El dia a dia de l’Escolania a casa

Bon dia centpeuaires,

Avui us presentem la crònica de com va començar el confinament per Covid-19 i com el portem els escolans des de casa. Aquesta situació excepcional mereixia ser explicada. La crònica la fem des de la perspectiva dels redactors, que som els alumnes de sisè. Així i tot, podreu veure com seguim sentint la muntanya ben a prop tots els escolans.

Tot va començar un bon dijous, el dia 12 de març. Per l'escola corrien rumors de què ens confinarien a casa, però no estava confirmat. Hi havia molt d'interès en conèixer si era cert o no per part dels alumnes, i tots el que ens arribava era que no anaven errades les veus. Hi havia escolans que creien que era veritat, mentre hi havia escolans que es creien que era una 'fake news'. Com que no ens aclaríem vam anar a preguntar-li al director, l'Efrem. Ell ens va voler explicar que ningú podia confirmar que fos veritat i que potser no era cert.

El dia va continuar però tothom estava confús. Més tard, després de Salve, es va confirmar que a partir de l'endemà, tancarien les escoles dues setmanes per culpa del Coronavirus. La majoria d'escolans vam començar a saltar i cridar d'alegria perquè creiem que serien com unes vacances. En aquell moment no vam ser conscients del tot de tot el que comportaria.

Va ser un dia molt llarg, ja que havíem d'acabar de gravar un projecte. Ens van dir que féssim les maletes, agaféssim tot el material que necessitéssim i que podíem marxar després de la gravació o l'endemà al matí. De mica en mica totes les famílies ens van venir a buscar i l'Escolania va quedar buida.

Ara, estem aquí confinats. Cadascú a casa seva. Des de l'Escolania ens van posant deures, activitats i fem tutories online. També seguim fent classe d'instrument per videoconferència i moltes activitats de llenguatge musical per no perdre el ritme. La nostra tutora ens envia mails cada setmana amb cançons divertides de confinament. Quan fem tutoria amb tota la classe sempre es connecta amb algun convidat per parlar amb nosaltres, així hem pogut parlar amb la Cristina, l'Efrem, l'Esther i el Llorenç. Ens agrada molt poder veure cares conegudes de l'escola i veure que tothom està bé.

Una de les coses que més trobem a faltar és cantar i assajar. Hem tingut molta sort que vam anar de gira al gener, si no ens haguéssim quedat sense viure aquella experiència.

Fa més de dos mesos que estem confinats i trobem a faltar estar amb els companys i seguir acompanyant dia a dia amb els nostres cants als peregrins. Estem molt contents de seguir mantenint un contacte constant amb els mestres i professors d'estudis generals i de música, ja que això ens fa sentir més a prop de Montserrat.

Esperem que estigueu tots bé i molts ànims a tots els nens i nenes que estem així. Confiem que això aviat acabarà i podrem tornar a la normalitat. Fins aviat, Albert F. i Nil S.