Aquest dissabte passat ens vam preparar per rebre les famílies que venien per la Jornada de Portes Obertes. Van ser unes 49 famílies les que vam acompanyar. Alguns en van acompanyar dues, i un escolà en va portar tres.
La Jornada de Portes Obertes inclou, a part de la visita guiada per un escolà, una xocolatada i activitats diverses. Aquest any hi ha hagut una audició d'orgue, l'oportunitat de provar la X-Box (consola), la pissarra digital, i l'activitat musical de sempre on alguns escolans ensenyen diferents instruments i es canten cançonetes per divertir els nens. Mentre els nens estan a l'activitat musical, els pares fan una reunió amb el director del cor, el director de la residència i l'escola, i el Prefecte.
La Jornada s'acaba amb la Salve, un motet i el Virolai a la Basílica. Aquest dia es fa davant de l'altar.
Per alguns de nosaltres, quan encara no érem escolans i vam venir a les Portes Obertes, ens vam sentir acollits per l'escolà que ens acompanyava. Per això, ara intentem continuar-ho.
Equip de Redacció.
Comentaris
Provar la x-Box ?? i la pissarra digital ?? sense guix oi, jjjjje ??m'agradaria poder tornar a l'escola amb tots aquests avanços electrònics .
Bona feina ,i com sempre bona musica!!
Nuria
Felicitats per aquest dia en què també vosaltres i l'Escolania estàveu una mica de festa. Deixar a punt totes les instal·lacions, i acompanyar a uns pares i els seus fills a ensenyar-los-hi l'escola, residència, espais de música, oferir-los els vostres coneixements musicals etc. és un exercici d'una gran responsabilitat per la vostra part i que us ha de fer veure que és un pas més en el vostre creixement per ser uns adults com cal. És també una mostra més de la confiança que aquells que sempre "us manen" dipositen en vosaltres. Aquell dia, "ells" estaven a les vostres mans.
Pel que es va poder veure el dissabte, i després llegir a la premsa, gràcies a vosaltres tot va anar molt bé. La gent supercontenta i molt sorpresa també pel vostre comportament i coneixements. Sabem que alguns van quedar "al·lucinats". Contineu així.
Una abraçada.
Pep Tolosa