El dia a dia de l’Escolania a casa

Bon dia centpeuaires,

Avui us presentem la crònica de com va començar el confinament per Covid-19 i com el portem els escolans des de casa. Aquesta situació excepcional mereixia ser explicada. La crònica la fem des de la perspectiva dels redactors, que som els alumnes de sisè. Així i tot, podreu veure com seguim sentint la muntanya ben a prop tots els escolans.


Tot va començar un bon dijous, el dia 12 de març. Per l'escola corrien rumors de què ens confinarien a casa, però no estava confirmat. Hi havia molt d'interès en conèixer si era cert o no per part dels alumnes, i tots el que ens arribava era que no anaven errades les veus. Hi havia escolans que creien que era veritat, mentre hi havia escolans que es creien que era una 'fake news'. Com que no ens aclaríem vam anar a preguntar-li al director, l'Efrem. Ell ens va voler explicar que ningú podia confirmar que fos veritat i que potser no era cert.

El dia va continuar però tothom estava confús. Més tard, després de Salve, es va confirmar que a partir de l'endemà, tancarien les escoles dues setmanes per culpa del Coronavirus. La majoria d'escolans vam començar a saltar i cridar d'alegria perquè creiem que serien com unes vacances. En aquell moment no vam ser conscients del tot de tot el que comportaria.


Va ser un dia molt llarg, ja que havíem d'acabar de gravar un projecte. Ens van dir que féssim les maletes, agaféssim tot el material que necessitéssim i que podíem marxar després de la gravació o l'endemà al matí. De mica en mica totes les famílies ens van venir a buscar i l'Escolania va quedar buida.

Ara, estem aquí confinats. Cadascú a casa seva. Des de l'Escolania ens van posant deures, activitats i fem tutories online. També seguim fent classe d'instrument per videoconferència i moltes activitats de llenguatge musical per no perdre el ritme. La nostra tutora ens envia mails cada setmana amb cançons divertides de confinament. Quan fem tutoria amb tota la classe sempre es connecta amb algun convidat per parlar amb nosaltres, així hem pogut parlar amb la Cristina, l'Efrem, l'Esther i el Llorenç. Ens agrada molt poder veure cares conegudes de l'escola i veure que tothom està bé.


Una de les coses que més trobem a faltar és cantar i assajar. Hem tingut molta sort que vam anar de gira al gener, si no ens haguéssim quedat sense viure aquella experiència.

Fa més de dos mesos que estem confinats i trobem a faltar estar amb els companys i seguir acompanyant dia a dia amb els nostres cants als peregrins. Estem molt contents de seguir mantenint un contacte constant amb els mestres i professors d'estudis generals i de música, ja que això ens fa sentir més a prop de Montserrat.

Esperem que estigueu tots bé i molts ànims a tots els nens i nenes que estem així. Confiem que això aviat acabarà i podrem tornar a la normalitat. Fins aviat, Albert F. i Nil S.

Comentaris

Pol ha dit…
Molt bé nois una cronica molt ben comentada. Us felicito!!
Joan Capdevila ha dit…
Primer de tot molt gràcies per la crònica!! En condicions normals la crònica hauria estat sobre alguna gira, algun concert o algun intercanvi amb alguna altra escola. Ara toca parlar de COVID-19. Per una banda és una situació trista pel fet d'estar confinats, sense poder cantar, sense poder jugar amb els amics, sense poder veure els vostres companys de l'Escolania, sense poder fer una festa de comiat als més grans. I més trista encara si heu perdut un avi o alguna persona que estimàveu. Però per altra banda segur que tots plegats en podem treure alguna cosa positiva d'aquest confinament. A mi per exemple m'ha ajudat a ententre que som humans, que tot i els avenços tecnològics que tenim -i gràcies a ells podem fer el confinament més agradable-, estem sotmesos a la natura. Ens crèiem que ho teníem tot sota control però resulta que no. Ara resulta que un petit virus és capaç de parar a les màximes potències mundials i repensar la forma d'actuar dels nostres governs. La crisi sanitària gràcies a Déu passarà però ara ja tenim entre nosaltres la crisi econòmica i social. Sabrem capaços de pensar una mica més en els altres? Que Déu ens hi ajudi.
A veure si la propera crònica ja podrà ser amb alguna notícia d'algun concert o alguna excursió, encara que només sigui a la creu de Sant Miquel.
Fins la propera.
Pau Plana ha dit…
Molt bona crònica
Bona crònica nois!

Molt estrany veure l'Escolania buida i els alumnes treballant a casa! És l'època més estranya que ha viscut Catalunya en segles!! I vosaltres esteu deixant constància gràfica i escrita d'aquests fets per la posteritat. Bona feina!!

M'agrada veure els diferents ambients entre els diferents escolans. Però vols dir que el Marc fa servir aquesta ploma de veritat per escriure??? Crec que es tracta d'una llicència artística!

Una abraçada,

Cristina