És hora de tornar a casa

Bon dia centpeuaires,

Diumenge va ser el nostre darrer dia sencer a Alemanya. Com havíem de ser a les 10 h a la parròquia de St. Bonifaz, ens vam llevar i esmorzarem una mica abans de l’habitual. Quan tots ja havíem acabat, vam pujar a l’autocar. El viatge fins a Nuremberg va durar una hora i vam aprofitar per mirar el paisatge. Aquí tot és molt verd i els boscos tenen plantes i arbres diferents dels què estem acostumats.

Vam arribar més o menys cap a l’hora prevista. A la porta ja hi era el P. Joan Vinyeta que ens esperava. Després de deixar les maletes a un edifici que hi ha al costat de l’església, vam fer les proves de col·locació i de so. A poc a poc anà arribant gent i quan faltava molt poca estona ens vam anar a posar la saia i el roquet. 

 

La missa va començar amb una processó des de l’exterior. Un cop dins, el P. Joan Vinyeta ens va donar la benvinguda en català i nosaltres cantàvem. El Pol, de segon, va fer una de les lectures de la missa.

Després de la missa, vam fer un mini concert, que vam acabar amb el Virolai. Després de tot això, el P. Joan Vinyeta ens va tornar a agrair la nostra presència.

Quan ens estàvem traient la saia i el roquet vingué a saludar-nos el Firmin. És un noi alemany que va estar a l’Escolania un any. Els més grans encara havien coincidit amb ell i els va agradar molt retrobar-lo.

Vam dinar, que ens havien preparat els membres de la parròquia del P. Joan Vinyeta. Tot era molt bo, però sobretot vam veure molta aigua, ja que durant tot el dia va fer molta calor. Després de dinar, vam jugar una estona en un parc que hi ha al costat i després vam agafar el metro per anar a visitar la ciutat.

La visita no fou molt llarga, ja que feia molta calor (un termòmetre marcava 38 graus!). El P. Joan ens

explicava els llocs per on passàvem. Vam entrar a l’església de nostra senyora, que ens van dir era l’església catòlica més important de la ciutat i on hi ha una estàtua d’Edith Stain. El P. Joan ens explicà la història d’aquesta monja que, tot i ser cristiana, fou assassinada pel fet de ser jueva.

Després anàrem a un lloc on hi havia un mercat. Vam poder veure un parell d’alpaques vives que eren a una parada. Al costat hi havia dues botigues de regals on entrarem a comprar alguns records i regals.

D’aquí ja tornarem al metro i de tornada a la parròquia. Per sopar ens van donar un entrepà de salsitxes que és típic d’aquí i… un gelat! Després tornarem a recollir les motxelles i cap a l’autocar per tornar a l’hotel.

A l’hotel vam tenir una estoneta per mirar la televisió, tot i que com tothom estava molt cansats no fou molta estona. A les 10 de la nit ja érem tots al llit.

Dilluns ens vam poder llevar una mica més tard. Després d’esmorzar vam acabar de preparar la maleta i anàrem en autocar cap a l’aeroport. Allí també hi havia el P. Joan Vinyeta que ens ajudà en els tràmits. Tots vam passar la seguretat sense cap problema i, amb una mica de retard, pujarem a l’avió que ens tornava a Barcelona. El vol fou molt tranquil i alguns vam aprofitar per a algun joc de cartes.

Fins aviat,

Redactors del 100peus