1/7/17

Dues coses molt diferents


Avui pel matí hem anat a Times Square, el famós carrer on hi ha els anuncis en pantalles gegants i on es fan tantes pel·lícules. Després, ens hem dividit en grups, i hem anat a veure el carrer de Broadway on s'anuncien molts musicals. Un cop allà, hem aprofitat per comprar alguns records.

Al migdia hem dinat uns hot dogs en una parada que hi havia al carrer. I després ens ha vingut a buscar l'autocar i hem fet un viatge que ha estat molt llarg per culpa del trànsit que hi havia. I hem arribat al museu de The Cloisters, que és una part del Metropolitan Museum of New York.

Hem fet una petita visita i ens hem preparat per fer el concert. Ha estat un concert especial perquè l'hem fet en dos claustres que hi havia, un d'ells està muntat amb una part del claustre de Cuixà. Ens esperàvem que la gent anés passant davant nostre i anés caminant, però ens hem trobat que tothom estava molt atent i disfrutant.

Quan hem acabat el concert, hem sopat a una biblioteca que hi ha al museu. Pot sonar estrany, però ha estat així.

Ho hem recollit tot, i hem agafat l'autocar per anar a dormir a Baltimore, de camí cap a Washington.

Esperem que estigueu ben informats durant aquesta gira, i fins demà!

Ricard M. de 2n

9 comentaris:

Joan Capdevila ha dit...

Moltes gràcies Ricard! Ja veig que acabareu coneixent la ciutat de Nova York. I quan parles de Times Square em ve a la memòria la festa que hi fan molts americans per celebrar el Cap d'Any. Nova York és sens dubte una gran ciutat on s'hi troben tot tipus de cultures d'arreu del món; és com un gran aparador. I vosaltres, amb les vostres veus i amb el concert a The Cloisters també heu fet possible que l'Escolania estigui en aquest gran aparador. Però més enllà de l'espectable també es bo que l'Escolania toqui, encara que sigui per uns moments, els sentiments de les persones que us escoltin. Un mica d'emocions, esperitualitat i relaxació és bo per les persones que viuen o treballen a Nova York; segur que us estaran agraïts de poder trobar aquesta estona de tranquilitat enmig del bullici de la gran ciutat. Apa, ara cap a la capital d'Estat Units; no hi ha qui us pari!

Josep Maria Arimany Fontdevila ha dit...

Bon dia a tothom, quin goig poder seguir cada dia aquestes cròniques, aprofiteu i disfruteu cada moment d'aquest regal que us ofereix aquesta gira. Molts records!!!!
Josep Maria Arimany

pontos pontou ha dit...

Nois .... Quina passada de viatge! Precioses les imatges que hem rebut del concert del Metropolitan. Besets per tots, especialment pel Joan Maria

Families turistes 2on. Eso ha dit...

Estimats escolans, hem vist algunes imatges del concert al claustre i sembla que tenieu el public enamorat amb les vostres veus, per això no volien marxar...!
Esperem veure'ns aviat, ja estem de camí cap a San Francisco!
Un petonet!!

Toni Hortal ha dit...

Heu deixat una inoblidable petjada a Nova York, com es pot veure als vídeos i les fotos que hem anat rebent. Que tingueu un molt bon viatge cap a Washington! Ens "veiem" allà...
Salutacions des de Terrassa (Catalunya).

José Becerra ha dit...

En los Claustros, ¡liberen al Unicornio con vuestro canto!
-José Becerra

Oriol Brutau ha dit...

Molt be Ricard! Moltes Gracies per aquestes cròniques, ajuden a que compartim una miqueta aquest viatge, totes les persones que us seguèixen que son moltes!! Tant mateix les famílies, gracies als pares que us acompanyen i que ens envíen vídeos i fotografies també sembla que us tinguem aquí mateix. Tot el que feu es espectacular i l'oportunitat es única. Visca l'Escolania!!

Laura Manzano Clanchet ha dit...

Gràcies Ricard, gràcies a tots els que ens aneu mantenint informats a través de totes les eines possibles. Les vostres cròniques a través del blog, les imatges que hi adjunteu, òbviament tota la informació via twitter, i ara també amb els vídeos que ens van passant els pares que us poden seguir de més a prop, fa que pels qui no podem ser-hi, hi estiguéssim.

Petons i abraçades

Judit Augé i ha dit...

Bon dia nois,

El vostre "cant dels ocells" d'ahir , no cal dir que com sempre ,ens va emocionar. Però aquest cop la vostra interpretació va tenir més sentit que mai. Lluny de casa, envoltats per la remor incessant d'una ciutat que no dorm, vàreu saber vestir d'emoció i bellesa, la natura silenciosa d'aquest espai. Vàreu transformar el privilegi de cantar-hi en un regal per a tots els que us van acompanyar. Enhorabona!

Cuide-vos i seguiu gaudint, cantant i escrivint!

Una abraçada ben forta des de Manresa.

Jaume i Judit