4/3/15

Dia d'animalades

Tot ha començat com un dia normal, amb la mitja hora per arreglar-se, l'esmorzar i l'assaig.
Tot seguit, hem agafat l'autocar i hem anat cap al zoo de Shanghai.
 Hem entrat al zoo, i el primer que hem vist han estat peixos i rèptils. Ha estat una barreja d'il·lusió i de pena, perquè sempre fa il·lusió veure animals exòtics, però veure'ls en captivitat fa pena. 
Hem arribat al lloc de les serps, i en una de les gàbies hi havien serps i ratolins. Un grup volia veure la cacera, i un altre ha marxat.
 
Tot seguit hem anat a dinar un picnic de bastants components. I després ens hem separat per grups per continuar visitant el zoo.
Era un zoo molt gran, i la gran atracció (com no pot ser d'altra manera a la Xina) han estat els óssos panda. Eren simpàtics i graciosos. A més dels blancs i negres (més aviat marrons i negres), hi havia pandes vermells. 
Els de 2n hem trobat un lloro que ens ha repetit "hola" i uns micos molt espavilats: la gent els donava plàtans, ells els agafaven allargant el braç fora de la gàbia, i un cop el tenien saltaven per tota la gàbia fins un lloc segur perquè no els hi prenguessin.

Després ens hem trobat tots, i hem anat amb autocar fins al passeig Bund. Allà ens hem tornat a fer fotos amb els edificis més alts a l'esquena, que avui es veien millor que ahir perquè hi havia molta menys contaminació. 


Hem anat a sopar a un restaurant a sota el passeig Bund. I després, molt ràpidament, com que ja era fosc, hem tornat a pujar al passeig i ens hem fet fotos amb els edificis il•luminats. Era una vista impressionant i molt bonica.
Després hem vingut a l'hotel amb un dia per recordar.

Animem a totes les famílies que no han escrit al 100peus, que participin al bloc i hi deixin el seu comentari. Igual amb el Twitter.

Bona nit a tots des de Shanghai!

Pablo M. i Jaume D.

9 comentaris:

Marta ha dit...

Des de que heu marxat nomes estic pendent dels vostres escrits i fotos. Aixi que com fins ara heu fet no deixeu d'explicarnos moltes coses! Estem a l'altre costat molt pendents de vosaltres. Es impressionant les vacances que esteu tenint, us ho mereixeu tant!!
Tenim moltes ganes de retrobar-vos, us enyorem. Torneu aviat!!!!!

Laura Domènech ha dit...

Hola des d'Esparreguera!
Quan he llegit el títol d'aquesta crònica m'he espantat una mica...
Us podeu endur el lloro als concerts :-P
Estic molt contenta de llegir aquestes vivències tan interessants, segur que aquest viatge us està enriquint molt. Seguiu treballant i gaudint de l'experiència.
Una abraçada a tots i a tota!

Joan Bartra ha dit...

El 1978 el president xinès va regalar al rei d'Espanya una parella de pandes en senyal d'amistat. Els osos es van quedar al zoo de Madrid (per variar), i sempre havíem pensat que per veure'n un calia passar per allà; però és clar és molt millor fer-ho a Shanghai!

Una abraçada ben forta a tota l'expedició!

M. Teresa Costa ha dit...

Hola, nois! Ja veig que la visita al zoo ha estat, també, molt interessant. I sabeu què m'ha sorprès? Això dels pandes vermells. No en tenia ni idea.
I el lloro? Heu provat de fer-lo parlar en català?
Apali, descanseu quan toqui i bona nit!

Coaner Pera ha dit...

Ja veiem que us ho esteu passant molt bé. Seguim cada dia les vostres cròniques. Que vagin molt bé els propers concerts.
Una abraçada des de Súria!

Coaner Peramiquel ha dit...

Ja veiem que us ho esteu passant molt bé. Seguim cada dia les vostres cròniques. Que vagin molt bé els propers concerts.
Una abraçada des de Súria!

Anònim ha dit...

Quina il.lusió aquesta foto !Ei que bé que us ho esteu passant!! Quina sort que teniu!!Quina foto més bonica i quins gratacels tan estranys que es veuen al fons oi ? Ah per cert , esteu tots molt i molt guapos a la foto, però hi ha un que es troba molt a faltar. Disfruteu molt i molt que això és únic. Un petonàs i una abraçada a tots. Iolanda Duch

Família de Benet ha dit...

Nosaltres us estem seguint des del primer moment, entusiasmades i contentes de tot el que ens aneu explicant.
Ens feu venir moltes ganes d'un viatge així, amb tanta varietat i exotisme. Rebeu una salutació ben casolana desitjant que continueu compartitnt tot aquesta aventura.

Mariona Malik ha dit...

Quina "pandilla" d'afortunats! Millor dit, quina bona trepa! O trepen els ratolins, els micos grimpen i els escolans canten?

Mariona