Gira als EUA: Marxem cap a Minnesota!

Bon dia o bona tarda centpeuaires, esperem que estigueu molt bé. A continuació us explicarem el que vam fer el dimarts 8 de novembre.

Dimarts ens vam llevar molt d'hora, a les 3 menys 10, ens vam canviar i vam anar de pressa a agafar les coses i anar cap a baix a l'autocar. Un cop a l'autocar, vam marxar cap a Barcelona.

 

A l'aeroport vam facturar les maletes, estava bastant buit. Tot i això, no ho estava del tot. Vam acabar de facturar les maletes i vam anar a cap als controls de policia. No hi va haver cap problema i ens van deixar passar amb molta facilitat.

Just després vam anar directes a la porta d'embarcament i puntualment vam agafar l'avió cap a Amsterdam.

A l'aeroport d'Amsterdam hi havia un rellotge molt maco perquè a dins hi semblava que hi hagués una persona que cada cop que passava un minut, esborrava una de les agulles del rellotge i la tornava a pintar amb la nova hora.

Vam haver d'esperar unes quantes hores abans no sortís l'avió cap a Minneapolis. El temps no va passar molt a poc a poc perquè hi havia unes màquines amb què podíem estar jugant i llavors el temps va passar més de pressa que no pas si haguéssim hagut d'estar esperant asseguts als seients de l'aeroport.

Quan va ser l'hora, vam començar a embarcar a l'avió i ens vam enlairar. Ens esperaven vuit hores i mitja de vol fins a arribar a Minneapolis. Hi havia unes pantalles al davant dels seients i ens van poder distreure una mica mirant pel·lícules o jugant a jocs, però igualment va ser molt llarg.

Les auxiliars de vol ens van tractar bé. Ens van deixar triar el que volíem per menjar entre pasta i pollastre al pesto.

 

Després d'una llarga estona volant, vam arribar a Minneapolis on vam recollir les maletes i vam acabar de passar l'últim control de policia. Un dels redactors del centpeus, al Valentí, li van trencar una roda i li van regalar una maleta nova més gran de la que tenia. Allà a l'aeroport ens vam trobar al Phillip que ens va regalar uns gorros d'abric amb el logo de ''vocalessence''. Vam agafar l'autocar fins a Saint John's. Allà ja era ben fosc tot i que només eren les 5 de la tarda. El viatge va durar una hora i mitja, però la majoria del temps ens el vam passar dormint.

Allà ens esperaven les famílies on aniríem a sopar i a dormir cadascú de nosaltres. Ens van acollir molt bé. Vam anar a sopar i cap a dormir.

Amb molta il·lusió estem seguim aquest viatge!!!

Us esperem, fins a la pròxima.

Valentí, Pere i Arnau