UTXÍ-LLOP VALENT. UN CONTE D'STEEN KNUDSEN

Aquí teniu el conte "Utxí-Llop Valent" d'Steen Knudsen, guanyador del concurs Pilarín Bayés de la categoria de Cicle Superior de Primària.

Bona Lectura.

UTXÍ-LLOP VALENT

Com tots els dies d'hivern a la regió del Colorado, en Utxí-llop valent es va reunir amb Osmat-dent d'or, el seu pare i el vell cap de la tribu. Es va encaminar al tipi capital color beix, aromatitzat amb olor de pipa. Allà assegut, hi havia un vellet de cabells llargs i canosos, barba abundant i blanca amb els ulls cansats d'una vida tant llarga. Osmat va saludar Utxí amb veu cansada i li va dir:

-Beneït siguis, fill del Ós pare i fill meu!

-How, vell cap!- va respondre Utxí.

-Utxí, vull que sàpigues- va continuar Osmat-dent d'or- que la gran àguila de la mort em cridarà aviat i se'm emportarà al paradís. Tu, fill meu elegit, heretaràs un poble, una tribu, un imperi!

Aquestes paraules van causar impacte en la ment de l'Utxi ja que no es veia conduint un poble tan grandiós com el dels indis Navajos. Va pensar i pensar tot el dia i no es podia treure del cap les paraules del seu pare. Ja a la nit va visitar el tipi de Xena, la seva promesa. Va sopar amb tota la tribu arran de foc iva anar a dormir, pensant en el dia de demà, dia esplendorós i de caça. Peró no va ser així, ja que a la matinada, el so del corn de la mort es va fer sentir. Osmat-dent d'or acabava d'expirar, se l'havia emportat la Gran àguila de la mort. Com havia deixat escrit, Utxí-llop valent havia de ser el successor, i tothom ja preparava la seva investidura, que seguiria després de la cerimònia d'incineració. Peró el germà menor d'aquest, Mohave-mussol del desert, estava enfurismat, ja que pensava que li pertanyia a ell, la gran corona de plomes del seu pare. Així que, només sentir que ell havia mort, va agafar el seu cavall i, enfadat, s'en va anar al bosc de la Plana verda. Utxí, el buscava per parlar i que no s'enfadés, però com que no el trobava, va decidir anar a parlar amb els vigilants, per preguntar-lis si en sabien res. Li van explicar que de bon matí havia sortit a caçar a la Plana verda i després havia anat al bosc. Ell decidit a cercar- lo, hi va anar. I tal dit tal fet ja teníem el nostre home i el seu cavall expectant, anant a galop fins al bosc. Antigues llegendes explicaven que era un bosc encantat i altres que era màgic i fins i tot n'hi havia que deien que allà havia nascut el primer home d'una fulla dels grans arbres. Pero ha Utxí no li feia por el bosc, si no que el trobava molt bonic i benaurat. Només entrar va començar a cridar:

-Mohave-mussol del desert, fill petit del gran cap, contesta el teu germà desesperat! Mohave-mussol del desert, fill petit del gran cap, contesta el teu germà desesperat!

I així consecutivament, fins que va veure el cavall del seu germà i el d'uns occidentals, que estaven lligats a uns arbres. Es va acostar en silenci a uns arbustos, i va veure clarament el seu germà amb un home d'uns 50 anys, vestit ricament i un jove cow-boy d'uns 3O anys amb la barba mal afaitada i dos pistoles que lluïen en el seu cinturó.

-Rostres-pàl·lids ajudar a mi a tenir el poder i jo donar a canvi terres petrolíferes del meu regne, inclòs aquest bosc.- va dir Mohave-mussol del desert.

-Si és així, tracte fet, oi Jack?- va dir el senyor ric.

-Si senyor Jenkinks, no serà molt difícil muntar una revolució-va respondre el cow-boy- en tinc la mà trencada amb aquests indígenes!

Utxí va córrer cap al poblat, però a mig camí va pensar que no el creurien i que el millor era avisar el Gran Bruixot Misteriós, que vivia en un tipi al mig d'una clariana de dintre el bosc. El Gran Bruixot Misteriós era un gran savi que no s'explicava directament, sinó amb metàfores i versos. Va pujar al seu cavall i es va dirigir cap a l'Est. Al arribar a la clariana del bosc ja començava a fer-se fosc i Utxí-llop valent va fer pastar el seu cavall en la herba seca de la clariana. De dintre el tipi procedia una llum tènue d'espelma. Va entrar-hi i va trobar el Gran Bruixot Misteriós assegut i fumant pipa.

