Etapa de San Francisco


Ei! Què passa centpeuaires!

Mentre estava pensant com fer aquesta crònica, primerament havia pensat en fer-la com ha estat tot el dia: a contrarellotge. Després, però, he pensat que d'aquesta manera quedaria molt malament. Per tant l'escriuré d'aquesta altra manera.

Aquest dia ha estat etern. Ens hem llevat a les 4'45h, i alguns havíem anat a dormir molt tard. Després de mitja hora per arreglar-nos i fer-nos la maleta, hem baixat al "hall" de l'hotel on a última hora hem repartit l'esmorzar. Llavors, amb l'autocar, hem fet camí cap a l'aeroport de Washington, on amb cert estrés hem repartit passaports, hem facturat, hem menjat el pícnic que ens feia d'esmorzar, hem passat el control de policia i hem embarcat. Tot això, és clar, a contrarellotge i tot d'una tirada.

El vol de Washington a Chicago ha estat d'unes dues hores. Un cop aterrats, hem fet una estona de distensió al mateix aeroport. També hem anat a comprar el dinar, que era a triar entre pasta, amanida i "sandwich", i com a complementari una bossa de patates. Seguidament hem anat cap a embarcar per fer el vol Chicago - San Francisco, que ha durat unes 4 hores més o menys.

Un cop ha aterrat l'avió, hem anat a recollir les maletes i, per sorpresa de tots, no totes havien tornat senceres. Eren dos escolans que en anar a buscar la maleta ens hem trobat amb coses trencades. Llavors, veient això, ens han donat dues maletes noves i allà mateix hem fet el canvi.

Després, hem carregat les coses a l'autocar i hem fet camí cap al Golden Gate Bridge. Allà hem tingut una estona per tirar fotos i hem anat cap a la Grace Cathedral, on el dia 6 es fa el concert, per deixar uns escolans amb les respectives famílies acollidores. La resta, hem anat a l'escola del Pacific Boychoir, on ens han vingut a buscar la resta de les famílies per anar a sopar i a dormir.

Permeteu-me acabar amb una anècdota: a un escolà una família li ha dit "el rei de l'anglès" per com parlava l'anglès.

Fins aviat centpeuaires!

Ot, de 2n





Hola! Avui ens hem llevat cadascú en un lloc diferent perquè hem dormit amb les famílies del Pacific Boychoir. A 2/4 de 9 s'han trobat la majoria d'escolans per agafar l'autocar fins a la zona del port, i allà ens hem afegit la resta perquè dormíem en una zona diferent.

Des del port hem agafat un ferri que ens ha portat fins a la famosa presó d'Alcatraz. Al principi hem vist un audiovisual on sortien testimonis de la presó. Després hem agafat una audioguia que ens ha ensenyat moltes sales de la presó. Ha estat molt impactant perquè es veien les cel·les originals i eren molt petites. El que era molt interessant era que a l'audioguia hi havien antics presos i oficials de la presó; d'aquesta manera t'explicaven el que ells sentien i pensaven. En entrar, hi havia una frase a la paret que deia: "Si trenques les regles, aniràs a la presó. Si trenques les regles de la presó, aniràs a Alcatraz". Per tant, era la pitjor de les presons.

Quan s'ha acabat la visita hem tornat al ferri i hem aprofitat per dinar amb un pícnic que portàvem. Hem baixat del ferri i hem tornat a l'autocar per fer una visita per la ciutat. Ens han explicat la història de la ciutat. Un fet destacat és que l'any 1848 van passar de ser 1.000 habitants a ser-ne 30.000! Tota aquesta gent venia a buscar or a San Francisco per fer-se rics.

L'autocar ens ha deixat a Grace Cathedral, el lloc del concert. Allà hem fet una prova de so i després ens han explicat quatre coses sobre la catedral. És una catedral bastant gran i té algunes pintures i capelles modernes.

Al cap d'una estona hem anat a una sala de l'escola de la catedral i allà mateix hem sopat amb els nois del Pacific Boychoir. Llavors, en aquella sala, ens hem preparat pel concert. Mentre eni la s preparàvem, 6 nois del seu cor han cantat dues cançons i ho han fet molt bé!

A 2/4 de 8 ha començat el concert. La primera part l'han fet ells i ens ha agradat molt. La segona part l'hem fet nosaltres. La gent estava molt contenta, tots els bancs de la catedral estaven plens i han afegit cadires. Quan s'ha acabat hem anat amb les famílies a dormir.

Fins demà!

