9/5/18

Concert a Agramunt


Hola centpeuaires,

Avui us explicarem el concert del passat divendres a Agramunt. Vam sortir de Montserrat després de Salve, vam agafar l’autobús i vam marxar cap a Agramunt.
Quan vam arribar vam berenar. Després ens va rebre el pare d’en Bernat Ll; per als qui no el coneixeu va ser antic escolà i tutor de sisè l’any passat. Vam anar a instal·lar-nos al lloc on ens canviaríem per cantar al concert. Vam anar cap a l’església i allà ens van fer la visita cultural.

La visita va ser a un refugi subterrani de la Guerra Civil sota l’església d’Agramunt. Ens van explicar que van llençar una bomba i va foradar el sostre de l’església. Però no va passar res a ningú. Després ens van ensenyar l’església i la Mare de Déu. La Mare de Déu s’assemblava molt a la de Montserrat!

Vam anar a fer la prova de so al teatre on faríem el concert i després vam anar a sopar a un restaurant d’un hotel. Després vam fer el concert i ens sembla que a la gent els va agradar molt. Quan va acabar el concert, uns nens del cor junior d’Agramunt ens van donar una flor a cada escolà en senyal d’agraïment.

Fins la pròxima, centpeuaires!

Nil i Ferran

2 comentaris:

Joan Capdevila ha dit...

No sabia que sota l'església d'Agramunt hi havia un refugi subterrani. Realment la Guerra Civil va ser un drama per molta gent. Però apart d'aquesta història trista d'Agramunt també teniu la història més dolça amb els turrons i el xocolata; que bons!
El concert molt bé. Un persona que viu allà em va dir que mai havia vist el teatre tant ple. Ho vareu fer molt bé!

Nuria (Fenix) ha dit...

Hola nanos !!!

Moltes gracies Nil i Ferran per explicar-no amb detall el concert que vareu fer Agramunt .
A tantes poblacions del nostre país, hi han racons que desconeixem i que varen fer un gran servei, per emparar a tantes persones del esclat de les bombes.
Que aquestes visites serveixin per no perdre el record d'uns anys molt durs. Encara hi han persones que recorden les seves corredisses cap al refugi.
Deixeu-me compartir..una d'elles es la meva mare,te 96 anys i quant ens explica quelcom de la guerra ,les llàgrimes li cauen cara avall.

Avui nanos ,una abraçada per tots ,TOTS els escolanets i la resta de persones que tenen cura de vosaltres.

Núria