Kennedy Center i Dia de la Independència
Benvolguts centpeuaires,
el matí del dia 3 quasi tots els cors vam anar a fer-nos una foto davant del Capitoli. Després vam anar al Lincoln Memorial, on va venir la Raquel Sans i ens va fer unes entrevistes i també unes fotos de tots els escolans. Després vam agafar l'autocar i ens va portar al Kennedy Center. Allà vam dinar un pícnic, i en acabar-lo vam anar a la sala per preparar-nos per la prova de so.
Al cap d'una estona vam anar al concert, vam començar escoltant els altres cors. Nosaltres vam cantar "El cant dels ocells" i "L'Ametller", que la va composar el Bernat Vivancos amb motiu dels 100 anys del naixement del President J.F.Kennedy.
En acabar el concert molta gent ens va felicitar, especialment la Marta Casals (vídua de Pau Casals) i la Neeta, que és la presidenta de Classical Movements.
Després vam anar a sopar a un restaurant xinès, i en acabar el sopar vam anar a l'hotel a dormir.
Fins la pròxima crònica!
Miquel L. i Josep P. de 6è
Benvolguts centpeuaires,
el passat 4 de juliol, Dia Nacional dels EEUU, ens vam llevar a les 9h, més tard que els altres dies. Havent-nos dutxat, vam anar a esmorzar. I en acabar, vam anar a veure les desfilada del 4 de juliol. Va ser molt divertida, i el que més ens va sorprendre va ser que moltes bandes d'institut hi tocaven.
Quan vam marxar, vàrem anar a dinar a un restaurant al qual ja havíem dinat un parell de dies abans, el dia de l'assaig amb els altres cors. Per cert, el dinar era molt bo.
Seguidament vam anar a uns museus, però ens vam dividir perquè el dia anterior cadascú havia triat a quin museu preferia anar. Un era de les tribus indígenes d'Amèrica, i l'altre museu era de l'aire i de l'espai.
Quan vam acabar de visitar els museus, ens vam tornar a dividir: uns per anar al famós concert del 4 de juliol, i altres per anar a dormir a l'hotel. El concert va ser molt divertit i espectacular.
Bru S. i Oriol S. de 6è
Comentaris
Ara ja deveu ser a l'altra banda del país, potser un xic més cansats però amb la mateixa il·lusió. L'aventura continua i potser aquí us sentireu més a prop de casa; molta gent diu que la costa de Califòrnia s'assembla a la nostra Costa Brava, i és cert.
Aquí els mitjans de comunicació han parlat molt d'aquesta gira de l'escolania, us segueix molta gent aquests dies! Ànims en la recta final, doneu el millor de vosaltres mateixos!
Una abraçada a tothom!
Laura
Bon dia des de Manresa.
Salutacions,
Montserrat
L'enyorament dels pares (sí, som els pares els qui enyorem els nens!) és menor llegint les piulades del Twitter i les cròniques del blog.
Ara ja sou a l'altra costa i a punt per encarar la recta final del viatge.
Que us ho continueu passant tan bé com fins ara, i que tingueu molt èxit als dos concerts que us queden.
Petons i abraçades des de Catalunya.
Us trobem a faltar!!!!
Toni Hortal
Amb tot el que expliqueu casi sentim cansament, amb tanta activitat.
Cal aprofitar tot el que teniu oportunitat de viure i de veure.Noves costums i l'historia d'un gran país.
Cert que la tv. i la radio es fa raso de la vostre gira...l'altre dia vaig escoltar a un escolà i en Sergi D'Assís per Catalunya radio.
Deixeu-me dir-vos que, hi ha moltes persones que ens sentim orgullosos de l'escolania de Montserrat, i això fa que, poder seguir la vostre estada de maneres diferents ,ens ompli de satisfacció.
Comprovar que el treball, de moltes persones,que hi ha darrera d'unes precioses veus ,dona aquest bon resultat....
Bona feina !!
Bona Musica !!
avui una abraçadeta,per tots TOTS !! i cuideu-vos
GRACIES !!!!
Quines cròniques més interessants que feu.
Podem anar seguint el vostre viatge des de la distancia.
Felicitats pel concert de Kennedy Center va ser fantàstic. Ho vam seguir en directe.
Ja esteu arribant a a la part final de la gira, segur que més cansats però plens d' energia per fer els últims concerts i veure coses noves.
Una abraçada a tots !!!