-How oh gran cap, esperava que vinguessis, fill de dent d'or.

-How, Gran Bruixot Misteriós. Tinc un problema: El meu germà menor, Mohave-mussol del desert, vol quedar-se com a cap de tribu i vol fer una revolució en contra meu. No sé que fer , i vinc a demanar-te consell.

“Dos germans s'encreuaran. Un serà destronat i tindrà un tron per sempre més. L'altre seurà en un tipi i regnarà valentament. El primer,amor tindrà, el segon, solitud viurà. Quin germà ets tu ? Només tu ho saps.”

Utxí va sopar amb el Gran Bruixot Misteriós en silenci i després va estar pensant en la resposta que li havia donat. Qui era ell? El cap valent en solitud o el que tindria un tron i amor?
Va arribar a la conclusió de que havia de tornar al poblat passés el que passés.
Quan va arribar al poblat, uns quants tipis cremaven i els vigilants de l'entrada estaven assassinats. Les seves dones ploraven sobre els seus cosos pàl·lids i inerts. Entre tot el caos i la por, una veueta de nen, plena de esperança va cridar:

-Utxí-llop valent, el nostre cap, és aquí!

Tota la multitud, dominada per la por va cridar: “Ajude'ns llop valent, ajude'ns!”. Entre la multitud hi havia la bella Xena, la promesa de Utxí. Utxí li va dir que volia parlar amb ella i ella el va conduir cap al seu tipi. Allà, Utxí va preguntar que havia passat. Xena li va que Mohave-mussol del desert havia vingut i havia explicat als habitants calumnies sobre ell. Alguns l'havien cregut i s'uniren a ell, però la majoria no. Els revolucionaris incendiaren els tipis i anaren cap al bosc a refugiar-se, després de haver matat els vigilants, que no els deixaren sortir. Després, Utxí li va explicar la resposta del Gran Bruixot i van sopar. Finalment Utxí llop-valent va reunir amb tota la tribu i els-hi va dir:

“Germans meus, no vull ser el causant de tanta sang. El meu germà vol ser cap; i ho serà. Quan vingui, digueu-li que he desertat, i que li desitjo que sigui un bon cap. M'he n'he d'anar. Sobretot, tingueu-me present al cor i no oblideu que no guardo rancor als qui han dit mentides contra mi, han matat ànimes innocents, ja que algun dia es recordaran de que la guerra ennuvola el seny, fa dir mentides als ben parlats i fa matar a les persones bones. Adéu germans, i que el gran manitú us doni més fills que a la llebre de la plana verda.”

Utxí va acomiadar-se de tota la tribu, va agafar roba, arc i fletxes i el seu amulet atrapa-somnis, i galopant, va marxar. Peró al darrere seu va veure que Xena corria per atrapar-lo.
Parant el seu cavall li va preguntar que volia.

-Ets el meu promès, l'home que jo estimo. No et deixaré marxar així com així. Vinc amb tu.

-Estàs segura, Xena? Potser correrem molts perills...- va dir l' Utxí.

-Si. La profecia del bruixot deia: Un serà destronat i tindrà un tron per sempre més. L'altre seurà en un tipi i regnarà valentament. El primer,amor tindrà, el segon, solitud viurà. Tu no seuràs en un tipi però has de tenir amor.

-D'acord, puja al cavall.

Tots dos junts, es van encaminar al bosc. Utxí-llop valent va caçar unes llebres i Xena les va cuinar. Mentrestant Utxí va sentir una veu que deia:

-Utxí, has fet ben fet...

A Utxí li va semblar la veu del seu pare.

-Utxí, has fet ben fet...- es repetia.

Utxí va cridar:

-Ets tu pare?

La veu va respondre:

-Si, sóc jo, Utxí. Sóc l'Esperit del bosc. Et protegiré...

Utxí i Xena van menjar les llebres. Poc després, va ploure. Ells no tenien, on aixoplugar-se, i feia molt fred. El foc s'havia apagat. Es van adormir.
L'endemà, uns nens els van trobar morts. Arraulits un al costat de l'altre, s'abraçaven. Utxí lluïa un estrany somriure. Ara tenia el tron del bosc. Regnaria per sempre més amb la seva estimada al costat. Ell, el fill de dent d'or protegiria el seu poble, com no ho havia fet mai ningú, com el seu pare havia fet en ell.

FI