Dos concerts en un dia


Hola centpeuaires!!!!!!!!!

Ahir, dissabte 1 de juny, vam fer dos concerts. Un al matí i l’altre a la tarda.

Ens vam llevar abans de les 8, vam esmorzar i ens vam preparar per anar cap a la Stadtpfarrkirche per fer un assaig conjunt amb les altres escolanies per al concert del matí.

Després vam fer el concert on van cantar també els Tölzer Knabenchor i els Wiltener Sängerknaben, que són dos cors alemanys. Al final vam cantar un cànon de Mozart a quatre veus i a quatre cors: va ser moooooolt bonic.

Acabat el concert vam sortir al carrer per a fer una foto conjunta de totes les escolanies. Després vam agafar l’autobús que ens va portar fins a un restaurant similar als dels Estats Units.

Tot seguit vam anar cap a l’hotel a descansar per al concert de la tarda. Un cop vam haver descansat vam anar cap a la Kurhaus per al concert de la tarda. Allà vam conèixer els nois de la Capella Vocalis de Reutlingen.

En el concert vam cantar, com tots els dies, els Tölzer Knabenchor i nosaltres, però els Wilteners van marxar i els van substituir els de la Capella Vocalis. Va ser un concert diferent perquè tothom va cantar cançons populars del seu país. Al final vam cantar dues peces conjuntament amb els altres cors: Kein schöner Land i Thank you for the music.

Acabat el concert vam sopar a la Kurhaus amb les altres escolanies i vam anar a l’hotel per dormir. Estàvem molt cansats però molt contents.

Fins aviat centpeuaires!!!!!!!!!!!!!!!!!

Oleguer O. i Pau V.







Comentaris

Anònim ha dit…
Això ja s'acaba! Enhorabona per tanta música! Espero que acabeu aquesta gira una mica més savis i amb agraïment per tot el que esteu vivint.
Vull felicitar als redactors del 100peus, que han fet molt bona feina durant tot el curs i també en aquest viatge ;-)

Fins ben aviat!

Una abraçada,

Laura
Jaume Grané ha dit…
Excel.lent gira nois!! La feina ben feta sempre té retorn, i aquest retorn el teniu en forma d'aquestes magnífiques experiències que aneu acumulant i que, de ben segur, us serán de gran utilitat en el futur.

Bona tornada!!!!! Estem impacients per gaudir de les vostres anècdotes!
Una abraçada a tots!

Jaume Grané




NuCoMissé ha dit…
Quina gira més esplèndida!
Segur que heu après moltíssim i us hem d’agrair les cròniques que ens heu anat fent.
Desitgem reveure-us ben aviat per gaudir de les vostres vivències.
Anònim ha dit…
Hola centpeuàries!!
Moltes felicitats per aquesta gira. Segur que ha estat una experiència que no oblidareu mai. Vull també felicitar als redactors per la crònica excel.lent. Una abraçada i fins aviat. Iolanda Duch

Joan Capdevila ha dit…
Un altre cop gràcies als cronistes i un aplaudiment a tots vosaltres per l'esforç que heu fet aquests dies: 2 concerts un mateix dia + els assajos corresponents. Segur que el públic alemany us ho agraït molt.
Euterpe ha dit…
Los Wiltener no son alemanes, sino austriacos; de Innsbruck.
Estuve en los dos conciertos y fueron una maravilla. En el de la mañana hubo bastante música contemporánea y el de la tarde se centró, como han dicho, en piezas tradicionales. Los de la Capella Vocalis, que llegaron el mismo sábado por la tarde, interpretaron canciones muy conocidas, como "Heidenröslein", "Da unten im Tale" o "Lorelei". Me gustó que dieran un carácter diferente a cada estrofa según el texto. Los Tölzer hicieron piezas divertidas de Mozart, como el trío del moño y un canon con letra bastante ordinaria [guiño]. El bueno de Wolfgang escribía estas cositas para divertirse, pero luego han pasado a la posteridad: ¡ja, ja! El trío del moño se centra en que Constanza, la mujer de Mozart, había perdido un moño para el pelo y pregunta a los amigos dónde está; ellos dicen que mire en la habitación..., hasta que lo encuentra. Ahí hubo un niño soprano bastante bueno; es dificilito y hay partes muy rápidas con mucho texto. Con el canon Bona Nox rieron todos.
La Escolanía nos regaló canciones catalanas muy famosas, como la del ruiseñor y el cant dels ucells. Fue graciosa la imitación de pájaros, con el niño búho, y cuando dejó de sonar el último acorde se oyó un mirlo real que se había dado por aludido: "¡eh, que yo soy pájaro y quiero unirme a vosotros!" -diría seguramente.
Al final Barbara Schmidt-Gaden, la hija del fundador del coro y director hasta hace muy poco, dio las gracias a todos los participantes y tradujo el texto referido a la escolanía; comentó en español que Ireneo Segarra y Gerhard Schmidt-Gaden colaboraron juntos en los años 70 con dos obras: la Misa Romana de Pergolesi y la Missa Salisburgensis que primero se creyó de Benevoli, ahora dicen de Biber... Añadió que fue Segarra quien decidió salir de Montserrat para hacer giras, de lo que se alegran porque así han podido recibir a la escolanía en Bad Tölz. Se despidió con un "moltes gràcies".
Me hubiera gustado saludar a los escolanos y al padre Efrén, con quien estuve en contacto a propósito de esta gira. Ha sido todo un éxito y mis amigos alemanes y de otros países que estuvieron allí coinciden en su valoración de la altísima calidad de la escolanía.
¡Gracias a todos!
Ahora estaría bien que los de Montserrat y los de Tölz grabaran otro disco juntos... :-)
¡Hasta la próxima!
Rocío.