Comença la gira a Irlanda!

Bon dia, centpeuaires!

Ahir va començar la gira a Irlanda. Va començar llevant-nos a les 6 per anar cap a l'aeroport. Hi vam anar en autocar. Vam facturar, i poc després vam embarcar. El viatge va durar tres hores, però com que a Irlanda és una hora menys, és com si només haguessin estat dues hores de viatge. 

Al sortir de l’aeroport vam saludar l’ambaixador espanyol, que va venir expressament a saludar-nos. Poc després vam agafar un autocar per anar al monestir de Glenstal. 

Al cap d’una hora de trajecte vam parar per dinar, i vam poder experimentar el fred irlandès. En realitat no feia massa fred, però com que feia vent, augmentava la sensació de fred. 

Vam tornar a agafar l’autocar i vam arribar a Glenstal. Ens va rebre un monjo, i dos nois espanyols que estan estudiant allà. Ens vam instal·lat a les habitacions. El monestir està en el lloc d’un antic castell, amb moltes torres. I les habitacions són grans, i estan molt bé. Cadascú té un espai personal per posar-hi les seves coses. 

A les 6 vam baixar al seu menjador per anar a sopar. Hi havia arròs amb pollastre i salsa de curri, picava una mica però estava molt bo. 

Després de sopar vam anar a l’església, que semblava molt nova i moderna. Estava decorada amb molts colors i l’orgue també era de colors. 

Ens vam canviar a la biblioteca del monestir i a les 8 vam sortir a cantar. Les primeres tres files estaven reservades pels monjos del monestir, però tota l’església igualment estava plena. El concert va tenir dues parts: la primera va ser mitja hora de concert normal, i la segona vam ser nosaltres els qui vam seure als bancs, i vam escoltar els monjos com cantaven les Completes. Al final nosaltres vam tornar a cantar la Salve i el Virolai. 

Durant el concert no van aplaudir per no trencar l’ambient de pregària, però al final van aplaudir bastant. 

Després del concert vam tornar al monestir, i vam fer un ressopó amb tota la comunitat i alguns nens de l’internat. Va ser un dia molt cansat i molt llarg, però ens ho vam passar bé!

I com que això dels comiats no és el meu fort... Adéu!

Joan M.