4/10/13

Entrevista al germà Efrem



-         On i quan vas néixer?
Vaig néixer a Barcelona, el 1970.

-         Ens pots explicar alguna cosa de la teva família? [si sou més germans, alguna cosa dels pares…]
Sóc el gran de tres germans. Amb el meu germà ens portem més o menys un any i mig, i amb la meva germana tres anys. El meu pare treballava en una empresa de transports al port de Barcelona, i la meva mare es va dedicar als fills.

-         I una anècdota de quan eres petit?

En podria explicar moltes... Però com que la pregunta me la fan uns escolans, us explicaré el primer record que tinc de l’Escolania: va ser un dia, de ben petit, a la Salve del migdia. Recordo estàvem al final de la basílica i que hi havia moltíssima gent, i el meu pare em va fer pujar al damunt de les seves espatlles  perquè ho veiés bé. Vaig fer bastantes preguntes, però no recordo haver-me plantejat de cantar-hi jo, perquè en aquell temps ni tan sols estudiava música. En canvi, quan de més gran vaig anar coneixent més Montserrat, sí que vaig pensar que m’hauria agradat ser escolà. Però ja era tard...



-         Quan vas entrar al Monestir?
Hi vaig entrar el 24 de setembre de 2003, després d’haver-m’ho estat rumiant durant més de deu anys.

-         Què et va cridar l’atenció? Què et va fer decidir?
Jo tenia una vida molt plena d’activitat, i també havia aconseguit de guanyar-me la vida fent allò que m’agradava. Era feliç, però sentia que em faltava alguna cosa més. I sentia que aquesta cosa no era casar-me i formar una família. Com que havia entrat en contacte amb la vida monàstica per diferents motius, em vaig començar a plantejar si no era això el que havia de fer.

-         Abans d’entrar, què feies?
Era professor de música, i treballava a l’Institut de Puigcerdà. Els últims 3 anys també feia de Cap d’estudis. A més, també era l’organista de la parròquia, i feia voluntariat en algunes associacions relacionades amb la música i la parròquia.

-         Quines tasques has fet al Monestir?
Els primers anys els vaig dedicar a estudiar Teologia, i ho compaginava amb petites feines i serveis a la comunitat que em demanaven: rebre grups, alguna conferència, els serveis que fan tots els monjos (acòlit, lector, etc...), i també feia d’organista. Això va ser així fins que vaig fer la professió solemne. 

-         Quan temps fa que ets a l’Escolania?
Aquest és el 4t curs que estic a l’Escolania fent de director de l’Escola i la Residència, però abans també hi havia fet algunes col·laboracions.

-         Quines coses hi has fet?
Un any o dos abans de fer la professió solemne ja vaig començar fent alguna suplència de professor, a vigilar el pis de música, a cuidar-me dels escolans petits mentre els grans anaven de gira, i també fent d’acompanyant en algunes sortides. També feia d’organista al monestir, i alguns cops vaig acompanyar la Salve i algun motet.

-         Què és allò que més t’agrada de l’Escolania?
El que més m’agrada és la oportunitat d’ajudar a les persones a créixer, però també m’agrada molt tenir la oportunitat de poder formar part d’aquesta institució centenària tan emblemàtica per Montserrat i per Catalunya. M’agrada saber que amb el nostre treball diari podem ajudar a moltes persones a pregar, i a fer que tinguin una experiència de Déu a través de la bellesa.

-         Com et sents davant l’ordenació?
Estic molt content que m’hagin proposat de fer aquest servei a l’Església, i espero poder estar a l’alçada de la responsabilitat que suposa el ministeri de diaca. A partir d’ara, a banda de les feines que faig habitualment, també  anunciaré la paraula de Déu, i procuraré ajudar a fer-la entenedora. Serà una nova etapa en el meu seguiment de Jesucrist, que d’entrada em suposa tot un repte.

L'equip de redacció

6 comentaris:

Pilar ha dit...

M'ha fet molta gràcia veure la foto de l'Efrem quan era petit...jejeje

*Pilar*

Nuria (fenix) ha dit...

Hola nanos !!
Avui aquestes lletres escrites son per felicitar al G.Efrem de Montellà,per la seva Ordenació de Diaca.
A vosaltres ...gracies per fer-nos conèixer mes al G.Efrem i de com es va gestar la seva opció de vida, per formar part de la Comunitat Benedictina de Montserrat .
Bona Musica !! Bona Feina !!
Núria

manel ha dit...

Molt bona entrevista!

Asunción Llaurado ha dit...

Hola nois...per motius que no venen al cas vaig una mica retrassada a incorporar-me al 100 peus, ja veig que aquet any sou una bona colla de reporters, aixó vol dir que els seguidors estarem super informats.
He fet un repàs a totes les noticies que heu penjat i la meva sorpresa ha sigut veure a la meva mare i l' Efrem( en aquell moment en Salvador) a la pantalla, us haig de dir que estic molt emocionada doncs m' ha fet reviure temps passats.
Una entrevista molt ben feta.
Moltes gràcies per la vostra feina i molta sort per aquet nou curs.
Petonets per tots
Asunción.

Asunción Llaurado ha dit...

Hola nois...per motius que no venen al cas vaig una mica retrassada a incorporar-me al 100 peus, ja veig que aquet any sou una bona colla de reporters, aixó vol dir que els seguidors estarem super informats.
He fet un repàs a totes les noticies que heu penjat i la meva sorpresa ha sigut veure a la meva mare i l' Efrem( en aquell moment en Salvador) a la pantalla, us haig de dir que estic molt emocionada doncs m' ha fet reviure temps passats.
Una entrevista molt ben feta.
Moltes gràcies per la vostra feina i molta sort per aquet nou curs.
Petonets per tots
Asunción.

Família Ferrer i Garcia ha dit...

Hola nois,

moltes gràcies per aquesta entrevista. Encara recordo el dia que vam conèixer l'Efrem, aviat farà quatre anys. Era quan el Miquel Ferrer feia quart i un diumenge que els escolans no cantaven a vespres ens vam presentar a l'hora de sempre i ell es va fer càrrec del Miquel durant la resta de la tarda. Aquell curs encara no era el director.
No sabia que havia fet d'organista.Segur que hauria sigut un bon escolà! Per cert, la foto a l'escala és molt autèntica! també de la meva època!!!
Esperem que seguiu fent més entrevistes, perquè amb el testimoni de les altres persones es poden aprendre moltes coses que et fan reflexionar.
Gràcies i felicitats Efrem per aquest nou pas que has fet.
fins aviat,

Nadala