!

Bons concerts!
Anònim ha dit…
Bon dia nois!!
Fa goig veure-us en directe,però també s'ha de felicitar als cronistes que ens fan sentir mes a prop les vostres vivències!.
Aprofiteu aquests moments com irrepetibles!
Veiem que el primer concert va ser un èxit. Disfruteu-ho!!
Una forta abraçada!!

Familia Boixadera.