Gira als EUA: Marxem cap a Minnesota!
Bon dia o bona tarda centpeuaires, esperem que estigueu molt bé. A continuació us explicarem el que vam fer el dimarts 8 de novembre.
Dimarts ens vam llevar molt d'hora, a les 3 menys 10, ens vam canviar i vam anar de pressa a agafar les coses i anar cap a baix a l'autocar. Un cop a l'autocar, vam marxar cap a Barcelona.
A
l'aeroport vam facturar les maletes, estava bastant buit. Tot i això,
no ho estava del tot. Vam acabar de facturar les maletes i vam anar a
cap als controls de policia. No hi va haver cap problema i ens van deixar passar amb molta facilitat.
Just després vam anar directes a la porta d'embarcament i puntualment vam agafar l'avió cap a Amsterdam.
A l'aeroport d'Amsterdam hi havia un rellotge molt maco perquè a dins hi semblava que hi hagués una persona que cada cop que passava un minut, esborrava una de les agulles del rellotge i la tornava a pintar amb la nova hora.
A l'aeroport d'Amsterdam hi havia un rellotge molt maco perquè a dins hi semblava que hi hagués una persona que cada cop que passava un minut, esborrava una de les agulles del rellotge i la tornava a pintar amb la nova hora.
Vam haver d'esperar unes quantes hores abans no sortís l'avió cap a Minneapolis. El temps no va passar molt a poc a poc perquè hi havia unes màquines amb què podíem estar jugant i llavors el temps va passar més de pressa que no pas si haguéssim hagut d'estar esperant asseguts als seients de l'aeroport.
Quan va ser l'hora, vam començar a embarcar a l'avió i ens vam enlairar. Ens esperaven vuit hores i mitja de vol fins a arribar a Minneapolis. Hi havia unes pantalles al davant dels seients i ens van poder distreure una mica mirant pel·lícules o jugant a jocs, però igualment va ser molt llarg.
Les auxiliars de vol ens van tractar bé. Ens van deixar triar el que volíem per menjar entre pasta i pollastre al pesto.
Després
d'una llarga estona volant, vam arribar a Minneapolis on vam recollir
les maletes i vam acabar de passar l'últim control de policia. Un dels
redactors del centpeus, al Valentí, li van trencar una roda i li van
regalar una maleta nova més gran de la que tenia. Allà a l'aeroport ens
vam trobar al Phillip que ens va regalar uns gorros d'abric amb el logo de ''vocalessence''. Vam agafar l'autocar fins a Saint John's. Allà ja era ben fosc tot i que només eren les 5 de la tarda. El viatge va durar una hora i mitja, però la majoria del temps ens el vam passar dormint.
Allà ens esperaven les famílies on aniríem a sopar i a dormir cadascú de nosaltres. Ens van acollir molt bé. Vam anar a sopar i cap a dormir.
Amb molta il·lusió estem seguim aquest viatge!!!
Us esperem, fins a la pròxima.
Valentí, Pere i Arnau
Allà ens esperaven les famílies on aniríem a sopar i a dormir cadascú de nosaltres. Ens van acollir molt bé. Vam anar a sopar i cap a dormir.
Amb molta il·lusió estem seguim aquest viatge!!!
Us esperem, fins a la pròxima.
Valentí, Pere i Arnau
Comentaris
Ja estem esperant la següent, no trigueu.
Ens n'alegrem que tots estigueu tan i tan bé! Us desitgem un bon concert!
Família Jorquera Martínez
Som la iaia i l'avi d'en Valentí.
Gràcies per la crònica del viatge. Ha estat un viatge llarg, però desitgem que l'experiència que viureu sigui fantàstica i un record per sempre.
Esperem les cròniques explicant la ruta, els concerts i com esteu.
Valentí petonets i abraçades!!!
Família Grau Garcia
Petonets per tots i un d'especial per l'Efrem 😀😘😘😘❣
Només de llegir aquesta crònica i per la informació que ens va arribant per altres cantons, tenim molt clar que esteu gaudint d'una experiència inoblidable!! Desitgem que tot continuï igual de bé i ja esperem la crònica següent!!
Una abraçada ben forta!
See you next time!
Ho feu molt bé nois i tenim ganes de saber més aventures dels escolans en el Middle West. Gaudiu molt i que vagin molt bé els concerts. Ah! I abrigueu-vos que sembla que fa fred. Bona sort.