Xavier P, de 2n




Comentaris

sanabro ha dit…
Molt bé nois, ens n'anelegrem molt que tot segueixi amb aquest ritme. Gaudiu de Califòrnia, és tant diferent de la costa est. Nosaltres ja us trobem a faltar i això que només fa 3 dies que no us veiem.
Petons a tots, especialment a L'Oriol Torrell
Unknown ha dit…
Hola nois!
Quins dies més intensos que esteu vivint, felicitats pel concert. Ja tenim moltes ganes veure-us.
Joan Capdevila ha dit…
Moltes gràcies Ot i Xavier Peremiquel. Després de llegir les vostres cròniques estic d'acord amb l'Ot que han estat uns dies molt estressants; només em pregunto com podeu aguantar aquest ritme durant tants dies seguits. Quan torneu a Catalunya us haurem de fer la ola per tot l'esforç que esteu fent. I del concert a la Grace Cathedral ja ens han dit que heu triomfat una altra vegada. L'altre cor que us acompanyava també tenia nivell però vosaltres sou especials i com deia aquell tweet les vostres veus fan posar la pell de gallina a tothom que us escolta. Ànims, ara només us falta el concert de a L.A.
Pere Joan ha dit…
Hola nois!! Ja veig que, com sempre, esteu aprofitant l'oportunitat al màxim!! Tot i el cansament, gaudiu amb intensitat tot el que esteu vivint! Després en quedaran records molt bonics, anècdotes divertides i un bagatge cultural importantíssim!!
Molts ànims per la recta final!!

Pere Joan
Montse Massaguer ha dit…
MONTSERRAT MASSAGUER

He seguit cada dia el vostre viatge a traves dels vostres escrits al 100 peus, i m'emociono quan veig les vostres fotos.
Estic contentisima de tenir un net entre vosaltres.
moltes gracies per les vostres explicacions fotos

una abraçada a tots i un bon viatge de tornada us esperem
Nuria (Fenix) ha dit…


Hola nanos !!!!
Les quatre de la tarda i vosaltres suposo que acabats de llevar (amb tot el tràfec )segur que teniu de matinar !!
Ot i Xavier,moltes gracies per tant acurades cròniques,tot i el cansament que de segur portaveu tots a sobre.
Avui toca el darrer concert de la gira i retorn cap a casa.
Molt bon concert ,ben de cor !!

Maria-Antònia ha dit…
Molt bé, nois! Quin ritme que porteu. Arribareu rendits però ben plens d'experiències noves, vivències... Mai agraireu prou als pares el fet de portar-vos a Montserrat i a Montserrat tot el cabal de formació que us proporciona. Aprofiteu-ho al màxim! Ànims!

Maria-Antònia
Anònim ha dit…
Alguns pares ja hem tornat de la costa Est! Ha estat un viatge molt intens i emocionant! Crec que necessitarem temps per anar assimilant tot el que hem vist, sentit, escoltat i viscut. Moltes gràcies per fer-ho possible!!!
Miquelina ha dit…
Impressionant el ritme que porteu! Una Excel.lent crònica de la gran gira que esteu fent! Felicitats i acabeu de passar-ho molt bé!
Anònim ha dit…
" L'únic veritable viatge del descobriment, no consisteix a buscar nous paisatges, sinó a mirar amb uns nous ulls" ( Marcel Proust).

Dilluns 26 de juny, dos quarts de vuit del matí, cremallera de Montserrat. Nervis, molta il·lusió, i potser una mica de por...Un gran repte, un gran viatge. Per alguns gairebé el primer, per altres l'últim amb l'Escolania. Tots sabíem que un viatge com aquest escriuria un capítol important a les vostres vides. Del que no érem conscients però, és de com ho viuríem els que ens quedàvem : per nosaltres aquest també ha estat un gran viatge. Des de la fila 0 , ens em sentit co-protagonistes incondicionals de les vostres vivències. Amb les vostres cròniques heu nodrit la nostra curiositat , i amb la vostra música el nostre cor. Gràcies al grup de pares viatgers , hem estat testimonis de l'emoció que heu regalat en cada estació del vostre recorregut. Un cop més , i pot ser més que mai, heu estat missatgers d'un llenguatge que no té fronteres, provocadors d'una emoció que brolla directament del cor. Sí, aquest viatge l'hem fet tots. Els de casa fent via cap a sentir-nos , cada cop més, part de la gran família de l'Escolania, i vosaltres ,els protagonistes, descobrint en cada racó d'aquesta gira una gran lliçó de vida.

Ja tenim ganes de tenir-vos a casa. Bon viatge de tornada!

Judit
M. Teresa Costa ha dit…
Déu n'hi do del ritme que porteu!
I moltes felicitats als cronistes. Després d'unes hores tan intenses heu sabut fer-nos arribar la vostra alegria i la vostra il·lusió.
Apali, que ja sou a l`últim tram!