Una visita interessant


Hola centpeuaires!

Com esteu? Avui us explicaré que el passat dilluns 28 de maig va venir a visitar-nos Mossèn Valentí Miserachs. Com que és compositor, els professors de llenguatge musical van creure que era important que ens vingués a fer una xerrada. Va venir a escoltar la Salve i el Virolai i després ens va venir a fer la xerrada a l’hora de llenguatge musical. Perquè el conegueu una mica, Valentí Miserachs va néixer a Sant Martí de Sesgaioles (Anoia) el 17 de Juliol de 1943. Als sis anys ja començava a estudiar música. Entre els quinze anys i els divuit anys va anar al seminari de Vic a fer-se capellà. Després va anar a Roma i va anar a estudiar i a treballar com a mestre a l’Institut Pontifici de Música Sacra durant vint anys. Després va ser director del mateix institut disset anys i va estar-s'hi tres anys més de mestre. Un temps després va ser canonge de la basílica de Santa Maria la Major de Roma. Li van demanar ser el director de la basílica i ho va acceptar. Llavors es va dedicar a escriure més obres, com els seus vuit oratoris. Va coincidir un temps amb Bartolucci.

Com sempre que ve una visita a fer-nos una xerrada, l’Efrem va fer-li l'última pregunta. Li va demanar un consell per a la vida. Llavors ens va respondre que cal tenir resistència, perseverança i autoestima, i cal estar units però amb diferència. Després l’ancià va donar-li, com a agraïment per la seva visita, un CD i l’últim número de la revista de l’escolania. I després ja va marxar.

Fins aviat!

Oleguer E

Comentaris

Joan Capdevila ha dit…
No coneixia a Mn. Valentí. Tal i com expliqueu és tota una eminència en el món de la música sacra i segur que amb tants anys a Roma deu haver après moltíssim. Ell, com tants d'altres, des de l'anonimat (sense sortir per la TV com els jugadors de futbol) són les persones que de veritat fan possible que la música arribi a tots els racons del món. Són les persones que com a formigues fan un treball excepcional en el camp de la música; un bon exemple a seguir per tots vosaltres els escolans. Gràcies per la crònica!