19/10/12

Visites a Badalona


Com sempre quan fem un concert, i la setmana passada en vam fer un a Badalona, fem una visita cultural. Aquell dia en vam fer dues perquè un dels organitzadors va insistir molt i molt.

La primera va ser a la fàbrica de l’Anís del Mono, on també fan els Aromes de Montserrat. Ens va atendre el Sr. Antonio Guillén, el director de l’empresa.


Ens va explicar d’on ve aquest nom. En aquella època a la platja de Badalona hi havia moltes fàbriques d’anís. Per saber a quina anaves s’havia de buscar algun sobrenom. En aquella, els amos tenien una mascota exòtica: un mono. I el van posar a les etiquetes, perquè la gent no sabia llegir, el dibuix del mono. La curiositat és que l’etiqueta porta, encara avui, una falta d’ortografia.

El dibuix diamantat de l’ampolla és perquè l’amo es va inspirar en una ampolla de perfum que li havia regalat a la seva senyora un cop que va anar a París. Després va tornar a França per demanar permís per utilitzar aquell disseny.

Del procés de fabricació des dels productes inicials (aigua de l’aixeta de Badalona, alcohol, sucre i matafaluga). Aquesta planta ens la van deixar tastar, i rosegar els grans de llavor. A alguns els va agradar molt, i a d’altres no tant. El Sr. Guillén ens va insistir molt que els menors d’edat no podíem tastar l’anís, i que de grans se n’ha de fer ús amb moderació.

També ens van ensenyar el lloc on fan els Aromes de Montserrat. Hi havia una bóta firmada pel pare Abat Josep Maria Soler.

Després vam anar a fer una visita llampec al Museu de Badalona. Està construït sobre d’un poblat romà que és allò que nosaltres vam visitar. Ens van agradar especialment les termes, amb tres sales de temperatures diferents: de la més calenta a la més freda. Primer la calenta obria els porus, després la tèbia on els homes es depilaven abans d’anar a la guerra per evitar infeccions a la pell, i finalment la freda per tancar els porus.

Equip de redacció

5 comentaris:

Nuria (fenix) ha dit...

Hola nanos!!
Avui la vostra explicació de les visites culturals ,ha fet apropar-me a una ciutat que per mi es desconeguda. Puc dir-vos que no hi he passejat mai per els seus carrers ni per la seva façana marítima.Queda pendent anar-hi a fer una visita.
Avui comparteixo amb vosaltres un "secret"...des de fa un temps cada un dels vostres viatges, proper o mes allunyat, es per mi una font de curiositat i aprenentatge.Faig una recerca per conèixer el lloc on aneu i d'aquí surt un dossier que si s'hem fa possible compartir el concert i el lloc,serveix per conèixer més la seva historia
i a la seva gent.
Ja veieu que a qualsevol edat i moment la curiositat es una font de vida.
Gracies escolans !!
bona musica !!
Núria

Família Ferrer i Garcia ha dit...

Hola xatos!
Doncs em semblen molt interessants aquestes visites que podeu fer quan aneu de concert.
L'ampolla de l'anís del mono sempre m'ha semblat molt decorativa. No en tenia ni idea que estava inspirada en una ampolla de perfum, però certament té una forma ben especial i genuïna.
Pel que fa al museu...el Miquel ja m'ha demanat per tornar-hi...I això de les termes...que curiós! La propera vegada que vegi "Gladiator" o una altra peli de romans ja m'hi fixaré si han tingut el detall de depilar els soldats...he, he...

Fins aviat!

Nadala

Família Ferrer i Garcia ha dit...

Per cert!
m'he oblidat de dir que a casa no en bevem d'anís, però sí que li posem en una coca de pinyons i unes galetes í queda molt bo...és la manera que els petits en coneguin una mica el gust!

a reveure!

Nadala

Nuria (fenix) ha dit...

Hola nanos!!

Demà castanyada !! Gaudiu molt,de les castanyes i els panellets i potser algun moniato!!ES bo conservar les nostres tradicions.

Núria

Asuncion Llauradó ha dit...

Hola Nois,

Cada dimecres al matí quan vaig a Sant Pol amb el tren paso per la fàbrica d’Anís del Mono. Realment és un edifici singular. Tot seguit veig sortir el sol per l’horitzó. És una imatge meravellosa....

Sabíeu que les ampolles buides molts les fan servir d’instrument musical? Petonets per tots,

Asunción